L’Obra Cultural Balear de Sant Llorenç des Cardassar presenta el proper 10 de febrer, a les 20 h, a l’Espai 36, LES PLOMES DE FRANCO, el darrer llibre d’Antoni Tugores.
Vos hi esperam!
L’Obra Cultural Balear de Sant Llorenç des Cardassar presenta el proper 10 de febrer, a les 20 h, a l’Espai 36, LES PLOMES DE FRANCO, el darrer llibre d’Antoni Tugores.
Vos hi esperam!
Després d’intenses negociacions entre MÉS i la presidenta Armengol i amb l’anunci de l’OCB i l’STEI d’impugnar el procés d’estabilització de places a la sanitat balear, el Govern rectifica i exigirà que la llengua catalana sigui un requisit i donarà dos anys als opositors per poder acreditar aquest coneixement. La rectificació ha costat, arriba tard, quan ja s’ha tancat el termini de presentació d’instàncies i ha deixat en evidència la política lingüística del PSOE que es va sotmetre a les exigències corporatives del personal sanitari. Continua
L’OCB va interposar dia 3 de gener dos recursos de reposició contra les bases generals que regulen, respectivament, les convocatòries de concurs-oposició i de concurs extraordinari per a l’estabilització d’interins del Servei de Salut. Continua
Dissabte, 28 de gener, a les 18 h
GRÚMIC, UN SOMNI DE TARDOR
Companyia La Fornal
3 €
Na Nona, una nina de cinc anys, fent camí cap a l’escola, coneix en Grúmic, el Follet de les Estacions. Som a la tardor i per tant, en Grúmic és el Follet de la Tardor.
Na Nona no vol anar a l’escola. En Grúmic decideix aturar el temps perquè na Nona no faci tard. Continua
Sala d’exposicions de l’Auditori sa Màniga
Del 7 de gener al 25 de març de 2023
DES DE LA SOLEDAT I EL SILENCI
La pintura de Jaume Mercant
Gratuït
La present exposició pretén fer un recorregut per les distintes etapes i els diferents gèneres que va cultivar al llarg de la seva trajectòria artística. Continua
Sant Silvestre I, papa (romà, 314-335) i màrtir. Santa Coloma, verge i màrtir. Santa Melània la Jove. Sant Sabinià, bisbe i màrtir.
Avui, festivitat de sant Silvestre i santa Coloma, acaba l’any i, també, aquesta secció que vos ha acompanyat durant 365 dies. Continua
Translació de l’apòstol sant Jaume. Sant Mansuet, màrtir. Sant Rainer, bisbe. Santa Anísia, màrtir. Sant Fèlix I, papa (269-274) i màrtir. Beat Raül, abat.
Avui es celebra la festivitat de la translació de les despulles de l’apòstol sant Jaume des de Jerusalem, on havia estat executat pel rei Herodes Agripa segons el relat dels Fets dels Continua
Sant Tomàs Becket (1118-1170), bisbe de Canterbury i màrtir. Sant David. Sant Tròfim, bisbe.
David, rei dels jueus va viure entre els segles XI i X abans de Crist. Profeta, rei de Judà, conqueridor de Sió. Fill de Jessè i pare del rei Salomó. Guanyà al gegant Goliat Continua
Sants Innocents. Santa Dòmina, verge i màrtir. Sant Abel, fill d’Adam i d’Eva..
Avui celebram la festivitat dels sants Innocents, els infants que el rei Herodes va fer degollar en un intent desesperat per evitar que l’infant Jesús continuàs en vida. Continua
Sant Joan, apòstol i evangelista.Sant Teodor, monjo. Santa Nicaret, verge.
Avui es celebra la festivitat de Sant Joan, apòstol, un dels quatre evangelistes. Fill de Zebedeu és l’autor de l’evangeli segons Joan i de l’Apocalipsi, dos llibres del Nou Continua
Sant Esteve, diaca i primer màrtir (35) a Jerusalem ( Sant Dionís, papa (259-268) i màrtir. Sant Zòsim, papa (grec, 417-418). Segona festa de Nadal.
La festa de sant Esteva, segona festa de Nadal és una festivitat considerada com a la continuació de la festa de la Nativitat del Senyor. El dia està centrat, bàsicament, Continua
Nadal, naixement de Jesús, a Betlem, de Judà, també: Mare de Déu de Betlem o del Pessebre. Santa Anastàsia, màrtir (segle IV). Santa Eugènia, verge i màrtir, advocada contra els mals d’esperit.
Dia de Nadal. l. Aquesta festa té el seu origen en les festes paganes dedicades al solstici d’hivern. És típic fer un gran dinar familiar, amb sopa farcida, porcella o indiot, Continua
Sant Delfí, bisbe. Santa Adela, abadessa. Santa Irmina, verge, princesa. Sant Llucià. Nit de Nadal.
Avui es celebra la Nit de Nadal. Arriba Nadal. Festa grossa. Matines, l’església decorada de neules i les paraules de la Sibil·la: El jorn del judici, parrà qui haurà fet servici.
Antoni Maria Alcover ho relata així: ” Què me’n direu? Ell com se’n temeren, foren a la vila. Cadascú se’n va tot dret a sa Posada per enllestir feines i llavonses pegar devés l’església quan N’Eloi tocarà el segon, i es llantoner estarà més de mig encès, Continua
Dimecres, dia 28 de desembre, a l’Espai36, Antoni Riera Melis «Xaret», presentarà el llibre «Sant Llorenç des Cardassar 2021», de Josep Cortès.
El llibre ve a esser una radiografia del que hi havia en el municipi de Sant Llorenç el 2021, presentat des de diversos punts de vista: població (piràmides, lloc de naixement, nacionalitat, població activa…); comerç (els negocis –bars, restaurants, botigues, despatxos, supermercats…– que hi ha a cada un dels carrers dels diversos nuclis urbans); turisme (nom dels hotels, amb les places i categories, de cada nucli urbà); economia (fonts d’on provenen els ingressos, renda bruta, atur…); pressió urbanística a foravila;
Sant Joan de Kety (1390-1473), prevere de Cracòvia. Sant Sèrvul el Paralític. Santa Victòria, verge i màrtir, patrona de les dones que crien.
Devers el segle VI, a l’església de Sant Climent de Roma, hi havia un pobre, paralític que demanava caritat i repartia amb els altres pobres les almoines que havia rebut. Continua
Sant Zenó o Zenon, màrtir. Santa Helena, verge clarissa. Santa Francesca-Xaviera Cabrini, verge. Sant Demetri.
Francesca-Xaviera Clarini va néixer a Itàlia al segle XIX i morí a Chicago (EEUU) al segle XX. Continua
Aquesta secció publica, a les revistes de l’Associació de Premsa Forana, articles tramitats per l’OCB.
Els nous reptes de l’Obra Cultual Balear
Joan Miralles Plantalamor. President de l’OCB
D’ençà que es va fundar, l’any 1962, l’Obra Cultural Balear s’ha mantingut fidel als vincles lingüístics i al compromís de defensa i difusió de la nostra llengua pròpia i la nostra cultura. Els reptes de l’Obra, en essència, es mantenen d’ençà dels seus orígens, atès que la nostra llengua continua minoritzada, sotmesa a pressió, a arbitrarietat i a una legislació adversa, ha retrocedit en l’ús social i és simbòlica en àmbits concrets de l’Administració, com ara la Sanitat i la Justícia. Un canvi demogràfic accelerat ha fet que el català, malgrat algunes millores més teòriques que efectives, hagi perdut presència a les institucions, al carrer i als patis de les escoles. Continua