Justificació:
-Amb un “tothom ho fa” a vegades intentam justificar una conducta que sabem que no és encertada. (Per exemple deixar fems a fora vila o avançar en una cua).
-D’un calatge molt més profund és intentar entendre les motivacions i actituds de les persones veïnes, llorencines, en els desastres de 1936. Un desastres que, com tots sabem i adesiara ens recorden els que treballen la Memòria històrica, encara cuegen.
-Si mes no sorprenent em va resultar l’aportació de l’historiador Cristopher.Browning al destacar “el fort impuls de no abandonar la fila i separar-se del grup” que ens afecta.

Experiència:
L’experiència, avui, no deriva d’investigacions universitàries, sinó de la descripció històrica d’un fets de la Segona Gerra Mundial (Juliol, 1942).
Un batalló, 500 persones, va rebre una ordre contundent: havien d’entra en un poble on hi vivien 1800 jueus. Havien d’agafar els homes per porta’ls a un camp de treball i havien de matar dones i al·lots. El comandant, afectat per l’ordre rebuda va fer un oferiment extraordinari: si algú no es veia amb ànims de realitzar la tasca, podia sortir de la fila. Els 500 homes van tenir un segons per decidir. Una dotzena van sortir de la fila, tots els altres van participar en la matança. Molts d’ells van vomitar i van tenir altres reaccions viscerals que els impedien seguir matant. A la majoria els horroritzava el que estaven fent…però sols una dotzena declararen no estar disposats a fer-ho.
Una vegada estudiats el documents del procés judicial, l’historiador Browning, analitzant l’origen, edat i formació dels components del batalló descarta com a motiu la convicció i força de l’antisemitisme. I després dels interrogatoris també descarta la conformitat amb l’autoritat (tema estudiat per Milgram) ja que el comandant havia permès de forma explícita de “desobediència”. Llavors, per què aquells homes normals es convertires en assassins?.
L’autor mostra varies possibles raons: poc temps per pensar, preocupació per l’ascens professional, por a esser castigats per altres oficials…però conclou que hi ha una explicació distinta, basada en la identificació dels homes uniformats amb els seus camarades, la regla social: No surtis de la fila!. Sortir de la fila suposava quedar malament amb els altres i admetre debilitat.
La conclusió es que “pràcticament en tots els col·lectius socials, el grup d’iguals o persones afins exerceix una forta pressió en la conducta i estableix normes morals”.

Font: Cristopher.Browning a “Aquellos hombres grises. El Batallón 101 i la solución final en Polonia”, citat per Gerd Gigerenzer a “Decisiones instintivas. La inteligencia del inconsciente.” (Ariel, 2008)

Conclusió/Proposta:
-Considerar la força de l’inconscient en la nostra conducta diària.
-La necessitat de contextualitzar les decisions i les accions. No sempre som “la mateixa persona”
-Treballar les anàlisis comparatives, cercar referents que ens ajudin a agafar perspectiva.

Imatge de Viquipèdia .