Flor de Card 45 (VI)

1977

La represa de Flor de Card, que es corresponia amb els mesos de gener i febrer i que ja va començar a publicar-se íntegrament en català, es va obrir amb un Editorial en el qual s’establia un cert paral·lelisme entre la revista i el descans hivernal del camp, que es començava a despertar. També ens reafermàvem amb els principis fundacionals de la revista: “mitjà d’expressió”, “vehicle de cultura” i “oberta a tothom” que hi vulgués col·laborar. En aquest sentit, ja que s’atracaven les primeres eleccions generals de la recentment estrenada democràcia, s’oferiren les seves pàgines a tots els partits i el primer que va agafar les messions fou Antoni Ramis, del PSOE, que dos anys després seria elegit conseller del Consell Insular de Mallorca i, el 1982, senador.

Aquesta primera revista de la nova etapa, a més de l’esmentada col·laboració, contenia dos articles que consider rellevants: una llarga entrevista a Jaume Lliteres, que havia ocupat durant cinc anys el càrrec de vicari i es traslladava a viure a Barcelona; i la presentació en el poble del PSOE, de la mà d’Ignasi Umbert, que aleshores encara escrivia el seu llinatge amb hac: Humbert. A títol personal, també he de dir que hi vaig publicar el meu primer article obertament polític –Eleccions–, en el qual vaig introduir els diàlegs i un puntet d’ironia, que més tard cultivaria amb més profusió a les Espipellades i a les Cròniques informals.

A la revista corresponent als mesos de març i abril es va plantejar fer un estudi ampli sobre el nostre poble, que constaria de quatre punts: Enquesta d’observació, enquesta de captació d’idees, exposició dels resultats i taula rodona per contrastar les diverses opinions que poguessin sorgir. D’aquests quatre punts només es dugueren a terme els dos primers, perque “l’ambient anava una mica carregat” i no calia remoure més el caliu. En el primer punt, rebatiat com “Què tenim?” s’analitzava l’estructura econòmica del poble (nombre de vehicles, de finques, d’indústries i comerços…); l’estructura social (urbana, sanitària, escolar, serveis, padró, quins diaris i revistes es llegien, associacions, llorencins amb estudis superiors…). En el segon, que anomenàrem “Què pensam?”, s’enquestaren 285 persones (un 9’17% del total), a les quals se les demanà si els agradava viure a Sant Llorenç, quins eren els problemes més importants del poble, què consideraven que hi mancava, si participaven en alguna activitat, què opinaven de l’escola, dels serveis sanitaris, de l’Ajuntament… Un estudi fet fa quaranta anys que no estaria malament repetir adesiara, per veure cap a on van els tirs. En aquesta mateixa revista en Josep Melià hi va publicar un article per presentar el Partit Nacionalista de Mallorca, que havia obert les portes a Sant Llorenç a través de Bartomeu Pont, Carbó.

El mes de maig dedicàrem gairebé tota la revista a les eleccions generals del mes vinent, amb la Portada, l’Editorial i 15 pàgines amb els extractes dels programes de tots els partits que es presentaven, des dels ultrafranquistes (Frente Nacional, de Blas Piñar), fins al Front de Treballadors de les Illes (d’ideologia comunista). A la revista del mes següent es donaren els resultats en el poble, un costum que continuàrem durant tota la vida de Flor de Card.

A la revista de l’estiu, corresponent als mesos de juliol i agost, hi ha una carta oberta al batle de Sant Llorenç, signada per deu persones –encara que no es fessin públics els seus noms– que venia a esser un llarg comentari a una entrevista que el setmanari Manacor havia fet a Miquel Vaquer amb motiu d’un número extraordinari dedicat a les festes del poble. Segons la meva opinió, va esser el punt de partida d’una nova relació de Flor de Card amb l’Ajuntament, ja que venia a dir al batle –amb un punt d’encollonament que moltes vegades fa més mal que quan es parla de manera seriosa– que ja no ens feia gens de por i li plantàvem cara obertament. La carta la redactàrem n’Antoni Riera, Xaret i jo a la platja de la Costa dels Pins, mentres la família prenia al sol i jugava damunt l’arena. No el reproduïré sencer, però sí un dels seus paràgrafs, per fer-vos una idea de què anava: “També diu [en el Manacor] que en las pasadas elecciones legislativas el pueblo no estaba preparado; para las municipales la gente estará más concienciada. Alabadíssims. Estam alabadíssims de tenir un batle tan optimista i amb una fe democràtica tan profunda que pensa que uns pocs mesos de democràcia seran més positius quant a preparació i conscienciació de la gent que quaranta anys de dictadura. No coneixíem massa bé aquest caire del Cap de la nostra vila”.

A l’Editorial del mes d’octubre es deixa constància dels atacs verbals que seguia patint Flor de Card, acusant-la de tenir “mala intenció” i es recorda el paràgraf que sempre es va posar a la darrera pàgina de cada publicació: “Els articles apareguts en aquesta revista expressen únicament l’opinió dels seus propis autors”. També incloïa un article de Gaspar Soler, Nito i Francesca Bosch, secretària general del Partit Comunista d’Espanya a les Illes.

Imatges: no estic segur, però crec que la de les eleccions era de Miquel Rosselló; la dels dos nins, que il·lustrava un article sobre els campaments, no sé de qui és; la d’en Carrillo crec que és meva

Un comentari a “Flor de Card 45 (VI)

  1. “Els articles apareguts en aquesta revista expressen únicament l’opinió dels seus propis autors” … i no de la revista. Me sona aquesta cançoneta ja ja. Encara ara amb Card.cat mos ho diuen. I això que noltros ni feim editorial!!!
    És l’eterna excusa que s’empra i s’emprarà Pep.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada