La Setmana Santa de Notre Dame

LA SETMANA SANTA DE NOTRE-DAME
PER JAUME GALMÉS, PARÍS

Dilluns de cendres
L’expressió és del director de la revista cristiana La vie. La Fletxa de Viollet-le-Duc, que duia un segle i mig allà d’alt en estat incòlume, pren foc, amb l’armadura de fusta del segle XIII, i li travessa el cor. Creients i no creients que es trobaven allà criden: Mon Dieu, mon Dieu!
Una musulmana: “Per a mi, és com si s’hagués cremat una gran mesquida.”

Dimarts
Els bombers s’hi han jugat la vida. Primeres fotos d el’interior. La creu de Glòria que el cardenal Lustiger comanà a l’artista Marc Couturier el 1993, intacta, igual que el pilar on hi ha la famosa estàtua de Nostra Senyora, sìmbols forts.
Una dona: “La vaig a veure com un malalt, prometent-li que demà hi tornaré.”

Dimecres
L’església de Saint-Sulpice la substitueix per a la missa crismal.

Dijous
Homenatge als bombers a la plaça de l’Ajuntament, alineada amb Notre-Dame (la batlessa fou de les primeres persones a veure l’incendi des del seu despatx). Amb Anne Hidalgo, eren presents Monsenyor Chauvet, arxiprest de la Catedral, el ministre de l’Interior (que cita el poema de Nerval!), alguns bombers i el general Gallet, autèntics herois que acaben de ser condecorats al Palau de l’Élysée, i que haguessin pogut morir per salvar el Tresor enmig d’una pluja de bolles de plom en fusió, també hi havia una violoncel·lista i una al·lota que llegí un extracte de Nostra Senyora de París, la novel·la de Victor Hugo (per sempre lligat a la història de la Catedral i a l’inici de la restauració de l’arquitecte de la Fletxa). Quasimodo i Esmeralda viuen al segle XV. El poeta, visionari i amb una precisió extraordinària, ja havia, dins el seu cap, vist l’incendi del proppassat dia 15:
Tots els ulls s’havien aixecat cap a dalt de l’església. Allò que hi veien era extraordinari. Al capdamunt de la galeria més elevada, més alta que la rosassa central, hi havia una gran flamarada que pujava entre els dos campanars amb remolins d’espires, una gran flamarada desordenada i furiosa; el vent de tant en tant amb el fum se n’enduia un esquinçall. Davall aquesta flamarada, davall l’ombrívola balustrada amb trèvols de caliu, dues canals en forma de rostres de monstres vomitaven sense aturall aquesta pluja ardent, regalim argentat que es destacava damunt les tenebres de la façana inferior. A mesura que s’acostaven al terra, els dos brolladors de plom líquid…
A penes quaranta anys després de la publicació d’aquest llibre, la Comuna estigué a punt de provocar el primer incendi de Notre-Dame: els revolucionaris de 1870 ja havien escampat benzina al chor quan els enxamparen.

Divendres
Se sap que hi haurà, com al segle XIX, un concurs d’arquitectes.

Dissabte
(Cit frases del diari Le Parisien de diumenge)
Un benedictí: “Hi ha qualque cosa pasqual en el destí de Notre-Dame. Bella imatge de Pasqua: damunt les cendres ens unim per reconstruir. Testimoni preciós de la Fe: de la mort a la vida.”
I un exgeneral de l’exèrcit de terra, que de nin veié cremar-se la catedral de Rouen sota les bombes nazis veu en aquest incendi: “un signe diví per a tota l’Església. Caldrà una doble reconstrucció: la de les pedres i de la imatge de l’Església després de tots els escàndols.” I el novel·lista ateu Ken Follet: “L’Església protegí l’Església, però no els nins!” És partidari d’una reconstrucció “idèntica; el problema serien els materials.”

Diumenge
L’església de Saint Eustache substiteix Notre-Dame per a la missa de Pasqua.

 

Foto: Stéphanie Hartmann

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada