Pareixia París!

L’expressió és d’en Xesc Umbert ja a les acabatalles del sopar anual de Flor de Card.

En el tradicional fer la papallona d’una a altra taula vàrem coincidir en el racó on seia en Tomàs Martínez que, indignat, assenyalà la deplorable situació del tren de Llevant, just aquest dies en què s’havia inaugurat la electrificació del trajecte Empalme-Palma.

Na Maria, amb gràcia, contà el desgavell que havia viscut feia poc, per allò de gent que baixa d’un tren per pujar a un altre, corregudes, cares de desconcert…

I va ésser aquí, a manera de continuació de la conversa de na Maria, quan en Xesc, referint-se al que havia comentat la televisió balear, assenyalà que segons ho havien mostrat: “pareixia París”. És a dir, resultava una inauguració tan encertada, on tot estava tant coordinat que res hi desdeia ni hi faltava un amèn , “segons la televisió”, repetia en Xesc.

Sense demanar permís -prerrogatives de l’edat- al President de Card.cat, que també escoltava i reia, vaig intentar ficar cullerada per veure si d’aquí en sortirien dos o tres articles, un d’en Tomàs, un de na Maria, el comentari d’en Xesc…

Passen els dies i ningú es mostra. El compromís resulta ser de mel i sucre…, o millor un pacte a una sola banda. Llàstima!, comptant també amb respostes de “sa libèl·lula” i d’en Pau hagués pogut quedar una cosa xalesta!

Bromes a banda, el que sembla cert i segur, és que el vidre dels ulls de la televisió era d’un color ben diferent als de na Maria i en Tomàs.

De cada dia es fa més evident la necessitat de contrastar les informacions que ens arriben. Estendre conscientment les veles dels filtres, per poder sedassar correctament les dades de la presumpta realitat

4 pensaments a “Pareixia París!

  1. Sa libèŀlula vola més xalesta que mai quan ha sabut que en Gulliem Pont anima a den Tomas Martinez a engreescar tren.cat.

    Però que ningú entengui malament el meu debat en aquest tema. Precisament m’agrada discutir-hi perquè som un usuari freqüent. Però des del punt de vista global, (amb les infraestructures preexistents, i considerant que el mal que es fa al paisatge és el mateix quan es lleva un arbre, un turó, un torrent… per passar una carrertera o quan es lleva per passar una via de tren), sempre he considerat que pel trajecte i condicions tècniques triades pel tren, aquest tema s’ha utilitzat més com a bandera política que no com a servei al ciutadà.

    Es reedita així el que va ser un penós debat com el de la mal anomenada ‘ecotaxa’, que qui ho defensava va preferir erigir-la com a bandera política inmutable que no com a adequada eina socioeconòmica…. I els contraris s’entretingueren només a tomar la bandera política, enlloc de pulir el que hauria pogut ser una bona idea… (tanmateix cap dels dos bàndols van aconseguir el que (deien que) volien, ja que uns es van quedar sense impost i el altres no varen sabre salvar el turisme d’hivern de llarga estància).

    Guillem, amb això creus que partirà en Tomas? 😉

  2. Si en Tomàs no va respondre l’envit de’n Guillem no va ser per falta de ganes. Hauràs vist que fins avui no he comparegut per devers les pàgines del card.cat. Cada dia i ha més feina i hi ha manco gent per fer-la. En relació a la inauguració del tren elèctric som tan crític com ho vaig ser quan es va inaugurar l’estació de Sant Llorenç. No necessitam fer gens de tudadissa quan s’acaba una infraestructura i molt manco en el temps que correm. També crec que els governants han de tenir un mínim d’ètica i de sentit de la responsabilitat: Quantes vegades heu sentit a dir, en boca del president o del conseller, que l’herència rebuda de l’anterior govern és nefasta. Idò per què no diuen que aquesta electrificació, que els fa mostrar tan panxa contents, forma part d’aquesta herència? Per què no diuen que aquest tren diesel que arriba fins a Manacor és un exemple clar de l’espoli que patim? Per què no parlen de què farem amb aquesta infraestructura aturada? Per què no diuen que abans de la campanya electoral van prometre q

  3. En relació al tema de contrastar informació i que aquesta s’ajusti a la realitat per part dels mitjans, aquest Comité vol cedir gratuïtament a card.cat l’ús del seu lema perquè, si la direcció ho considera oportú, s’adopti com a subtítol: “vetllam per la (nostra) veritat”.
    Inicialment el lema només feia referència a la “veritat”, però vam considerar oportú incorporar la nova modalitat perquè així el lema també inclogués els articles den Serafí Lliteres 🙂

Respon a Sa libèl•lula portenya Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.