Bernat Estelrich Galmés, “Carbó”

Bernat Estelrich Galmés, de malnom Carbó, va néixer a Sant Llorenç el 1890 i era membre d’Esquerra Republicana des del novembre de 1930, essent el segon llorencí que s’hi afilià i el seu representant fins el 1936, tot i que aquest partit va canviar diverses vegades de nom. Estava casat amb Joana Riera Llinàs, Meca, una modista filla d’en Toni Garrit, el contador de rondaies esmentat per mossèn Alcover, que té una escultura a la plaça dels morers.

El 12 d’abril de 1931 hi va haver eleccions municipals, que guanyaren els liberals encapçalats per Joan Nadal, que fou elegit batle, però era el propietari de la Central elèctrica i el càrrec li era incompatible, per la qual cosa Bernat Estelrich impugnà les eleccions, que s’hagueren de repetir el 31 de maig. Aquesta vegada el seu grup es presentà sota les sigles del Partit Republicà Federal, però els resultats varen esser els mateixos, 7 regidors per al Partit Liberal i 4 per als Republicans. La situació anterior, per tant, es va tornar repetir: Joan Nadal va esser elegit batle i Bernat Estelrich ho va tornar impugnar davant la Junta Municipal del Cens Electoral, que desestimà la impugnació. Estelrich va recórrer davant el Govern Civil i la seva petició va esser atesa: Joan Nadal fou destituït i el Governador nomenà Bernat Estelrich president de la Comissió Gestora, que dirigiria l’Ajuntament fins el novembre de 1931, quan Nadal renuncià al càrrec i Nofre Soler, Socies, també del Partit Liberal, fou elegit batle. Bernat Estelrich va continuar essent regidor fins el març de 1936, en què el governador va dissoldre la Corporació i nomenà una comissió gestora, presidida per Antoni Sureda Salas, “Lucio”.

Era una persona de fermes conviccions republicanes i d’esquerres, la qual cosa el portà a mantenir unes relacions més aviat tibants amb el responsable de l’Església, el rector Pere Santandreu, Teco, d’ideologia molt integrista. Aquest darrer, va arribar a escriure en el seu diari: “Aquest any [1936] no sortí la processó del Corpus, degut a què la Comissió Gestora estava presidida per Bernat Estelrich, Carbó, i no era de fiança”. El rector també estava preocupat perquè Estelrich formava part de la banda de música –que solia sortir a les processons– i alguns dels seus membres també estaven afiliats a Esquerra Republicana: el director, Antoni Sureda Salas (que, com s’ha dit, més tard seria elegit batle i restaria empresonat durant tres anys i mig), i Joan Ballester Sureda, que va estar tancat a la presó de Manacor durant un any i vuit mesos.

Bernat Estelrich va esser detingut el 17 d’agost, l’endemà del desembarcament de les tropes de Bayo, juntament amb Jordi Riera Juan, “Torrenova”. Els portaren a Manacor i el dia següent els afusellaren, sense judici. Per fer veure que encara eren vius, els inclogueren a la causa 183/1936, que s’havia obert per acusar Guillem i Joan Llinàs Bibiloni, Joan Ballester Sureda, Andreu Salas Galmés, Càndid Jover Riera i Guillem Llull Duran d’haver pujat a la muntanya de ses Voltes per observar els bombardeigs d’Alcúdia per part de les tropes republicanes. Fins i tot, el 24 d’agost, els jutjats de Manacor demanaren informació sobre ells dos a l’ajuntament de Sant Llorenç, quan sabien perfectament que els havien assassinat una setmana abans.

La seva dona, Joana Riera Llinàs, Meca, va estar empresonada durant cinc anys als Caputxins i a Can Salas- En sortir va emigrar a l’Argentina, però només hi va estar un any, perquè no s’adaptava a una societat i uns costums tan diferents dels seus. Va morir a Sant Llorenç l’any 1965.

Demà, a les 10.00, han de col·locar una Pedra de la Memòria a la plaça de l’Ajuntament, dins el projecte “Stolpersteine” (en alemany significa “pedres per ensopegar”), que va iniciar Gunter Demnig, en commemoració seva i en representació de tots els llorencins assassinats per la repressió franquista. En aquest sentit, no estaria malament que, en un altre context, no només es recordàs el llorencí assassinat que va esser batle, sinó també els altres dotze que no tengueren cap càrrec públic però que també varen esser víctimes de l’odi o la venjança.

Fotografies: A la de la banda de música, Estelrich és el primer dels drets, comptant per la dreta. L’altra és la seva dona, Joana Riera

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.