Davant els resultats de totes les eleccions, cada partit o candidatura sol treure les pròpies conclusions, que, almanco de cara a l’exterior, tendeixen a sobrevalorar els aspectes que consideren positius i llevar importància als que és evident que no ho són tant. Es veu que, llevat d’algunes excepcions, costa molt reconèixer la derrota, que intenten justificar amb arguments que ben bé es podrien qualificar de peregrins i que moltes vegades atribueixen a circumstàncies externes, sense que sigui gaire habitual l’autocrítica.
Amb els que es donaren ahir a Sant Llorenç, segons el meu veure, hi ha dos vencedors clars, el GISC i el PSOE, un derrotat, el PP i dos que es poden donar per satisfets perquè els va venir de poc no aconseguir escó, MÉS i EL PI.
El que va guanyar, sens dubte, va esser el GISC i no només perquè va obtenir 95 vots més que el segon, sinó perquè ho va fer per setena vegada consecutiva, cosa molt difícil d’aconseguir. Quants en coneixeu, dins tots els àmbits, que puguin bravejar d’uns resultats semblants? Diuen que el poder desgasta, però a Sant Llorenç sembla que no és així, i això que darrerament han sorgit algunes veus crítiques amb la manera com es va gestionar el desastre de l’any passat.
I si la vencedora va esser la candidatura de Mateu Puigròs, no fou menys important l’aconseguida pel PSOE, que va guanyar a cinc de les vuit taules electorals: les quatre de Sant Llorenç i una de sa Coma, duplicant els vots de les eleccions de 2015 i també el nombre de regidors. Només el gran resultat del GISC a Son Carrió (67’33% dels vots) va fer que no fos la candidatura més votada en el municipi, una circumstància que mai no s’havia donat a Sant Llorenç. Per això, tant a Mateu Puigròs com a Pep Jaume, només cal donar-los l’enhorabona.
El més perjudicat va esser el PP, que de cada vegada obté uns resultats més baixos a les eleccions municipals: el 2011 va aconseguir 5 regidors, el 2015, 3 i el 2019 només 2, essent, Sant Llorenç, un dels pocs pobles de Mallorca en què mai no ha aconseguit la batlia des del 1989 ençà, anys en què va esser fundat. Els vents que bufaven amb força contra les seves sigles arreu de l’Estat, també es veieren reflectics en el nostre municipi i el seu futur no sembla gaire esperançador, perquè si fins fa pocs anys era l’únic representant de la dreta, darrerament han aparegut Ciudadanos i VOX, i sembla que a mig termini no duen camí de desaparèixer.
Els altres dos partits amb representació al municipi, MÉS i El PI, han obtingut un regidor perhom, probablement a l’únic que aspiraven, un resultat que només els garanteix la presència a l’Ajuntament, però que no es pot qualificar de gaire bo, perquè no són necessaris per formar govern, tot i que probablement algun d’ells –o tots dos– gestionin alguna àrea de la futura Corporació.
També crida l’atenció que hi hagués 91 llorencins que es molestaren en anar a votar (els vots en blanc i els nuls), però que no hi hagués cap candidatura que els agradàs, un fet sobre el qual convendria recapacitar.
Per acabar, també hi ha un altre fet que es pot considerar positiu: la presència de cinc cares noves a la Sala, la majoria d’elles joves, la qual cosa permet albirar un futur a l’hora de plantejar els recanvis que inivitablement s’hauran de produir un dia o l’altre.