El catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra, Vicenç Navarro, publicava el passat 21 de juliol un article titulat “¡Sí que hay dinero!”. M’ha paregut interessant fer-ne un resum i deixar-vos a l’abast l’article.Vicenç Navarro planteja que el govern del PP fa retallades perquè, segons ells, no hi ha doblers a l’Estat i el nivell de deute públic s’ha disparat i es fa necessari davallar el dèficit públic com a única sortida possible a la crisi que patim.
Abans de rebatre aquesta argumentació, Vicenç Navarro planteja que Espanya, Grècia, Portugal i Irlanda tenen uns tret comuns: la despesa pública per habitant és molt baixa, l’Estat té ingressos escassos, hi ha poca redistribució de la riquesa i tenen una fiscalitat altament regressiva. Tots aquests estats han estat governats durant moltes dècades per governs ultraconservadors.
En relació a Espanya Navarro argumenta que no és un país pobre perquè el producte interior brut per càpita es situa al 94% de la mitjana dels països de la UE i en canvi la despesa pública és només d’un 72%. Afirma que a Espanya hi ha doblers i que el problema principal és que no es recapten: s’ha de demanar doblers perquè l’Estat no recapta el què necessita.
Durant l’època de bonança econòmica, Espanya abaixà els imposts i va afavorir les rendes més altes. Aquesta baixada provocà, segons el Fons Monetari Internacional, la meitat del dèficit estructural de l’Estat i ara l’Estat es veu forçat a demanar doblers als bancs que custodien els ingressos generats per la baixada d’imposts a les grans fortunes.
Vicenç Navarro afirma que hi ha doblers i que no és necessari endeutar-se i planteja una sèrie de preguntes:
a) Per què es congelaren les pensions (1.200 milions d’euros) i no s’aplicà l’impost de successions (2.552 milions).
b) Per què es retallen 7.000 milions d’euros de la sanitat pública i no s’elimina la reducció de l’impost de societats ales empreses que facturen més de 150 milions d’euros a l’any i que són menys del 0,12% del total de les empreses. Aquesta modificació suposaria un ingrés de 5.600 milions d’euros.
c) Per què s’aplica el copagament sanitari i no s’augmenten els imposts a les SICAV o als guanys especulatius?
d) Per què s’augmenta l’IVA i es pressionen les classes populars i no es toca l’impost de societats per a empreses que guanyin més d’un milió d’euros a l’any. Si s’aplicàs a aquestes empreses un impost del 35% l’Estat ingressaria 14.000 milions d’euros.
e) Per què s’aprima l’administració pública i s’envia gent a l’atur i no s’estableix un impost a les transaccions financeres que suposaria 5.000 milions d’euros.
f) Per què s’ataca a les comunitats autònomes i als serveis socials que gestionen en lloc de posar ma a l’economia submergida (38.500 milions d’euros)
Hi ha doblers, hi ha alternatives.
El millor d’aquest article és que si, al final del segon paràgraf, canviam el terme ‘ultraconservador’ pel terme ‘progressites’ (o similar), l’escrit segueix responent a la veritat, i, amb petits canvis, podríem plantejar les mateixes qüestions.
Si a den Tomas Martínez no li ha de sabre greu (crec que no) possare un enllaç d’un article d’opinió (no analític) den Xavier Vidal-Folch publicat a El Pais el 24 de juliol, relacionat també amb la situació de crisi financera, centrat, però, a Catalunya. Qui no conegui a l’autor es pot sorprendre de llegir a una persona que, per pot que pot, fa ús de l’autocrítica i que no es sent satisfet per la simple resposta de ‘la culpa és dels altres, nostra no’. Ja avís que la segona frase de l’article és ‘ los fanáticos de aquí y de allá no hace falta sigan leyendo’…així que més d’un es pot estalviar la lectura.
http://politica.elpais.com/politica/2012/07/24/actualidad/1343156546_792292.html
Au idò doblers pel metro de Palma n’hi ha, però per l’obra del tren ja començada no. Amb aquest govern o ets un panet o no tens dret a viure?