Deixaré anar una llebre a qui la vulgui agafar sobre l’esvort

Astorat encara per la voluntat del ministre Gallardón, que canvia la llei de l’esvort  per eliminar la possibilitat de les dones de poder avortar si el fetus presenta malformacions, voldria deixar anar la llebre sobre el paper de la dona actualment, car des del meu punt de vista ha de ser la dona qui prengui la decisió de voler o no voler pujar una criatura.

Aprofit perquè fa poques setmanes el Govern Balear ha quedat sense cap dona al capdavant i fa mesos la candidata del PP Francisca Pol, va deixar anar una foto manipulada en la que es veien els pits a na Chacon envoltada de militars, o no fa gaire Manuela Messeguer ha rebut un bon grapat de crítiques des de posicions destacades del feminisme per segons diuen una mala gestió, que fins i tot la va duu a parlar-ne al Parlament. Què en pensau? I sobretot, què hi teniu a dir les dones? I especialment m’agradaria saber què n’opinen les dones que voten, simpatitzen o militen en el PP. No hi vegeu cap mala intenció. Únicament que podem engrescar una agradable conversa virtual.
Fins a la pròxima.

13 pensaments a “Deixaré anar una llebre a qui la vulgui agafar sobre l’esvort

  1. La postura del PP vers l’esvort té les arrels que beven dels dogmes cristians. Els seus arguments, volen pretendre ser científics i provenen de profundes creences metafísiques sobre les ànimes de les persones.

    Aquesta metafísica inconscient veu una ànima completa en totes les persones i fetus, per tant, tota aquella persona que esvorti o promogui l’esvort serà una assassina.

    Personalment, crec que l’ànima de les persones es va forjant amb el transcurs de la vida, i que hi ha situacions especials en què és millor esvortar, sempre que sigui prest i ho recomani la ciència mèdica, o en situacions en què la mare no estigui en condicions de tenir una criatura.

    Aquest és un tema molt espinós, i cal anar molt en compte, ja que moltes dones tenen una concepció de l’Univers i del ser humà amarada de la metafísica cristiana, inclús sense adonar-se’n de l’origen d’aquestes creences, i que poden donar lloc a traumes i a una gran sensació de culpabilitat, com si haguessin comès un crim atroç.

    Cert és que en l’esvort hi ha la mort del fetus, encara que en les primeres setmanes el mal és menor que en setmanes avançades de gestació. Lo ideal seria no haver d’esvortar i que sempre tots els embarassos fossin desitjats i sense problemes, mes no és així, per tant, pens que és pot interrompre en les primeres setmanes.

  2. Joan, has agafat una bona llebre i n’has amollada una altra: la influència del cristianisme en la nostra societat i el seu pes alhora de prendre decisions compromeses. La teva opinió desborda d’humanisme. Però què hi diuen les dones?

  3. Per no haver-hi mala intenció s’ha de reconéixer l’esforç argumental per lligar el debat de l’avortament, les tasques (que desconec per complet) de na M. Messeguer, l’absoluta falta de respecte i d’educació de Francisca Pol (PP) cap a l’anterior ministre Chacón, i la substitució de la consellera de sanitat, que havia posat en peu de guerra a tot el sector sanitari, per una persona de reconeguda vàlua (malgrat ser mascle) en aquest sector com A. Mesquida; tot això, enmarcant-ho tot baix un subtil binomi PP-masclisme.

    Trob molt desitjable el debat que planteges en relació al paper que té la dona en relació a l’avortament, i el que li atribueix cada partit polític en aquesta qüestió.

    En canvi trob innecessari voler-ho lligar a fets puntuals relacionats més a valors distints als sexistes com serien la feina ben feta o mal feta d’un càrrec públic sigui home o dona, la bona o mala gestió d’un conseller o consellera, o una actitud totalment reprobable d’un home o una dona (no del partit a què pertany) en relació a una altra persona, sigui home o dona (encara que en el cas que cites sí hi havia una evident connotació sexista).

    Per últim, en la meva opinió, trob equivocat (en el cas que vulguis citar casos concrets) que els cirscumscriguis a un partit, com si fos patrimoni exclusiu seu, i que els altres s’haguessin alliberat d’aquest mal.

  4. Molt bé, sa libèl·lula també va a per la llebre i defensa les actituds personals davant el que es podria ser entès com PP= masclisme. És evident que la secció no tendrà éxit si es veu des d’aquesta òptica. Em ve al cap nom de batleses , presidentes, conselleres del PP…Per descomptat gent capacitada. Però per mi que l’opinió que expressa sa libèl·lua (a Mallorca també es coneix com a cavallet del dimoni) no toca os. Et propòs aprofundir en el debat. Gràcies

    • Sa intenció del meu darrer comentari, com bé insinues, no era agafar sa llebre, sinó coŀlocar-la a una adequada posició de sortida perquè ningú tengui aventatge sobre un altre a l’hora de fer-la seva, i perquè ningú es senti més cohibit que un altre per sortir a la seva carrera. (seguint amb les metàfores pecuàries, ja el codi civil ens adverteix que les llebres no poden ser atretes mitjançant artifici o frau).
      I sobretot, gràcies per la proposta.

      Pd: efectivament ses libèŀlules rebem diferents noms com pot ser cavallet del diable o del dimoni, cavallet de Sant Martí, pixavins, damiseŀles…. Però crec que d’acord amb la meva funció a card.cat, pot ser, el més adequat sigui el d’ espiadimonis… 😉

  5. Bon sentit de l’humor. I ara que has col·locat la llebre en el punt de partida, recentrem el debat. Estem davant una involució, o regressió de la llibertat de la dona a partir de les decisions polítiques que va anunciar el ministre de justícia?

      • Es evident que el cristianisme i sobre tot la seva versió del catolicisme està en els nostres gens. No debades l’esquerra li ha fet front, cosa que emprenya a l’alta cúria. Perquè el cristianisme no es basa en la justícia, sinó en el perdó. Una jugada perfecte per als més poderosos, recordem les darreres paraules del financer Joan March a l’hospital després d el’accident de trànsit, es despedeix de la família dient: “acab de fer el millor negoci d ela meva vida: m’he confesat!” Una altra questió que fomenta el catolicime és la supressió dels drets de l’individu per la caritat. la dona no pot abortar, però el seu fill si no el pot pujar ho podem donar a alguna família coneguda.

  6. A mi no m’agraden gens les manifestacions del ministre Gallardón en aquest tema. Les trob tan dràstiques, amb unes conseqüències humanitàries, econòmiques i socials tan dures, i en un tema tan sensible, que dubto seriament que arribin a plasmar-se en una llei.

    Sempre m’havien semblat encertats els tres supòsits d’avortament clàssics a Espanya com eren el cas de violació, perill per la mare, i malformacions. La modificació del 2010 que permet a la dona avortar fins a les 14 setmanes sense necessitat de causa personalment la trob extensa, encara que no feia més que reflexar damunt la llei casos que es solien colar en el supòsit de perill per la mare. En la meva opinió el dret personal a decidir sobre la vida no s’ha de situar durant la gestació sinó en un moment anterior, sobretot avui que gaudim de distints mitjans de control de la natalitat.

    Sobre la posició que ocupa la dona gestant a l’abortament (ja sé que, molt encertadament demanes l’opinió d’una dona pero,  mentre no arriba, t’hauràs de conformar amb la meva), mai la podré considerar com a mera productora d’infants qualsevol que sigui la causa de la gestació i les seves conseqüències (que sembla ser l’opció de la proposta) ni tampoc com a titular d’un dret personal a decidir que pugui exercir al seu lliure arbitri dins uns plaços (que seria l’opció legal actual desdel 2010). Trob preferible la consideració de la dona com a garant d’un procés que en condicions normals i adequades durà al naixement de la vida humana.  Amb aquest plantejament la dona no seria titular d’un dret a decidir sinó titular d’una protecció en benefici de qui no es pot defensar per si mateix i, en conseqüència, no hauria de poder decidir sobre el fi de la gestació sense aŀlegar cap causa, però també, precisament pel fet de no poder ser egoista i haver de pensar en benefici del fetus, hauria d’estar ben protegida de manera efectiva per l’Estat en l’esfera jurídica, social, laboral, educativa, formativa, informativa i econòmica. 

    Per veuntura és una utopia però si posassim l’atenció en una molt millor protecció efectiva de la dona a la que,  per cirscumstàncies socials, laborals i econòmiques,  l’embaràs és un problema, algunes vegades segurament no s’hauria d’optar per la dramàtica sortida que en molts casos es planteja com a única. Però, perquè això sigui així el primer a afrontar seria l’adequada protecciò de la dona, i una vegada aconseguida, la protecció de la gestació. En canvi, actualment ens trobam amb un contrasentit com és que s’escurcen les prestacions socials i en canvi es vol limitar l’avortament pel cas de malformacions.

    Per acabar una consideració i una curiositat:

        -no puc estar d’acord amb qui defensa que el sorgiment de la vida depèn de la voluntat de la mare, és a dir, que si a les 10 setmanes la dona vol avortar, no hi ha cap vida a protegir, però si es vol continuar la gestació, hi ha una vida que mereix plena prtecció.

        – les reinvidicacions de desprotecció penal del fetus mai han anat acompanyades de reinvidicacions de desportecció civil-patrimonial del mateix. La protecció penal del fetus pel cas d’avortament voluntari sorgeix a les 14 setmanes, mentres que la protecció civil civil sorgeix desde la concepció. 

       

  7. Sa libèlula, ha entrat a fons al rostoll i agafa una llebrassa! En veritat que en Gallardon, ha llenagat ferm. De fet ja fa uns mesos en va dir una de grossa sobre la dona que li van valer crítques. De fet jo en tenia una altra mira d’aquest home. Per exemple la seva gestió al teatro Español l’havia posat en mans d’un home progressista com Mario Gas, que ara entrant una ala més dura com és na Botella ha caigut, i record una festa dels premis Max a la Casa de Campo amb ell on varem intercanviar salutacions i bromes entre actors i polítics. Amb tot libèl·lula coincideixo amb tu en que l’abort ha de ser legislat. Però es evident que no lesgisla igual qui no està per donar més poder a l’esglèsia sino més aviat reduir-lo al que hauria de ser un estat laic, i aquell que legisla en defensa els seus interessos, que és el que veim aquest mesos de governs conservadors: la religió torna a entrar a les escoles amb més força, no hi ha doblers però es concerten col·legis amb l’Opus. No obviem que que el nacional catolicisme ve d’enrera i el PP n’es una de les seves veus. L’església espanyola és de les més dures, l’alta cúria em refereisc, recordem el bisbe de Mallorca fent campanya pel PP, i a l’esglèsia qui mana: homes i només homes. la dona el que ha guanyat tots aquests anys em sembla que no anirà cap endavant. L’abort, no és una bulla com es pretèn vendre de cert sectors reaccionaris, sino una de l’essència d e la llibertat de la dona, el dret a poder pujar o no pujar-lo si no es veu amb cor de fer-ho.

  8. Idò mira si pintava bé aquest plantejament de debat, amb les reserves que ja vaig fer en el primer comentari. Una llàstima que ningú més s’hagi animat a participar-hi , i sobretot que cap dona hagi manifestat la seva opinió.

    Una llàstima també que el suposat debat no hagi estat tal, perquè si bé es demanava l’opinió sobre la posició de la dona en l’avortament, la majoria de consideracions (exceptuant el meu tercer comentari i el paràgrafs tercer i cinquè den Joan Umbert, que no m’acaben de reflexar amb claretat quin seria el poder de decisió de la dona) giren en torn a qui te major culpa en aquest tema (i per extensió, supòs, en tots els mals de la humanitat) si el PP o el critianisme.

    • Hola Libèl·lula content de saludar-te. Amb més ganes o no de debatre podem concloure el debat. la conclusió que podem treure és que es fa evident que legislar sobre l’abort es fa des de la ideologia i les creences. Per tant serà responsabilitat del PP i de l’esglèsia catòlica la modificació que se’n pugui treure de la llei. No deim cap mentida. Crec que el pitjor que ens podria passar seria l’autocensura. Don per acabat el debat a l’espera d’obrir-ne un altre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.