Abans d’entrar en detalls, i per mostrar les creences que condicionen les preguntes que em faig, tres consideracions prèvies:
-Entenc i crec que «Illes Per Un Pacte», el Pacte d’educació elaborat per un ampla grup de professionals lligats al mon docent, més enllà dels personalismes, és una primera i encertada passa per arribar a una educació de qualitat, nostra i adaptada a cada entorn concret. Podent haver-hi altres posicionaments, també ben acceptables, el Pacte és un començar a caminar…
-Qualsevol col·lectiu acostuma a ser reflex d’una comunitat més ampla. Mai s’havien donat com ara, en el terme municipal, tantes persones professionalment lligades a la docència. Es lògic, idò, que, com mai s’havia estrevingut, bona part dels nous regidors i participants a les llistes estiguin lligats, directament o indirecta, a la institució escolar.
-Mentre no s’evidenciïn altres possibilitats, mantenc la hipòtesi de que, si mes no fins a l’any 1983 -amb la fita del SMOE-, els representants de la nostra comunitat, en general, no varen mostrar tradicionalment gaire sensibilitat vers les necessitats de l’escola.
Dit això, també hauré de confessar que l’apartat d’educació que es plantejà a la taula rodona del Card.cat, és l’únic que he revisionat. Deu ser deformació emocional, o també per una simple qüestió d’interès.
La primera cosa que em cridà l’atenció es que, coneguent les preguntes, si fa no fa, amb una setmana d’antelació, no es portassin els temes -llevat d’alguna excepció-, una mica més estudiats, una mica més memoritzats, per tal de no haver de dependre de les lectures; segurament s’hagués guanyat en aparença de natuiralitat.
Però, seguint l’ordre donat pels volts, enfoquem el tema escolar:
El GISCa va parlar del Consell Escolar Municipal, va defensar la feina feta de suport a la Plataforma oposada al TIL i d’haver estat pioners en el tema escoletes i SMOE. En la tanda de rèpliques va assenyalar que feien comptes signar el Pacte «un dia d’aquests». Ja el deuen haver signat?. En tot cas, ¿no seria bo donar a conèixer la distribució del milió d’euros del pressupost destinat a educació?. Atès els resultats electorals, ¿quin abast, atribucions, paper hauria de tenir el possible “Consell Escolar Municipal”?
El PP, va manifestar que encara no l’havien signat, però que no volia dir que no ho fessin. Si que s’hi havia adherit, a nivell personal un integrant de la llista. Com a grup local, pensen adherir-s’hi? ¿No es pot donar interès per les “condicions locals de l’escola”, al marge de les lleis o normatives generals que pugui promoure un determinat partit?
El PSIB-PSOE, de banda manifestar el seu esment amb el tema escola, va manifestar que era «prest per adherir-s’hi» -quan n’Armengol, dies abans, segons la premsa, ja l’havia signat-. Ja ho deuen haver fet?
El PI, va manifestar que el seu president l’havia signat i que estaven «en la mateixa línia». Devia voler dir que, com a agrupació local, també s’hi han d’adherir?
MES va argumentar que membres de la mesa sectorial havien intervengut en la redacció del Pacte, però en relació a l’adhesió, -dies abans signat per Barceló-, no es va manifestar ni positivament ni negativa. Quins comptes deu fer?
i ER que si bé, a nivell personal, va argumentar lluita i implicació; també va reconèixer que “encara havien de llegir” el text del Pacte. Ja deuen haver tengut temps de llegir-lo? I, si cal, d’adherir-s’hi?
És un dels temes que, derivats de la taula rodona, varen quedar oberts. Passar de les intencions a l’acció sempre implica esforç però, en aquests cas, com en molts d’altres no es possible la “no implicació”. La no acció o el silenci no és, mai, neutralitat.
Tothom tria a consciència ( i, a vegades, a conveniència)
Més informacions: https://www.youtube.com/watch?v=1yC29R1mkEA
Sense ànim de polemitzar. Al vídeo de la taula rodona es pot veure que la representant de Més per Sant Llorenç, Dolors Sánchez diu:
“És molt important que s’hagi obert un debat sobre l’educació i que les diverses entitats i associacions s’hi hagin posicionat a favor o en contra. Membres de la sectorial d’educació de MES PER MALLORCA han participat activament en la redacció de la proposta del PACTE i ja l’ha subscrit”.
Abans de la celebració de la taula rodona, MÉS PER MALLORCA ja havia subscrit el pacte. Més per Sant Llorenç no s’ha pronunciat al respecte. A mi, personalment, no m’agrada la redacció del pacte tal com està ara mateix. Me sembla un contrasentit demanar la retirada de la LOMCE i acceptar plantenjaments del pacte molts semblants a la llei. Hi ha una part de la comunitat educativa, molt activa (LA CRIDA) que també s’hi ha pronunciat en contra així com ho han fet CCOO, UGT i STEI i ATTAC Mallorca que ha dit, i faig mevs les seves paraules: “Un pacte, per se, no és necessàriament bo; depèn del que es pacta”.
Com a membre de l’stei potser estaria bé (just és una proposta… I una convidada) fer un bon escrit argumentant què no agrada exactament del pacte i què sí.
A part crec que hem d’aspirar a un pacte de mínims, no complet, ja que sinó serà impossible posar-se d’acord.
L’STEI segueix parlant amb els redactors del pacte i ha concretat quines són les discrepàncies més importants que fan que no pugui adherir-se al mateix.
Faig un resum:
DECRET DE MÍNIMS
La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament i el document ha de
reivindicar de manera explícita el Decret de Mínims que ha de ser l’acord “de
mínims”, valgui la redundància, a partir del qual es pot incrementar, per acord de la comunitat escolar, la presència de la llengua catalana en l’horari lectiu dels nostres alumnes.
DEMOCRÀCIA ALS CENTRES
El consell escolar i el claustre han de recuperar les competències que han perdut, especialment, amb la LOMCE. Hem de recuperar el model de gestió democràtica dels centres, amb la presa de decisions per part del consell escolar, amb un model de participació que partesqui de la base, en la qual se sentin partíceps i protagonistes tots els membres de la comunitat escolar.
Deim no a la professionalització dels equips directius i a un model de direcció de caràcter
jeràrquic i autoritari, en una organització escolar vertical, que consagra la figura d’un cap del centre amb poder de decisió gairebé il·limitat en els afers pedagògics, organitzatius,
administratius i econòmics.
SISTEMA DE PROVISIÓ DE PLACES
Ens oposam a un model d’elecció del professorat totalment subjectiu, poc transparent i sense les mínimes condicions d’objectivitat, que tira per terra els criteris que ens semblen més justos i equitatius a l’hora d’accedir a una feina com a docent: els de mèrit, capacitat i publicitat.
Rebutjam que, sota el pretext de projectes innovadors, es puguin definir perfils específics de les places docents dels centres que s’escapen de qualsevol tipus de control i de requisits mínimament objectius.
CONDICIONS SOCIOLABORALS DELS DOCENTS
Ttrobam a faltar les referències a la necessitat de millora de les condicions
socials i laborals dels docents: cobriment immediat de les baixes del professors, cobrament dels sexennis i dels complements retributius suspesos, cobraments íntegres en cas de baixa per incapacitat temporal, contractació del professorat interí durant els mesos d’estiu, restabliment de la jornada lectiva setmanal a secundària en 18 hores, recuperació dels programes d’atenció a la diversitat, recuperació de les plantilles de professorat, ràtios adients en totes les etapes educatives, recuperació dels ajuts socials i les llicències per a estudis.
DEROGACIÓ DE LA LOMCE
S’ha de recollir la voluntat explícita d’exigir la derogació de la LOMCE. Es tracta d’una llei que fa del dret a l’educació una mercaderia més, al servei del món empresarial; sotmet els alumnes a una pressió constant mitjançant la reiteració de proves, exàmens i revàlides, i dissenya el sistema educatiu com una cursa d’obstacles. Suposa una recentralització, tant pel que fa a la disminució de les competències de les comunitats autònomes com per l’intent d’acabar amb el model lingüístic en català.
DEROGACIÓ DEL PROJECTE DE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (TIL)
Referència explícita a la necessitat de derogar el TIL. Apostam, com hem fet
sempre, per un bon ensenyament de l’anglès i d’altres llengües estrangeres, fet amb la
participació de la comunitat educativa i amb els mitjans adients, sense que aquest fet suposi la impossibilitat del català com a llengua vehicular del sistema escolar.
REPARTIMENT EQUITATIU DE L’ALUMNAT AMB NECESSITATS
Distribució equitativa dels alumnesamb necessitats educatives entre tots els centres escolars, públics i privats-concertats, amb la intenció d’evitar la proliferació de centres gueto. D’aquesta manera, es podran fer passes més fermes i segures en l’assoliment de la integració social, lingüística i cultural dels nostres infants i joves i les seves famílies.
Gràcies per la informació. De totes maneres revisant el pacte llegesc la defensa del català com a llengua vehicular de centre, consell escolar com a màxim òrgan decisori…. I tu ho apuntes com a contrarietat. No ho acab d’entendre.
https://docs.google.com/a/card.cat/document/d/1nvlTVXBvqOiWBuOjwwJf-bDq8xqCh4MPEPhBykgHbSk/mobilebasic
Aquest pacte no és suficient, i ara és l’hora de fer les coses bé!
Tot és discutible i de fet, és ric que sigui així.
El cas és que davant una situació educativa inestable (cada parell d’anys tenim una llei nova) i millorable en molts d’aspectes. Què podem fer? Queixar-nos, manifestar-nos, demanar, negociar…clar que sí! Tantes vegades com faci falta.
Però el que no es pot fer és deixar d’ ACTUAR, i de moment el Pacte per a l’educació és la primera passa per actuar. Galeano deia:“La Utopia es troba a l’horitzó. Sé que mai no hi arribaré. Que si jo camino deu passes endavant, ella s’allunyarà deu passes. Com més la busqui, menys la trobaré, perquè ella s’allunya a mesura que jo m’hi acosto. Bona pregunta: per què serveix la Utopia? Doncs, per això, la Utopia serveix per caminar”
És important començar a caminar plegats i anar fent camí.
Que el català sigui llengua vehicular i que tengui un tractament preferent no implica necessàriament que sigui la llengua amb la qual es faci al manco la meitat de la càrrega lectiva.
Demanam que els consells escolars i els claustres recuperin les competències anteriors a la Lomce.
Segurament hi ha algun temes que encara s’han de concretar més. Encara hi ha temps per treballar-ho.
Però en el que dius (i sense ànim de polemitzar o fer-me pesat) llegesc que el catlà serà vehicular i preferent “com marca l’Estatut d’Autonomia i la Llei de normalització lingüística”. I això sí implica el decret de mínims que dius, no?
Que el Consell Escolar sigui el màxim poder decisori és tornar a com estava abans de la LOMCE. Potser si vols aquí es pugui concretar més.
http://www.arabalears.cat/balears/LSTEI-proper-trobada-dIlles-Pacte_0_1369663139.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara
Hola Guillem, la postura de Proposta per les Illes està molt clara
http://propostaperlesilles.com/noticia.php?id=187
Tan sols per no deixar temes oberts….
Primer gràcies per les opinions i el debat obert. Atenent tant la deriva del tema com els silencis -que també compten-, sorgeixen, entre altres, varies idees: l’autonomia de les agrupacions locals, ordres de prioritat…i, també, potser la més transcendent: malgrat els anuncis de transparència i participació, la majoria dels nostres regidor electes no està en la línia de comprometre’s i acceptar envits de propostes sorgides d’un col·lectiu privat amb interessos públics com és Card.cat