Entrevista a Tomàs Martínez per la campanya “Sant Llorenç, solidaris amb els refugiats”

Haureu vist per Card.cat que aquest mes es preparen tota una bateria d’actes en favor de la causa dels refugiats que Europa pareix no voler acollir. Darrere tot això hi ha una de les figures més actives de la nostra localitat, en Tomàs Martínez, per la qual cosa hem trobat oportú fer-li una entrevista.

1. Estàs ficat en l’Obra Cultural Balear, la política, el sindicat, Card.cat, la coral, havaneres… i ara els refugiats. Tomàs d’on treus el temps? O és que simplement ets hiperactiu i no saps estar aturat?
Fa molts d’anys, una persona major me va dir: “Encarrega feines a aquell que te digui que no té temps per fer-les”. La veritat és que dorm poques hores i procur, en la mesura que és possible, estar organitzat. Saps que en perdem de temps cercant i recercant … No estic diagnosticat d’hiperactivitat, però si anàs al metge, tal volta sortiria amb un diagnòstic positiu. Avui està molt en voga.

2. Quin és el teu propòsit amb aquestes activitats solidàries amb els refugiats?
La iniciativa va sorgir de la impotència de veure com els estats europeus miraven cap a una altra banda davant la major ona de desplaçats d’ençà la Segona Guerra Mundial com a conseqüència de les guerres. Després de parlar amb un conjunt d’entitats del poble i amb  joves que havien estat als camps de refugiats de Grècia, vàrem tenir clar que els objectius, per aquest ordre, eren: sensibilitzar la població davant aquesta catàstrofe humanitària, reclamar la implicació dels poders públics i recaptar fons que ens permetessin alleugerir la situació inhumana que viuen les persones refugiades als camps de concentració.
3. Què has trobat de la participació del poble en les activitats? T’han sorprès gratament alguns? Hi ha hagut alguna decepció?
Podem dir que la participació ha estat molt bona. Cadascú col·labora des de les seves possibilitats i, com la mateixa vida, hi ha clarors i ombres, però predomina, de molt, l’escalfor del sol. Encara necessitarem ajut de persones individuals: per torrar, per fer el trampó, per posar taules, … Tothom serà ben rebut, basta que es posin en contacte amb alguna de les associacions que hi participen, quasi totes les del poble, amb el nom de “Sant Llorenç solidari”.
4. Creus que la gent llorencina té clar el concepte de refugiat o les notícies “malicioses” amb les quals ens bombegen alguns telediaris relacionant “terroristes” amb “refugiats” poden perjudicar l’ambient?
No ho sé. Avui en dia, quan tenim a l’abast, més que mai, la possibilitat d’estar informats, també tenim el problema de la manca d’informació. Pareix una paradoxa, però és així. Rebem diàriament imatges, sons, paraules, referides a aquesta catàstrofe humanitària, però hi ha pocs espais per reflexionar i aprofundir sobre la realitat dels fets. Un refugiat no és una persona que migra, que deixa la seva terra per cercar una millor situació laboral o econòmica. Un refugiat és una persona que deixa ca seva i, amb les pertinences imprescindibles, fuig d’un lloc on perilla la seva vida i la de la seva família, per la guerra o la repressió exercida pels bàndols en conflicte. Una persona refugiada no tria anar-se’n de casa seva, es veu obligada a fer-ho, de manera sobtada,  perquè hi pot deixar la pell, amb la perspectiva de no poder-hi tornar en un temps relativament breu.
L’article 1 de la Convenció sobre l’estatut dels refugiats,de l’any 1951, signada pels estats europeus, i, per tant, norma bàsica de compliment, defineix la persona refugiada com “Una persona que, a causa d’una por fundada de ser perseguit per raons de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o d’opinió política en particular, es troba fora del seu país de naixement i és incapaç, o, a causa de tal por, no està disposat a servir-se de la protecció d’aquell país; o de qui, per no tenir nacionalitat i estar fora del país de la seva antiga residència habitual com a resultat de tals esdeveniments, és incapaç, a causa de tal por, d’estar disposat a tornar-hi…”
No es pot confondre, de cap manera, regugiat i terrorista, tot i que les accions cruentes, les matances,  fetes en nom de l’Islam no contribueixen gens a que es clarifiquin i es separin aquests conceptes.
5. Quina activitat te fa més il·lusió?
Totes les activitats estan fetes des de la il·lusió i per tant en generen. L’acte més multitudinari potser serà el sopar de dia 1 de juliol. De les altres activitats, aquelles en què hi estic implicat personalment (coral, teatre, havaneres) fan que m’hi senti més il·lusionat.
6. I quina ha estat més mala de preparar?
El sopar és l’activitat que duu més feina. Exigeix cercar la col·laboració dels comerços per tal que aportin el menjar, el beure o els regals de la rifa i de la subhasta i  també demanar a la gent que col·labori per preparar-ho tot.  Fins ara la resposta ha estat molt bona.
7. La societat mallorquina, i la llorencina en particular, a pesar d’aquestes activitats solidàries creus que encara té algunes actituds racistes i/o rebuig cap aquells que vénen de fora? 
No som cap especialista en el tema i per tant m’és difícil opinar des d’aquesta òptica. A títol personal, crec que estam poc preparats per acceptar les diferències: de raça, de religió, de nacionalitats, de costums, de relacions interpersonals… i que aquestes diferències encara són més males de pair si no van acompanyades de doblers i tenim la sensació que, a més a més, ens toquen la bossa. És més bo d’acceptar conviure amb un ciutadà del centre d’Europa, que deixa euros, que amb un magribí, que potser ens en costa. Per altra part crec que les persones que practiquen l’Islam com a religió, fan pocs esforços per acollir la llengua i la cultura del poble que els ha rebut, com tampoc en fan gaire, d’esforços, altres col·lectius venguts d’altres terres. Tampoc tenc gaire clar si les institucions fan tot el possible perquè això sigui d’una altra manera.
És un tema molt complex que requereix una profunda reflexió i l’adopció de mesures que facin inviable que joves, nascuts aquí, vegin els seus conciutadans com a enemics tal com està passant a molts d’indrets d’Europa.
8. Els nostres polítics podrien fer alguna cosa més en el tema dels refugiats?
Segur que sí. Tot i que les competències sobre les persones refugiades són del govern espanyol, els Ajuntaments, els Consells, les Comunitats Autònomes podrien exercir una pressió més forta sobre l’executiu i, en l’àmbit de les seves competències, afavorir la presa de consciència dels ciutadans davant aquest problema tan important. En relació a la Setmana Solidària d’Ajuda a les Persones Refugiades he de dir que l’Ajuntament de Sant Llorenç s’hi ha implicat rotundament.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada