El proper diumenge, 23 de febrer, a les 12 hores, al Mur de la Memòria del Cementeri de Palma es farà l’acte d’homenatge a Emili Darder. El parlament unitari serà llegit per l’escriptor Biel Mesquida. Emili Darder i Cànaves, metge i polític, nasqué l’any 1895 i morí l’any 1937. Fou el darrer batle republicà de Palma. Intel·lectual mallorquí estigué fortament compromès en la modernització i recuperació nacional de Mallorca. El el 24 de febrer de 1937 fou afusellat, d’assegut, ja que estava molt malalt, al Cementiri de Palma per un escamot de falangistes.
“En arribar a les tàpies del cementiri, on hi havia una gran quantitat de gent disposada a presenciar l’afusellament, els condemnats foren davallats dels automòbils i posats en fila, d’esquena, davant l’escamot”, va escriure al Diario de Mallorca, passada la transició, el periodista José Jaume, nebot d’un dels tres presos que varen matar amb l’exbatlle. “Darder, assegut sobre una pedra, no s’adonava de res” de tant malament que es trobava, insistia el nebot d’Alexandre Jaume. Amb Darder i Jaume també varen morir a trets Antoni Maria Ques i Antoni Mateu, tots quatre eren entre els ciutadans més destacats de la República a Mallorca.
El consell de guerra presidit pel tinent coronel Diego Navarro Baigés els havia condemnat a mort com a “responsables per execució directa d’un delicte de rebel·lió militar”. En el cas de Darder no va servir de res que el seu defensor, Eusebio Pascual -que no era ni advocat, sinó enginyer de ponts i camins-, detallés els avenços sanitaris que el metge havia aconseguit per a Palma o cités Eulàlia de Jesús, superiora de les Germanetes dels Pobres, que va parlar en favor seu. Tampoc, que per argumentar que no era un “separatista català”, demostrés que només el 13% dels llibres que havia consultat a la biblioteca eren d’autors catalans o que afirmés: “escriu en mallorquí en moltes ocasions, però ho fa en un mallorquí gens catalanitzat i el seu estil s’inspira en altres compatriotes gens sospitosos com Alcover, Quintana, Colom, Sans, Aguiló, Ramis de Ayreflor i altres”. De fet, el fiscal li reclamava vint anys de presó, i no la mort, però el tribunal va anar més enllà.
Però què va fer amb la seva vida, Darder, perquè la sentència de mort el considerés dels “encarregats a Mallorca de dirigir i afavorir la consecució” del pla “d’un moviment de caràcter revolucionari per virtut del qual s’havia de canviar totalment l’estructuració política, social i econòmica de la Pàtria”? Doncs el seu crim va ser que, malgrat que era metge de professió, també tenia consciència política i va dirigir Palma entre el 1933 i el 1936. Primer com a membre del Partit Republicà Federal de Mallorca i després com a impulsor i dirigent d’Esquerra Republicana de Balears.” (Extret de http://media.cat/continguts/biografies/metge-i-alcalde-mallorqui-afusellat-pels-franquistes).
