Vet-aquí la imatge d’un home satisfet, un home gojós per haver complit amb el seu deure d’impartir Justícia amb majúscules, d’un home imparcial i feliç, que ha fet valer la separació de poders que assenyalava Montesquieu quan va definir els pilars de la democràcia, indiferent a les més que probables pressions o “suggeriments” del Gobierno de España.
És ver que 650 juristes d’arreu de l’Estat, agrupats sota l’anomenat “Col·lectiu Praga”, han enviat un informe al Consell d’Europa denunciant que s’ha vulnerat la llibertat d’expressió, de reunió, de sufragi, d’esser elegit o el dret a tenir un jutge imparcial, però aquesta denúncia no té fonament, perquè Pablo Llarena és una persona justa i imparcial, que no té altre objectiu que defensar la Constitució i la unitat d’Espanya.
També és ver que Amnistia Internacional, el mes passat, va dir públicament que Jordi Sánchez havia d’esser posat immediatament en llibertat, talment com Jordi Cuixart i retirar-los els càrrecs, perquè de cap de les maneres poden esser acusats de sedició o rebel·lió, però aquesta onegé no diu que els dos jordis no han renunciat a les seves idees i, per tant, podrien tornar intentar xapar Espanya, cosa que un home just i imparcial com el jutge Llarena no pot consentir de cap de les maneres.
I encara que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides hagi instat, avui mateix, l’estat espanyol a “prendre totes les mesures necessàries” per garantir els drets polítics de Jordi Sánchez, no s’ha de perdre mai de vista que aquest acusat va “actuar violentament”, encara que “no exercís cap tipus de violència”, com assenyala Llarena a l’acte judicial, el qual, no ho oblidem, es va llicenciar a la universitat de Valladolid, per la qual cosa, com a “castellano viejo“, sap distingir perfectament l’enorme diferència entre les dues expressions castellanes. O sigui, que ha actuat així com toca i mai per mai, un jutge just i imparcial com ell, podrà esser acusat de dictar conscientment una resolució contrària a la justícia, és a dir, de prevaricar.
Així que aquests dos milions de catalans i les dues dotzenes d’imputats es poden posar tranquils, com el Pablo Llarena de la fotografia, perquè estan en mans d’un jutge just i imparcial, orgullós i cofoi per haver vetlat tothora per a què es compleixi la Llei, com bé assenyalen el Partido Popular, Ciudadanos i el Partido Socialista Obrero Espanyol. Làstima que no fos ell el que jutjàs en Jaume Matas, la Infanta o n’Urdangarín.
Per cert, m’ha agradat molt el tuit d’Albert Riera en el que se’n riu de Marta Rovira, per haver-se exiliat a Suïssa per tenir ocasió veure créixer la seva filla, cosa que no passaria si s’hagués quedat a l’estat espanyol, ja que, com els altres, avui hauria entrat a la presó. Demostra perfectament el nivell moral i ètic del capdavanter de Ciudadanos.
(La imatge és de Google)