Entrevista a Mateu Oliver Gaya, president de la Comissió de confraries de Sant Llorenç i secretari de la Confraria del Sant Crist que enguany compleix 50 anys

Fa uns mesos les confraries del poble de Sant Llorenç es reunien per preparar les festes de la Setmana Santa, i enguany, la Confraria del Sant Crist, compleix 50 anys, per tant, preparaven amb il·lusió la celebració, però no serà possible degut a l’actual confinament ocasionat per la crisi del COVID-19. Entrevistam al president de les confraries llorencines i actual secretari de la Confraria del Sant Crist, Mateu Oliver Gaya.
Sr. Oliver, quina data exacte es va fundar la Confraria del Sant Crist de Sant Llorenç.?
Això que em demanes és bastant complicat de respondre. Dia 22 de març de 1970, va ser el primer any que varen sortir en processó els primers campinorats pel poble, que són els que en aquests moments formen la confraria.

De qui va ser la idea de crear la primera confraria?
La idea va sorgir de Mossèn Llorenç Perelló, que venia de la parròquia del Vivero. A Palma ja hi havia processons, i ell va voler instaurar les processons dins el poble. Per aquest motiu, va encomanar al sastre del poble, Tomeu Massanet Gayà, la confecció de vestits de campinorats, dels quals n’hi havia 7 de la parròquia i 6 de particulars. Es va optar pel color blanc pel vestit i blau per la capa i el cinturó. També es va confeccionar un estendard del mateix color blau que la capa i unes borles que enriquien aquest estendard. Aquests campinorats, havien d’acompanyar la imatge de la Mare de Déu. Però la Setmana Santa del 22 de març de 1970, els campinorats sortiren en processó sense imatge, acompanyant el Sant Crist a la Creu, portat per homes del poble. Aquesta imatge ja sortia abans de l’any 1930.

Quan es van fusionar el confrares amb el pas del Sant Crist?
Va ser més endavant, a l’arribada del Capella D. Joan de Petra, quan va fusionar amb un sola confraria, el pas del Sant Crist a la Creu i els confrares, fundant el que fins ara coneixem com la Confraria del Sant Crist, i aquí va ser quan es formaren els estatuts. Es va restaurar l’estendard, afegint-hi una creu brodada amb fil d’or amb un llençol de color blanc, confeccionada per les brodadores del poble, i al car-acull, s’hi va posar l’escut de la confraria a la part baixa, i es va fer un carro per portar el Sant Crist a la Creu, ara fa ja 33 anys. Per una part celebram els 33 anys amb estatuts, i per l’altra, els 50 anys del la primera sortida en processó dels nostres confrares.

Quins varen ser els primers confrares fundadors?
El fundador va ser Mossèn Llorenç Perelló. Més endavant, l’any 1987 es varen redactar els estatuts, on es va nomenar com a primer president, el Sr. Tomeu Massanet Gayá, (1987-2000), què després va ser substituït pel Sr. Pep Jaume Galmés ( del 2000-fins a l’actualitat). Els primers confrares de l’any 1970, varen ser Mateu Domenge (“Mateu Escolar”), Juan Domenge (“Juan d’es piset”), Gosti Domentge, Pedro Santandreu, Juan Santandreu, Pep Santandreu, Tomeu Massanet, Jaume Sales i Francisco Bosco.

I els primers portadors de la Creu del Sant Crist?
Els primers portadors van ser: Pedro Galmes Ballester (“Pedro de Sa Torre”), Pedro Sureda (“Torroso”), Miguel Galmes (“Madona”), Sion Sanso (“Ris”), Tomas Amer (“d’es campet”), i Xesc Corona.

Vostè va néixer el mateix any que es va fundar la confraria. Des de quin any és component de la confraria?
Amb només 6 anys, és a dir, a l’any 1976, vaig començar a formar part de la confraria, gràcies als meus pares, que en una ocasió molt especial me varen sorprendre amb un vestit de confrare. I així com ha passat el temps, he anat vivint de cada vegada amb més intensitat la Setmana Santa. A dia d’avui, tenc l’honor de ser el Secretari de la confraria del Sant Crist, i President del la Comissió de Confraries de Sant Llorenç.

Quins són el components de l’actual Junta Directiva, i quants de confrares sou actualment?
El president. Pep Jaume Galmés; secretari jo mateix; Mateu Oliver Gaya; i la tresorera, Magdalena Soler Santandreu. Actualment som 60 confrares.

És la més nombrosa del poble. Teniu pas propi?
Possiblement sigui la més nombrosa, degut a l’antiguitat i a la imatge que porta, que és molt venerada per la gent del poble. A dia d’avui, al poble tenim 6 confraries, el que suposa la participació de més de 400 persones, que fan que la processó sigui molt hermosa i silenciosa. Tenim pas propi, en què portam a les espatlles al Crist a la Creu, cedit per l’església al Dijous Sant, i el Divendres Sant, el canviam per la creu buida.

Per enguany ja teniu preparats els actes del 50è aniversari de la confraria. Quins eren aquests actes?
En primer lloc havíem preparat una missa solemne per celebrar l’aniversari, i després un dinar de germanor, cosa queda ajornada degut l’estat de alarma, i la junta directiva ja decidirà.

Com vius en primera persona el confinament per la crisi del coronavirus i quin és el teu dia a dia actual?
El confinament el vaig començar a viure amb una certa inquietud, degut a les mesures adoptades pel govern, d’avui per demà, cosa que no crític, ja que son mesures difícils d’ adoptar, quan xerram d’aturar l’economia d’un país. Personalment, em dedico al món de la construcció, i de cap i volta, com tothom, me vaig veure un cap de setmana a ca nostra fora sortir, i en arribar el dilluns vaig partir a fer feina. Aleshores no vaig entendre la posició del govern, per una part el cap de setmana confinat a ca nostra i el dilluns a fer feina, quan trobava que el món de la construcció no era una activitat essencial. Però suposo que en aquells moments, el govern va entendre que l’economia no es podia aturar de sobte i va optar per fer aturades parcials, segons avançava la situació. Actualment som a ca nostra fent tele treball i totes les tasques encomanades per la meva estimada.

Què opines del Covid-19. Creus que hi haurà un abans i un després en acabar el confinaments i la pandèmia?
Sí, com tots els períodes de guerra o pandèmies, possiblement hi haurà un abans i un després, amb causes i conseqüències. Ja es pot percebre que el 2020 serà uns dels anys pitjors per l’economia, ja que sembla complicat que el turisme es mantingui o arribi a les illes com ho ha fet en anys anteriors. Crec que tots nosaltres, hem d’aprendre d’aquests moments que ens ha tocat viure, perquè de tot allò que no ens agrada o que no ens va bé, sempre hi ha qualque cosa positiva per millorar i enfortir-nos com a persones.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada