Coneixent na… Núria Font

Crec que podem afirmar que el nostre és un municipi replet d’artistes, entre altres coses, pel fet de l’èxit de participació, afluència i acceptació que té, cada any, el CarrióARTjove de les festes patronals de Son Carrió que, per cert, en un no res ja hi tornarem a ser.

Aquesta vegada vos presentam na Núria Font Pascual, participant en totes les edicions del certamen des de la seva creació, l’any 2008, principalment en la modalitat de fotografia.

He de reconèixer que, en una de les edicions, em va sorprendre al presentar un recull de fotografies on apareixia una comparativa entre pares i fills, mostrant imatges dels progenitors anys enrere i la mateixa fotografia feta a dia d’avui on, el protagonista envers de ser el pare o mare era el fill o filla.  Molt original!

Nascuda a Son Carrió, cursà el batxillerat artístic a l’institut Mossèn Alcover de Manacor, un cicle formatiu de fotografia a través de l’escola superior de disseny de Palma, així com també un cicle de formació professional d’educació infantil. Ja des de ben joveneta s’interessa per l’art, li agrada dibuixar, fer fotografies, per això es va apuntar a classes de dibuix i trià el batxillerat artístic, des de llavors no ha aturat. Ha guanyat diferents premis en distintes modalitats, entre ells el cartell dels cossiers de Manacor o el concurs fotogràfic de “La dona” fa uns anys.

Me comenta que en el món de la fotografia té com a referència la fotògrafa anglesa Julia Margaret Cameron. A part, l’ha marcada, gratament, treballar amb infants a l’escoleta de Son Carrió durant un estiu, fent tot tipus de manualitats. Des de l’any 2010 i fins fa poc ha treballat d’ajudant a les diferents biblioteques municipals.

Segons m’explica ella: “No m’he aturat d’experimentar amb diferents formes artístiques, encara que no me surti d’allò més bé, i ara que no tinc feina estic pensant si, d’alguna manera, me puc guanyar la vida fent el que m’agrada. He experimentat amb la fotografia, amb la pintura, amb tela (ja sigui fent nines o roba), amb decoracions i nines de goma eva, amb collars, camafeus… Ara ja tinc tot el material per provar de fer una pepa articulada de porcellana freda… a veure què surt!

Tenc un Facebook on mostr el què faig, “Nuri crafts” i FotografiaNuri. https://www.facebook.com/NuriSonCarrio?fref=ts i https://www.facebook.com/pages/FotografiaNuri/326057297584944?fref=ts

Esper anar cap endavant i, qualque dia, crear una tendeta on-line o fins i tot física. Només cal somniar i practicar un poc més!”

Abans de deixar-vos amb la interessant entrevista, vos present el que na Núria me comenta referent a com es va iniciar en el que ella anomena els seus “hobbies”:

“Amb la fotografia vaig començar quan el meu germà gran es va comprar una càmera Nikon analògica. Tenia 17 anys quan la vaig agafar per primera vegada i vaig començar a fer fotos, de passeig, a tot el que m’enamorava. Quan me vaig poder comprar la meva pròpia càmera, que va ser digital, ja no vaig tenir aturall.

Les pepetes de tela van sorgir quan li vaig voler fer un regal a una amiga que li fes sentir qualque emoció. Som amigues des dels 12 anys i li vaig posar una capseta amb fotos nostres dels 12 als 27 anys, un parell de frases encoratjadores enrotllades a mode de pergamí, perquè en triés una quan se sentís trista, i la pepa personalitzada… Des d’aquell dia, vaig regalar a totes les amigues de cor una pepa personalitzada i així he anat practicant fins ara.

I, quant a la goma eva, la vaig descobrir a la biblioteca de Son Carrió. N’Assumpció era i és “madò goma eva” per decorar la biblioteca i, un estiu, em va donar “libre albedrío” per fer un mural d’estiu amb goma eva, entre altres materials. A la tardor en vaig fer un altre, un bosc, i em vaig dir… si a la mar hi he posat la sireneta, aquí he de ficar les fadetes de bosc. I així vaig començar a experimentar amb les fadetes. He acabat fent sirenetes, fadetes, prínceps i princeses. Fins i tot tres mosqueters personalitzats dels fills petits d’una estimada veïna.”

Ara ja sí, aquí teniu l’entrevista:

Nom complet: Núria Font Pascual

Malnom (si en té): Nuni

Estudis, professió, càrrec o dedicació: Artista amateur en atur

1. Amb quin personatge (històric, ciència ficció, actual…) et quedes?

Pablo Iglesias. No sé si serà un personatge històric, si el que diu serà ciència-ficció…el que se sap és que és actual! M’encanta sentir-lo parlar,i pens que “el “no” ja el tenim… deixem pas a un possible “sí”…”

2. Quina és la qualitat que més valores en una persona?

La bondat sobre totes les coses…si una persona és molt intel·ligent però té una ànima malvada no destacarà per la seva intel·ligència precisament…

3. La teva major afició?

M’agrada pintar, fotografiar, cosir, fer cosetes a mà…però me qued amb el dibuix…és un instint que tenc des de ben petita! Mai he pogut tenir un boli a la mà sense posar-me a dibuixar…que no vol dir que ho faci bé…només sé que en gaudesc!

4. On i quan ets feliç?

Davant el sol a la primavera.

5. Què no perdonaries?

Si estimes una persona, no la poses “a parir” pel darrere  ni en sents enveja…per fer això basta te n’allunyis i deixa’t estar de falsedats. No perdonaria doncs que em posassin verda pel darrere i per davant m’alabassin.

6. Quin creus que ha estat el teu major mèrit?

Encara esper que arribi!!

7. De quin color et veus?

A vegades vermella sang, a vegades rosa fúcsia. Una mescla entre dolçor i obscuritat…

8. Quin és el darrer llibre que has llegit?

“El don de la sensibilidad”. Un llibre d’autoajuda que vaig llegir fa poc, quan vaig tenir una crisi existencial per ser pueril-ploramiques. Ara he acceptat el meu món de fades i m’agrada ser una persona emotiva, encara que arribi al plor. Abans em sentia avergonyida i ho confonia amb debilitat.

9. Un programa de TV

No m’agrada la televisió…però si he de triar un programa: “En el Aire” o “El Club de la comedia”.

10. Una cançó (i artista)

“Butterflies and Hurricanes”, de Muse.

11. Per posar-te un defecte…

Un dels meus mil defectes , i el que més me molesta, és la despistadesa.

12. I una virtut?

“Soy todo corassón”, o això diu el meu al.lot. Per qui no entengui el castellà, som una bledeta pometa!

13. Llepolia preferida?

Pastís de formatge.

14. Quin moment de la teva vida recordes amb més alegria?

Quan vaig veure el meu germà petit darrere la vitrina de la sala de neonats a braços de mu mare.

15. Què trobes que hi sobra al Municipi?

Xafardejar en excés.

16. Què hi falta?

Fer poble a totes les festes…cada vegada se surt menys i se celebren les festes amb més poca gent…Maig és una excepció, tanta sort!!

17. A quin racó del teu poble et trobes més a gust?

A la terrasseta florida de Ca’s Patró fent un tallat amb la llet freda, a Ca’s Coix fent tapetes murcianes, als forns aspirant els seus aromes, a la biblioteca xafardejant amb la bibliotecària, al poliesportiu ballant a cada festa…a tots els racons de Son Carrió em trob a gust!

18. Una frase, idea o pensament final…

No canvii el meu poble per res…som una gran família i no només d’esperit! Si cabil.les un poc trauràs parentesc, d’aprop o d’enfora amb tot quant carrioner hi ha! I la sang estira.

 

             

5 pensaments a “Coneixent na… Núria Font

  1. Una entrevista de tot cor. Ella és així natural i carinyosa. Ets una artistasa! 😉 Ánims i segueix així. Sa teva cosina-germana i amiga.

  2. aiiiii! que guapa que ets!! per dedins i per defora. I quina entrevista més eloqüent!
    I tant que ets una gran artista, una gran personeta, una gran amiga, una gran treballadora, i una gran carrionera …. i te mereixes que ja!!! arribi el teu moment. Jo també pens que no has de canviar mai, ets màgica, ets sa nostra Nuri.

Respon a Assumpció Riera Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.