Aquests dies, el món culturalment cristià reviu els fets ocorreguts entorn de la persona de Jesús el seus darrers dies.
Els Evangelis relaten que els soldats s’aborden a Jesús i, amb violència, li arrabassen el vestit aferrat a les nafres fondes del seu cos. És un moment d’humiliació i vergonya.
Jesús totalment nuu davant la gent, queda irreverentment exposat als ulls de tothom, com només un s’exposa dins l’ambient d’intimitat amb la persona que s’estimen com si fossin un sol cos. Jesús deixa de ser considerat una persona amb la seva intimitat i misteri i passa a ser considerat un objecte de burla, fins i tot, després de repartir-se els seus vestits, és juguen als daus la túnica. Jesús és ofès no només en el seu cos, sinó dins el més profund del seu ànim; han violat la seva intimitat i la seva persona.
A moments així, una persona queda totalment desarmada i sense cap ressort interior i paralitzada per la por, i és molt fàcil rendir-se a les pressions i amenaces dels torturadors, però Jesús no ho fa; resisteix amb una fermesa interior fora mida. No pot renunciar a la decisió que ha pres d’arribar fins a l’enfront, sacrificant la seva vida per tal d’acostar-se i reconciliar-se fins i tot amb els qui l’han rebutjat, a qui perdona i acull, des de un amor vertaderament universal.
Jesús, en aquest moment, encarna tota aquella gent que, d’una manera o altra ha estat torturada i ferida dins el més íntim de la seva persona. Són situacions de dictadura, de terrorisme i de guerra. Les tres coses produeixen fets i ambients en que la persona és reprimida i tractada com si fos un animal i és sotmesa a tota casta de vexacions. Ho hem vist moltes vegades pels mitjans de comunicació: persones segrestades, presoners de guerra arribant a camps de concentració o presons d’alta seguretat, civils sense cap casta d’ajuda humanitària o barallant-se per poder beure i menjar, interrogatoris que posen pell de gallina, dones violades fins i tot davant els seus familiars més pròxims, i moltes coses més. Però Jesús encarna també tota aquella gent, que és humiliada i feta pols dins ca seva, o dins els grups més pròxims a un mateix: maltractaments morals i físics en la parella i fills, i violacions o abusos de força física i psicològica des de la família i altres indrets de la societat. I no podem oblidar tampoc persones immigrants enganyades i obligades a exercir la prostitució per sobreviure.
Jesús, que va passar per aquest mateix infern humà, continua encara el seu “Via Crucis” en el sofriment de tots aquests ofesos i ofeses.
La utopia d’un món millor, que l’evangeli anomena Regne de Déu, reclama una nova realitat sense crits de desesperació, ni pànic produït per la repressió d’aquells que ho justifiquen tot com a defensa de la seguretat o per l’opressió dels qui volen enriquir-se damunt els altres, o per la força bruta dels qui volen satisfer els seus instints i capritxos.