El catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra, Vicenç Navarro, publicava el passat 21 de juliol un article titulat “¡Sí que hay dinero!”. M’ha paregut interessant fer-ne un resum i deixar-vos a l’abast l’article.Vicenç Navarro planteja que el govern del PP fa retallades perquè, segons ells, no hi ha doblers a l’Estat i el nivell de deute públic s’ha disparat i es fa necessari davallar el dèficit públic com a única sortida possible a la crisi que patim.

Abans de rebatre aquesta argumentació, Vicenç Navarro planteja que Espanya, Grècia, Portugal i Irlanda tenen uns tret comuns: la despesa pública per habitant és molt baixa, l’Estat té ingressos escassos, hi ha poca redistribució de la riquesa i tenen una fiscalitat altament regressiva. Tots aquests estats han estat governats durant moltes dècades per governs ultraconservadors.

En relació a Espanya Navarro argumenta que no és un país pobre perquè el producte interior brut per càpita es situa al 94% de la mitjana dels països de la UE i en canvi la despesa pública és només d’un 72%. Afirma que a Espanya hi ha doblers i que el problema principal és que no es recapten: s’ha de demanar doblers perquè l’Estat no recapta el què necessita.

Durant l’època de bonança econòmica, Espanya abaixà els imposts i va afavorir les rendes més altes. Aquesta baixada provocà, segons el Fons Monetari Internacional, la meitat del dèficit estructural de l’Estat i ara l’Estat es veu forçat a demanar doblers als bancs que custodien els ingressos generats per la baixada d’imposts a les grans fortunes.

Vicenç Navarro afirma que hi ha doblers i que no és necessari endeutar-se i planteja una sèrie de preguntes:

a) Per què es congelaren les pensions (1.200 milions d’euros) i no s’aplicà l’impost de successions (2.552 milions).

b) Per què es retallen 7.000 milions d’euros de la sanitat pública i no s’elimina la reducció de l’impost de societats ales empreses que facturen més de 150 milions d’euros a l’any i que són menys del 0,12% del total de les empreses. Aquesta modificació suposaria un ingrés de 5.600 milions d’euros.

c) Per què s’aplica el copagament sanitari i no s’augmenten els imposts a les SICAV o als guanys especulatius?

d) Per què s’augmenta l’IVA i es pressionen les classes populars i no es toca l’impost de societats per a empreses que guanyin més d’un milió d’euros a l’any. Si s’aplicàs a aquestes empreses un impost del 35% l’Estat ingressaria 14.000 milions d’euros.

e) Per què s’aprima l’administració pública i s’envia gent a l’atur i no s’estableix un impost a les transaccions financeres que suposaria 5.000 milions d’euros.

f) Per què s’ataca a les comunitats autònomes i als serveis socials que gestionen en lloc de posar ma a l’economia submergida (38.500 milions d’euros)

Hi ha doblers, hi ha alternatives.

Navarro