De part del Consell Parroquial i de la Comissió de Confraries hem rebut la següent carta de comiat al rector Jeroni Llambies:

Mossèn Jeroni Llambias i Vidal, senyor rector de la Unitat de Pastoral de Sant Llorenç, Son Carrió, S’Illot i Sa Coma. Jeroni tot sol, com sempre ens deia a tots.

Va arribar al nostre poble fa quasi 7 anys, sense fer gens de renou, però amb molta d’il·lusió per treballar per tots nosaltres, havent d´assumir el fet de deixar la parròquia i la comunitat on treballava des de feia més de 20 anys per començar una nova tasca, aquí, a Sant Llorenç des Cardassar.
Ens ha deixat de la mateixa manera en què va arribar, amb silenci. Encara ara, aquests dies comentàvem la seva primera homilia, el dia de la Mare de Déu Trobada aquí mateix, al Lloc Sagrat, on va dir “vull esser el rector dels que veniu a missa a diari, dels que ho feis els diumenges o dies assenyalats i dels que no hi veniu mai, de tots”. També afirmava amb aplom i honestitat “tots els que em cercareu, em trobareu”
Després de 7 anys de convivència creim fermament que aquest repte que ens va plantejar a tothom ho va dur a terme exitosament, a pesar de l’estructura de treball i de la tipificació de parròquies i de comunitats tan diferents on en Jeroni desenvolupava la seva tasca pastoral.
Tots som ben conscients d’aquestes dificultats diàries i constants amb les que en Jeroni ha hagut de lluitar i conviure aquests anys: horaris de misses, celebracions duplicades i a vegades triplicades, multitud de tasques pastorals a quatre comunitats diferents, molts de nervis a Nadal i Pàsqua perquè es poguessin dur a terme totes les celebracions, nou sistema de catequesi, la catequesi familiar, de la que en Jeroni estava molt orgullós, pel bon funcionament i l’acceptació que ha tengut a la nostra comunitat i tants i tants d’emperons amb els que es topava dia rera dia.
Quan a una persona se li encomana una tasca i més si a primer cop d’ull aquesta sembla complicada per arribar a bon port, hi sol haver dues opcions a fer: la primera i més fàcil és remugar i posar traves i la segona i bastant més complicada és intentar cercar solucions per dur-la a terme. En Jeroni, des del primer dia entre nosaltres, va optar per la segona, sempre va tenir una actitud molt positiva, cercant noves fórmules perquè tot es fes amb dignitat, sempre oferint la màxima participació a tothom, sempre consensuant mai imposant, sempre acceptant mai rebutjant, sempre integrant mai excloent, sempre fugint del folklore per trobar el bessó i l’essència de les coses. Aquest era el tarannà d’en Jeroni.
I així i tot sempre trobava una estoneta per escriure els seus articles d’opinió on analitzava tot tipus de temes d’interès des d’un punt de vista molt personal, com ell solia dir sovint “s’ha d’utilitzar qualsevol mitjà de comunicació per poder portar el missatge de Jesús a tothom”.
També hem comentat moltes vegades entre nosaltres, i si m’ho permeteu utilitzaré termes informàtics però ben significatius, durant aquests anys hem tengut la sensació de tenir un rector on line o virtual, pero també a la vegada ha estat un rector amb una connectivitat i disponibilitat de xerxes permanents i amb una connexió de cobertura per tothom.
I per acabar crec sincerament que el nostre compromís amb en Jeroni, el nostre rector, hauria de ser continuar el llegat que ens ha deixat i com deia moltes de vegades “no hem de tenir por, però hem de estar preparats per reinventar-nos i ser capaços d´assumir els nous reptes i canvis que segur que arribaran a l´esglessia “.
Jeroni, moltes gràcies per tot i segur que ens veurem al cel si deu ho vol. Que així sia.