Quaranta anys de democràcia municipal (II)

De les altres candidatures no en parlaré perquè no dispòs de suficient informació per contar la manera com s’organitzaren, però sí de la del Grup Independent de Sant Llorenç, ja que jo n’era el secretari i el seu representant davant la Junta Electoral de Manacor, per la qual cosa apuntava en una espècie d’acta informal tot el que es tractava a les nombroses reunions que duguérem a terme.

El Grup Independent de Sant Llorenç va néixer a l’entorn del grup de joves que editaven la revista Flor de Card. De fet, gairebé un any i mig abans de què se celebrassin, el desembre de 1977, ja vaig publicar un article sobre les eleccions municipals i al llarg de 1978 i 1979 també en publicarien Ignasi Umbert, Guillem Pont, Guillem Soler, Antoni Sansó, Gaspar Soler… a més de nombrosos editorials, portades i un monogràfic –el març de 1979–, amb una enquesta a totes les candidatures, exceptuant UCD, que no va voler contestar.

El nostre grup, tot i estar integrat per gent jove sense experiència política, sabíem que si volíem aconseguir un bon resultat havíem d’eixamplar la base i representar una part més diversa del poble, quant i més perquè la gent ens considerava –amb raó– nacionalistes d’esquerres. Per això vàrem cercar el recolzament de persones de més edat que no haguessin participat mai en cap ajuntament anterior i, si fos possible, que estassin integrades dins algun grup o associació diferent de la revista. Així, convidàrem Mateu Girart (que havia muntat la Unió de Pagesos a Sant Llorenç), Bartomeu Massanet (organitzador del Card en Festa), Bernat Rosselló (que es movia dins el món del futbol), Pere Bauzà (que estava entre els que se’n cuidaven de la banda de música i les confraries)… a més d’altres persones de diferents àmbits local. També hi va venir Ignasi Umbert, que estava afiliat al PSOE, tot i que des del primer moment va manifestar la seva intenció de presentar-se en solitari amb el seu partit. La primera reunió general la férem el 6 de gener i també hi estaven convidats un grup de carrioners, que no hi assistiren.

Una setmana més tard, el dia 13, celebràren la segona reunió, que va comptar amb més participació que la primera, sense n’Ignasi però amb l’assistència dels carrioners (crec recordar que eren Mateu Puigròs i Salvador Galmés, però potser n’hi havia algun altre), que començaren a distanciar-se del nostre grup, encara que seguírem mantenint una bona i fluïda relació. Allà ja es va fer una primera llista de les persones que estarien disposades a formar part de la candidatura, sense concretar cap lloc. Val a dir que en Guillem Pont i jo hi estàvem totalment integrats, però el fet de treballar a una entitat financera ens impedia incloure’ns en la llista.

A la següent, el 18 de gener, es va confeccionar la llista provisional, seguint uns criteris totalment democràtics: tots els assistents votaren per a cada lloc de la llista entre les 14 persones que estaven disposades a esser candidats. Així, per al número 1, Mateu Girart va aconseguir 6 vots i Joan Riera, 5; per al número 2, Guillem Quina va tenir 3 vots i Antònia Garcia (l’esposa del metge Joan Ramis), 3; per al número 3, Antònia Garcia va obtenir 5 vots i Antònia Melis, 3; per al número 4, Bartomeu Massanet va tenir 6 vots i Josep Santandreu, 4; per al número 5, Josep Santandreu va obtenir 5 vots, seguit per Francesca Sansó, Bernat Rosselló i Andreu Amer, que n’obtingueren 2 perhom; per al número 6, Bernat Rosselló va aconseguir 4 vots i Antònia Melis, 3; per al número 7, Antònia Melis va tenir 4 vots i Joan Tous, 3; per al número 8, Guillem Soler va obtenir 4 vots i Joan Tous, 2; per als números 9 i 10, Bernat Rosselló i Joan Tous van tenir 4 vots perhom; per al número 11, Andreu Amer va obtenir 6 vots i Francesca Sansó, 3; finalment, per als números 12, 13 i 14 Pere Bauzà va tenir 3 vots i Antoni Sansó i Jaume Caldentey, 2 perhom. He posat només els vots aconseguits pels dos primers de cada votació per no fer-ho massa llarg.

En aquesta mateixa reunió s’acordà que intentaríem que els carrioners fessin una llista pròpia i, si no era possible, que els oferiríem els llocs segon, cinquè i vuitè. Dos dies més tard ens reunírem amb ells, i ens digueren que havien decidit fer una candidatura només de carrioners, però ens proposaren que el segon de la nostra fos el mestre de Son Carrió, cosa que no acceptàrem.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada