Mots perduts: llépol/llepolia

Sí, ho heu sentit bé, ja és un mot perdut, almanco entre les noves generacions. Com a pare dia sí, dia també lluit perquè les meves nines el diguin (amb escassa fortuna, tot sigui dit; ben igual amb “conilló amagar”) i pel que he vist  la resta de nins i nines fan ben igual. I és que no hi ha aniversari (o cumple, que en aquest ritme fins i tot aquest mot perdrem)  que els infants no mengin xuxes(castellanisme flagant) i ja no són llépols, ara són golafres (paraula d’ús més general). 

I així mor part de la llengua, substituïda per mots més generals o, el que és pitjor, per castellanismes.  Tant de bo encara hi poguem fer qualque cosa (des de les famílies? des de l’escola?), però sempre és molt difícil canviar una tendència d’aquest tipus.

Significat:

  • Aficionat a les llaminadures (cosa dolça, agradable al paladar); cast. goloso (llépol)
  • Menja molt dolça o agradable al paladar cast. golosina. (llepolia)

Etimologia: derivat de llepar (d’un verb onomatopeic *lapparemat. sign. || 1, segons Meyer-Lübke REW 4905).

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada