No és poca la gent que aquests darrers dies en entrar a la vila pel carrer (carretera) Mossèn Galmés ha quedat estupefacta al principi, per tot seguit esbossar mitja rialla.
El motiu no és altra que la pintada a mitges dels dos passos de vianants que es troben just devora del pas del torrent que hi ha un al mateix carrer (carretera) Mossèn Galmés i l’altre a l’entrada al carrer Lepant.
En veure-ho no he pogut evitar recordar algunes fetes semblants que surten a la secció “Ole tu” del programa “Alguna pregunta més” que presenta l’humorista Peyu.
Esperem que tot quedi en una anècdota per manca de temps i que no quedin així, a mig pintar, ad eternum com les que surten al programa esmentat.
M’han dit, m’han contat, m’ha arribat… (o és una llegenda urbana?) que uns operaris de la brigada es van posar mans a l’obra i casualment va passar per allà una furgoneta del Consell i els va cantar les 40 per estar pintant una carretera (no un carrer) que com a tal és potestat seva no de la brigada.
En sabeu res? Ben divertida la feta…
Qui sap, qui sap. Jo ja hem crec, o no, qualsevol cosa. Esperem que no s’allargui gaire…
Idò si aquest carrer no és carrer sinó carretera, el passeig de les brodadores amb tota la parafernàlia inclosa tampoc deu ser ni passeig ni carrer, sinó carretera…A uns els hi pot fer gràcia, no convé enfadar-se gaire amb futuribles, a d’altres ens indigna la poca tranparència a la que, malauradament, ens començam a habituar.
Xerrant de la carretera de Son Servera…
http://card.cat/2017/04/02/refexions-2/
Dona, el que em pot fer gràcia és el tema de les línies sense pintar, té puc assegurar que sortir al carrer (carretera) i que un camió et passi a dos dits de la cara no és gens agradable i encara ho és molt menys si tens fills i el cor se t’estreny cada vegada que obrin la porta i surten al carrer.
idò si tampoc no et fa gràcia encara ens entendrem 😉