Lectura pública de Ja fa vints anys! (els reis), de Salvador Galmés

Ahir, dia del llibre, a l’Espai 36 es va fer la ja habitual lectura pública d’un relat de Salvador Galmés. En aquesta ocasió havíem triat una contarella,  Ja fa vints anys! (els reis), que s’allunya del seu tenebrisme habitual per abraçar el costumisme i descriure dolçament una representació del popular Rei Herodes al poble de Sant Llorenç (hi té cabuda, fins  i tot, alguna nota d’humor, molt poc habitual en l’escriptor llorencí).

Com a organitzador de l’esdeveniment sempre pens que una simple lectura fa gust de massa poc i per això cada any complement l’acte amb un anàlisi del relat elegit (la descripció del paisatge al Garriguer d’Infern,  l’ús del llenguatge a Entre dos móns… i ahir l’evolució de la tan nostrada tradició del Rei Herodes a Ja fa vints anys! (els reis)). Per això a continuació publicaré les quatre coses que s’hi varen comentar (o això supòs ja que un servidor a darrera hora no hi va poder anar per malaltia) ja que les consider ben interessants per al poble.

ANÀLISI PREVI DEL REI HERODES

Ja fa vints anys! (els reis) Salvador Galmés descriu directament com se representava el Rei Herodes a Sant Llorenç, sense encuidar-se de relatar o almanco resumir la trama de la funció, la qual suposa més que sabuda per part dels seus lectors. Però com que de llavors a aquests anys la representació ja no és tan habitual (a pesar que no podem dir que s’hagi perdut, però sí que tant a Sant Llorenç com Son Carrió ja es posa en escena de manera més intermitent) no vendria de més recordar -ne un poc el contingut.

Quan xerram del Rei Herodes ho feim d’una obra de teatre popular de temàtica religiosa datada en la Decadència (s XVI-XVIII) i fixada i actualitzada per Llorenç Moyà a mitjans segle XX. Encara avui es representa a diversos pobles. A pesar de ser tema religiós de fons és plena de notes d’humor i escrita per al poble amb llenguatge planer i format popular (set síl·labes i rima consoanant i asonant com les gloses).

En l’obra els tres reis d’Orient viatgen fins a Jerusalem per veure el naixement del Messies anunciat per l’estel. Quan al palau d’Herodes (el rei de Jerusalem en aquells temps), els Reis d’Oirent demanen audiència amb el monarca, el Majordom, després d’anunciar-los que de seguida els atendrà, deixa ben clar el despotisme d’Herodes i com té de sotmesos els seus servidors. Llavors, Herodes apareix i dialoga amb els Reis que li expliquen el motiu de la seva arribada: adorar el Rei nou nat. Li demanen si sap on s’ha produït el Naixement, i Herodes, tot dissimulant la seva torbació pel que li acaben de revelar, els diu que no, però promet que ho esbrinarà. En sortir els Reis d’escena, es produeix un altre episodi de caire humorístic quan Herodes renya el Secretari per no saber la nova del Naixement:

HERODES.

¿Què els has sentit Secretari?

I tu no en sabies res,

perquè et creus ser molt entès

i sols ets un corc d’armari.

 

SECRETARI. (…)

No creguis les tres bubotes!

No tenen el capet bé!…

HERODES.

Una cosa jo ara sé:

que tu, en lloc de peus, tens potes,

perquè a tu te pertocava

saber prou on ha nat Ell,

i no en saps l’andarivell,

ni si ara la mar és blava!

Herodes demostra que és un tirà que no vol perdre el seu poder i que està disposat a fer vessar sang per mantenir-lo. Reclama la presència dels Doctors de la Llei per saber-ne les fites clares del Naixement, i es produeix un altre moment molt divertit: els Doctors de la Llei són dos vells esburbats, un coix i l’altre sord, que protagonitzen una escena hilarant. Al final el Doctor 1 de la Llei llegeix una profecia que anuncia el naixement del Redemptor.

Apareix també la Sibil·la que canta la profecia del Naixement. Herodes, en escoltar-la, incideix en la convicció de defensar el seu reialme i el seu poder encara que sigui de manera cruel i violenta. Quan el General arriba, l’informa que el poble s’està revoltant i li proposa, per evitar l’encimbellament del nou nat, que faci matar tots els infantons de Betlem. Herodes accepta el consell i mana al Secretari que redacti aquesta ordre. Herodes, un cop té l’edicte a les mans, el dóna al general i li diu: «mata infantons a mans plenes (…) General, treu-te l’espasa / i ataca com un valent! / Mata, incendia i arrasa! / De sang que en corri un torrent!».

Però tots aquests successos fan que acabi enfollint i, després d’un monòleg en el qual comprovam la seva angoixa per haver fet matar els innocents, «surt el dimoni i se n’enduu Herodes dins una gran flamarada».

CRIAT A.

Herodes tot s’enrabia…

perquè el Bon Jesús és nat.

Jo sempre m’ho he pensat

que el Dimoni el s’enduria

dins un talec foradat!

LECTURA DE JA FA VINT ANYS (ELS REIS)

Si algú vol llegir sencera aquesta contarella  de l’escriptor llorencí ho pot fer al següent enllaç: lectura. Com dèiem a diferència d’altres relats seus és fàcil de llegir, amè i fins  i tot amb tocs d’humor, a part de curt (unes sis pàgines). Cal indicar que l’obra és escrita al 1910 però com que són records d’infantesa de Salvador Galmés, podem situar l’acció el relat al 1890 (ja fa uns 130 anys idò)

COMPARATIVA ENTRE EL REI HERODES DE SALVADOR GALMÉS (1890) I L’ACTUAL

– Al 1890, a la contarella de Salvador Galmés, surten tres personatges nous ara ja habituals a les representacions del Rei Herdoes però en aquell temps, almanco a Sant Llorenç segons compta l’escriptor, devia ser tot una novetat: majordom, secretari i general.

– Al 1890 també s’estrenava una segona postissada per sala d’espera dels tres reis d’Orient, «coses mai vistes ni somiades pels llorencins» la qual cosa denota una millora de la representació, més mitjans en aquelles dates.

– Era tot un treball col·lectiu, de tot el poble. Salvador  Galmés cita actors amateurs, nins i nines vestits de pastorets, músics (entre els quals xeremies) i, fins i tot, egües que es deixaven per a la representació. Ara, almanco a Sant Llorenç i Son Carrió, és més bé cosa només d’actors amateurs.

– «Un xelsitre de tramuntana orejava la Plaça» durant la representació, descriu Salvador Galmés. Això vol dir que l’obra, a pesar-se de fer-se durant Nadal, es representava al bell mig de la plaça.  Ara, en canvi, ja se fa a cobri o almanco a les darreres representacions conegudes (església a Son Carrió, sa Màniga i ara potser Espai 36 a Sant Llorenç)

– Esmentat la contarella, se manté encara avui a la majoria de representacions: rompre la taula de mala manera per part del rei Herodes; aparició dels reis d’Orient i la Sibil·la; els doctors de la llei plens d’humor o els dimonis del final.

 

PROTAGONISTES DEL LLIBRE

Pot ser un exercici interessant observar els noms i malnoms (descrits amb detall per Salvador Galmés) dels llorencins que al 1890 formaven part de la representació i alguns d’altres que feien de públic. Així veurem com alguns malnoms encara es conserven a pesar dels 130 anys passats i d’altres ja han desaparegut.

REI HERDOES: Tià Sanet

MAJORDOM: Joan Perriscos

XEREMIER: Meu ( de Tomeu?) Capirró

SIBIL·LA: el mateix Salvador Galmés infant. Ell mateix es descriu com «petit, rodonenc com un borratxel·lo (boteta de fusta planera per a vi) amb un cap fora-forja qui ja no em cresqué pus, formant un pilot de carn informe i desgarbada»

SECRETARI: Nofre Titina

DOCTORS de la llei: Miquel Negre i Miquel Lluent

GENERAL: Joan Solaies

Entre el públic: En Felis-felos (nin beneitet), en Biel Roig (el forçut del poble), el jai (vell) Mendai.

Al final ja fora de la representació: Catalina-Aina Confit (ja dos noms tan típic del poble) que surt festejant i en Rostilla (que tupa sa dona i és contat com un fet del poble que malauradament devia passar sovint!!!)

 

ARTICLE RAFEL DURAN

Investigant, investigant vaig trobar un article a Flor de Card d’un jovenet Rafel Duran (dècada dels 80). I és curiós com un petit article de joventut ens pot dir tantes coses d’una persona. En aquell mateix article s’ajunten dues de les passions que després desenvoluparia el bo d’en Rafel: les fotografies antigues (representada a l’article per una estampa d’una funció del Rei Herodes feta a Son Carrió) i el el Rei Herodes (el qual el mateix Rafel confessa que el fascinava i efectivament uns 20 anys després acabaria versionant amb Herodes rei juntament amb Toni Gomila). Us deix alguns paràgrafs de l’article i la fotografia en què es bassa per si el voleu llegir:

Aquesta fotografia no és en blanc i
negre, ni tan sols de color sèpia, virada
pel pas del temps. Aquesta fotografia
está feta de crits i de renou, de mans
bailetes cridant “es doblers! es do
blers!”,
de l’excitació i expectació per
veure sortir els personatges…(…)

Segons em conta munpare, d’esquer
ra a dreta:
Majordom, Pere Marines; Sibil.la, Mi
guel Calistro; Patge, Tomeu de la Curi;
Secretari, Jeroni Duran Reus; Doctor
de la LLei, Toni Riera Menut; Gene
ral, Miguel Cerol; Criat bo, Jaume
Busco; Jordi Pascual, rector a l’època
de Son Carrió, més conegut a Sant Llo
renç pel capellà de ses Planes; Rei Herodes, Montserrat Pascual Relles;
Criat dolent, Pere Duran Reus; Am
baixador, Toni Adrover Verrató; Ca
pità, Rafel Duran Reus; Rei Baltasar,
Miguel Fila; Rei Melcion, Joan Mas
Reüll; Rei
Gaspar, Miguel Mandia;
Soldat, Toni Pascual Un; Soldat, Miquel Coca; Apuntador, Nofre Puça. (…)

Ja fa vint anys! Fa vint anys que vaig
veure per primera vegada una represen
tació popular del rei Herodes. Feia
temps que a Sant Llorenç no s’havia re
presentat. Crec haver llegit que des de
1955. (…)

Es varen fer dues repre
sentacions. La primera l’any 1972 i la
segona l’any 1974. La tradició marcava
una funció biennal. Els qui ho varen
tornar a engrescar i organitzar varen
esser els joves llorencins del Club Card (…)

La revista Flor de Card n° 124 també menciona una representació al gener de 1987 (…)

La tradició, avui, ja s’ha esquerdat.
A Sant Llorenç ja no es torna a repre
sentar “El rei Herodes”, encara que qualque poble de la comarca sí que ho
continua fent (…)

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada