Refugiats (III)

Continuam amb la tercera entrega de la història dels refugiats. En aquest cas veurem com afecta el conflicte als que menys culpa en tenen: els nins i nines. 

Article extret del diari Ara:

Un de cada tres nens i nenes de Síria només ha viscut la guerra. Són els 3,7 milions de sirians que han nascut en els últims cinc anys, des que va començar la repressió del règim de Baixar al-Assad contra les protestes populars pro democràtiques.

“La guerra de Síria té rostre d’infant, estem parlant d’una generació perduda, en el conflicte que ha causat el pitjor desastre humanitari que viu el món d’avui”, explica Quima Oliver, coordinadora del comitè català de l’Unicef, l’agència de l’ONU que vetlla pels drets de la infància. En l’informe ‘No és un lloc per a nens’, publicat aquest dilluns amb motiu del cinquè aniversari del conflicte, l’organització estima que 8,4 milions de criatures (més del 80% de la població infantil de Síria) han vist la seva infantesa estroncada per aquesta guerra, dins del país o entre els milions de refugiats que n’han hagut de fugir.

Víctimes de la guerra

Almenys 10.000 criatures han mort

“A Síria la violència arriba a les llars, les escoles, els hospitals, les clíniques, els parcs, les zones de joc, els llocs de culte”, apunta Peter Salama, director regional per al Pròxim Orient. L’Unicef ha documentat 1.500 violacions greus contra la infantesa el 2015. Almenys 10.000 criatures han estat assassinades des de 2011 (l’any passat 400 criatures mortes i 500 de ferides) en atacs a zones civils: més d’un terç de les víctimes van morir quan eren a l’escola o s’hi dirigien.

L’impacte psicològic del conflicte també deixa marques invisibles: malsons i terrors nocturns, retards en el desenvolupament, sentiments d’inseguretat o de frustració i ràbia entre els adolescents.

Dins els setges de la fam

200.000 criatures atrapades en ciutats bloquejades

Els més petits són també els més vulnerables al drama humanitari: 8,4 milions de criatures necessiten aliments o medicines, 200.000 viuen en zones assetjades (la majoria per l’exèrcit lleial a Baixar al-Assad). Quan els equips de l’Unicef van poder entrar a Madaia, la població de la perifèria de Damasc assetjada per l’exèrcit sirià des de fa un any, van trobar un escenari de desolació: “Les criatures, sota la pluja, ens miraven amb els ulls buits, gairebé no podien ni caminar i repetien desesperadament una sola pregunta: ‘Teniu un tros de pa?'”.  David Nott, un traumatòleg que ha treballat a Síria, alerta de l’impacte psicològic de la vida sota setge: “Les criatures gairebé han de tornar a aprendre què vol dir ser un ésser humà”.

Un 70% de la població de Síria no té accés a aigua potable i els preus dels aliments s’han disparat, i s’han detectat almenys 100.000 casos de diarrees i han reaparegut malalties eradicades ( pòlio, xarampió, mentre que el còlera està a les portes del país), i l’atenció mèdica és gairebé nul·la: a Alep, bastió de la revolta ara sota setge del règim, hi ha 10 pediatres per atendre 140.000 criatures.

Les escoles: objectiu de guerra

L’educació, amenaçada

Al llarg del conflicte més de 6.000 escoles han estat destruïdes (només l’any passat 40 van ser atacades) i 2,8 milions de nens i nenes sirians no tenen accés a l’educació, inclosos 700.000 refugiats fora del país. “Atacar criatures al pati de l’escola o a classe és un crim de guerra. Els responsables, tard o d’hora, s’hauran d’enfrontar a la justícia. Les conseqüències d’aquesta enorme vulneració dels drets dels infants sobreviuran a la guerra durant dècades. Com esperem que els infants de Síria creixin respectant la legalitat internacional, si aquesta els va fallar, just quan més la necessitaven?”, reflexiona en l’informe Jan Egeland, cap de la ‘taskforce’ d’accés a l’ajuda humanitària de Síria. Tampoc en els camps de refugiats dels països veïns l’accés a l’educació està garantit, i de fet l’escolarització dels fills és una de les principals motivacions per anar a Europa dels pares i mares sirians.

Refugiats

Les criatures, més vulnerables

La meitat dels 8 milions de sirians que han marxat del país fugint de la violència són menors. “N’hi ha que marxen amb cotxe i d’altres que han de caminar durant dies per arribar a un lloc segur”, recorda l’Unicef. Des de 2011 s’han registrat oficialment 15.525 menors que han creuat les fronteres tots sols, sense els seus pares o altres adults que se’n fessin càrrec. Més de 151.000 criatures sirianes han nascut a l’exili.

Nens soldat

Substituint els adults morts al front

Després de gairebé mig miler de morts, els joves menors d’edat han estat reclutats per tots els bàndols, per un “salari” d’uns 360 dòlars mensuals. “Fins al 2104 la majoria eren nois d’entre 15 i 17 anys, i les criatures participaven en tasques de suport lluny del front. Però actualment totes les parts recluten criatures –a partir de 7 anys–, sovint sense consentiment dels pares. Ara reben entrenament militar i estan al front fent manteniment de les armes o evacuant els ferits. A més les parts en conflicte fan servir criatures per matar, ja sigui com a botxins o franctiradors”. El 2014 l’ONU va documentar els casos de 460 criatures segrestades per unir-se als combatents que havien denunciat ser adoctrinades i forçades a cometre actes de violència.

L’informe recull també el testimoni d’una nena, Houda, de 14 anys, ara refugiada a Jordània: “S’acostava un grup d’homes armats, i jo tenia molta por: el comandant em va donar una pistola i em va dir que em preparés per a la batalla“.

Matrimoni i treball infantil

Vulnerables a la pobresa en els camps de refugiats

“Milions de criatures han crescut abans d’hora, algunes forçades a convertir-se en les úniques que poden portar diners a casa, mentre que altres no han tingut altra alternativa que casar-se i convertir-se en esposes i mares”, denuncia l’Unicef. Uns 7 milions de criatures sirianes pateixen la pobresa, en un país que ha retrocedit 40 anys en termes de desenvolupament a causa del conflicte.

Entre els refugiats les coses no són gaire millors: el 75% han anat a parar a comunitats que ja patien la pobresa. Moltes famílies es veuen forçades al treball infantil: “Em llevo cada dia a les quatre de la matinada i treballo deu hores per 5 euros”, explica la Jasmin, de 12 anys, refugiada al Líban. La majoria de criatures treballen al camp o demanen almoina.

Un terç dels matrimonis de sirians als camps de refugiats de Jordània són de noies menors d’edat i hi ha casos de nenes que són mares als 12 o 13 anys.

Cinc coses que es poden fer per salvar una generació

Com protegir els infants de la guerra

“Per als joves sirians encara no és massa tard. Encara tenen l’esperança d’una vida amb dignitat, i somnis de pau”. L’Unicef formula cinc propostes per evitar que aquesta es converteixi en una generació perduda:

  • Protegir els infants: aturar els atacs contra escoles, hospitals i infraestructura d’aigua i evitar l’assassinat, mutilació, segrest, tortura, detenció i reclutament de criatures.
  • Aixecar els setges i garantir l’accés a l’ajuda humanitària: no es tracta d’un gest de bona voluntat sinó d’una obligació de les parts en conflicte.
  • Invertir en educació: Garantir l’accés a l’educació a totes les criatures dins i fora de Síria.
  • Restablir la dignitat: “Calen polítiques clares per protegir les criatures i ajudar-les amb l’estrès extrem que pateixen: el patiment de viure amb el terror de les bombes, de veure morir els seus pares, de no poder anar a l’escola, tot això afecta la seva autoestima; són seqüeles invisibles, però que tenen un impacte brutal en els nanos”, afegeix Quima Oliver.
  • Complir els compromisos: L’Unicef necessita 1.000 milions d’euros per assistir els infants de Síria i fins ara només n’ha rebut 66.

Ara Balears, 14 març 2016

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada