Canvi d’actituds i valors

Potser en segui un dels efectes col·laterals de la pàgina “Fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar” l’enfoc més detallat i meticulós d’algunes de les imatges que ens van apareixent, que van passant diàriament, de forma constant, davant els nostres ulls. Imatges que, d’altra banda poden suggerir idees, reflexions o recreacions d’experiències viscudes. En definitiva una tasca didàctica marginal en el sentit que defuig dels objectius primigenis de la pàgina.

Partint de la idea del “tot parla”, llegir imatges potser una interessant i divertida afecció, ja que no sempre les imatges sintonitzen amb els programats discursos oficials. Sense anar més lluny, el conjunt d’imatges de la proppassada campanya electoral ben bé donaria per un llarg i sucós comentari.

L’observació del detall va ser el que em va fer guardar la imatge que es presenta. “El Prenda”, sembla que així se’l coneix al present, un dels cinc membres de la ja famosa “Manada”, sortint dels jutjats on l’esperava un grup de periodistes d’aquests que informen i, a vegades, transformen. Una imatge que, a més de córrer per la xarxa, mostrà bona part de la premsa professional.
El somriure de la cara, la posició de les mans, evidencien una clara actitud de seguretat, xulesca i de desafiament.

La imaginació ens podria transportar a les dificultats i complexitat de tot canvi social.
S’ha evidenciat que, bona part de la societat considera detestable tant els fets i actituds de La manada, com l’evidència d’una aplicació de justícia torta i desigual.
D’altra banda, però, també s’evidencia la força del primers aprenentatges. Tots portam a la motxilla del ser actituds masclistes i patriarcals. Pesades pedres que es mostren tant quan un mascle conte un acudit sexista amb la intenció de fer riure els que el volten com quan una mare vesteix de “Lolita” a la seva filla abans d’hora.

Alliberar-se d’aquesta imposició social no resultarà gens fàcil.
Les campanyes publicitaries del “No es no” i altres semblants poden ajudar, però farà falta destinar-hi més recursos i persones si ens volem alliberar de la xacra que suposa el degoteig continu de víctimes derivades de la violència de gènere.
De moment, minuts de silenci i bones declaracions. Decisions i accions en els diversos nivells de poder, no tantes.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada