Parlam amb el llorencí Miquel Montoro amb motiu de la presentació del seu primer llibre

Hem trobat oportú fer una entrevista -i en bon mallorquí- al llorencí Miquel Montoro. Un al·lot de tan sols 15 anys i que, gràcies a les seves primeres intervencions fa uns anys al programa d’IB3 Televisió “Uep! Com anam”, i després al programa “La resistencia” a nivell de tot l’estat, l’ha duit a ser molt seguit pel seu canal de Youtube. A més, recentment ha publicat un llibre, del què també en parlam amb ell.

Miquel, des de quin moment, sa gent de “ses Illes” te va començar a conèixer?
Crec que quan vaig penjar es vídeo de ses taronges. Va tenir molta repercussió.

Quants anys tenies quan començares a sortir per televisió al “Uep!, com anam”? Perquè ara mateix, tan sols tens 15 anys…

Vaig començar amb 12 anys.

Vas començar a sortir per “Uep!, com anam”, i després et feres
Youtuber… o ja ho eres? Ens ho podries explicar?

No, jo ja era youtuber. De fet, quan vaig començar en “Uep!, com anam”, sa primera vegada que vaig aparèixer me varen fer propaganda des meu espai.

Domines tant s’agricultura com sa ramaderia. De qui te ve tot això i qui te’n va ensenyar?
Ja me ve de família…Qui me’n va ensenyar? Idò podria dir mumpare, es padrí, sa gent des bar… Molta gent, sa veritat.

Què passes més gust de fer feina, a sa ramaderia o a s’agricultura?

Bona pregunta, però no sabria dir-te què m’agrada més d’aquestes dues coses. Totes dues m’agraden molt.

Quin plat principal és el que més t’agrada?

Sa porcella rostida.

Te quedes amb postre “dolcet-dolcet” o una fruita?

Un postre ben doecet.

Ens podries xerrar d’aquest llibre que acabes de treure al carrer,“Uep!, mis aventuras en el campo”? Ens podries contar de què va, i si es pot trobar tant en espanyol com en català?
Tracta un poc, com diu es títol, de ses meves aventures per foravila. És un manual de com manejar-te per foravila. I si, hi és tant en català com en castellà.

Miquel, es teu llibre, ja es pot trobar a totes les llibreries actualment?

Si, ja se pot trobar per totes ses llibreries.

Al llibre, també xerres de lo malament que ho vares passer els teus primers anys a s’escola, perquè vares sofrir “bullying”. Per quin motiu se ficaven amb tú altres al.lots?

Perquè jo sempre he estat grasset, i aquest era es principal motiu.

Des de que vares sortir en es programa nacional “La Resistencia”, molts d’espanyols te varen començar a seguir, i degut en això, vares començar a penjar videos xerrant en castellà. M’han dit que te va dur problemes, no?
Si, me va dur bastants de problemes, però bé, ja està superat.

Es video que penjares del famós “Òstia, pilotes!!”… T’esperaves tanta repercussió?
No, això mai, ni es dia que vaig xerrar de ses taronges, ni es dia de ses pilotes. Me va venir denou.

Això de sortir per “sa tele” i ser un youtuber amb molta gent que et veu i te segueix, t’ha servit perquè se t’acostin més ses al.lotetes? Mem, conta-mos-ho. No ho direm a ningú…
No, sa veritat és que… sa gent se pensa que perquè he sortit per teveisió s’acosten més, però no. A altres no ho sé; a jo, no.

En un futur, com et veus? Per exemple, d’aquí a 10 anys…

Jo crec que fent feina de ferrer o de mecànic.

El tennista Rafel Nadal, quan és per Manacor ningún el molesta –sempre ho diu-, pot fer vida tranquilament, i en canvi quan se’n va a altres llocs, tothom està pendent d’ell, que si autògrafs, que si fotos. Te passa a tú lo mateix a Sant Llorenç?

Si, jo crec qe si que passa. Quan som en es meu poble, faig vida completament normal, com qualsevol altre; no vénen a demanar-te una foto o un autògraf. En canvi, quan surt a fora, sa cosa cavia. Quines coses, eh?

Què t’agrada més, ser youtuber o fer feina per foravila?
Sincerament…No fa falta ni pesar-m’ho: fer feina a foravila.

Tens un mànager i tot! Mos podries contar a tots els teus “amics” lectors i lectores, què fas un dia qualsevol? És que m’ha vingut molt denou el que hagis de contar fins i tot amb un manager…
Homo, perquè sa repercussió va arribar a ser molt grossa, i va arribar un moment en què ni jo ni sa família ho podíem dur, per això vam contractar un “mànager”. Quant a sa vida que faig un dia qualsevol, idò com a qualsevol persona. Ni més ni pus.

Miquel… diguès lo que te pareixi i “que quedi bé” per acabar aquesta entrevista.

Jo crec que lo seu seria acabar amb un “AU IDÖI. ADËU!”. Estaria mol bé (ja ja jaaa!).

Un comentari a “Parlam amb el llorencí Miquel Montoro amb motiu de la presentació del seu primer llibre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada