Lloguer turístic i sostre de places

Per acabar aquestes col·laboracions que he anat fent per explicar la Modificació de la Llei que va aprovar el Parlament de les Illes Balears sobre el lloguer turístic i sostre de places, ho faig recordant també els canvis amb les sancions. Aquesta modificació,   afecta també les sancions als habitatges d’ús residencial objecte de comercialització turística que no hagin presentat la DRIAT per dur-la a terme. Així es pretén que les sancions a l’oferta il·legal s’apliquin en el seu tram més alt i que es doni a les administracions, en tots els casos, un marge suficientment ampli de valoració i aplicació en el cas concret.

En primer lloc deim que pel que fa a la comercialització d’estades turístiques a habitatges, són responsables de les infraccions les persones propietàries de l’immoble juntament amb les persones o entitats comercialitzadores, llevat de prova en contrari.

Qualificam com a infracció greu: la publicitat, la contractació o la comercialització d’establiments, activitats o empreses que no hagin presentat la corresponent DRIAT  i aquesta s’ha de sancionar amb multa d’entre 20.001 a 40.000 euros. Així mateix qualificam com a infracció molt greu: Dur a terme per part de persones físiques o jurídiques que siguin titulars o explotadores dels canals de comercialització turístiques, la comercialització, la publicitat o la facilitació mitjançant enllaç o allotjament de contingut de reserves, relatives a estades turístiques a habitatges ubicats a les Illes Balears que no hagin presentat la DRIAT o sense fer constar el número d’inscripció turística i aquestes seran sancionades amb multa de 40.001 a 400.000 euros.

Afegim també com a falta greu, amb multes de 4.001 a 40.000 euros:

• No adoptar les mesures adequades per tal que els seus clients no duguin a terme comportaments greus contraris a les normes de règim intern en els establiments turístics o a les bàsiques de la convivència o al que fixin els estatuts de la comunitat de propietaris als habitatges subjectes al règim de propietat horitzontal, si aquests comportaments produeixen molèsties o perjudicis greus a la resta de clients o al veïnatge.
• O la realització d’activitats a dependències dels establiments turístics o a habitatges residencials que infringeixin la normativa turística.  

Deim també, que les multes relacionades amb la comercialització turística de l’habitatge, es reduiran fins al 80% de l’import corresponent si s’acredita durant la tramitació de l’expedient la cessió de l’habitatge per a la finalitat de lloguer social a un organisme oficial, durant un mínim de tres anys.

Com a conclusions finals d’aquesta Llei podem dir que:

– A les Illes Balears tenim la competència exclusiva en matèria de turisme i que el turisme és un objecte de consum del qual no volem prescindir.

– Tot apunta a un creixement important de les tendències turístiques i a una diversificació creixent dels productes turístics.

– És imprescindible que tota l’oferta del mercat formi part de registres oficials, estigui regulada i s’atengui a les normatives.

– El nostre model turístic ha de sustentar-se amb un producte de qualitat que permeti atreure nous segments de mercat, sobretot en temporada mitjana i baixa i no tant els mesos d’estiu.

– Ens cal, un turisme respectuós amb el medi i la cultura i un turisme que doni resposta a les aspiracions dels ciutadans i ciutadanes de millora de la qualitat de vida

– Fins ara ni la Comissió Europea ni el Parlament Europeu han adoptat una posició oficial sobre el lloguer turístic.

– Es defineix el canal d’oferta turística  com tot sistema mitjançant el qual es comercialitza, publicita o facilita la reserva d’estades turístiques a habitatges.

– Des dels Consells han de poder incidir en les respectives especificitats del seu model turístic i sobre les principals demandes i necessitats de cada illa.

– Qui vulgui (ajuntaments i consells) permetre el lloguer turístic, té amb la Llei les eines per poder-ho fer, qui no vulgui, també.

– A la Llei, llevam totes les excepcions a l’intercanvi de places i  per donar d’alta una plaça nova se’n haurà de donar una de baixa, també pel que fa als habitatges.

– Eliminam la formula privada que permetia un plus a l’intercanvi que podia arribar a fer que per cada una de les places donades de baixa es poguessin autoritzar dues de noves.

– Fins que les administracions competents no aprovin la zonificació, els nous habitatges objecte de comercialització turística no podran adquirir places ni tramitar les llicències necessàries.

– Des de l’entrada en vigor de la Llei l’1 d’agost, no podem créixer en places turístiques ja que aquesta estableix un sostre i un límit de places.

– Avui només és possible decréixer ja que totes les places donades d’alta amb excepcions a l’intercanvi des de l’any 1999, quan es donin de baixa no sumaran sinó que desapareixeran.

– Es considera oferta il·legal tota la publicitat que no hagi presentat la DRIAT, i és responsable d’aquesta oferta il·legal tant la persona titular del mitjà a través del qual es duu a terme la publicitat, com la persona responsable d’inserir-hi la publicitat.

– Tota la publicitat dels habitatges ha d’incorporar el número d’inscripció turística.

– Tots els habitatges donats d’alta a turisme estan obligats a la vegada a donar-se d’alta a l’Agència Tributària (ATIB) per pagar l’impost turístic.

– En cas de contractar-se  personal per dur a terme els serveis contemplats a la Llei per la comercialització d’estades a habitatges, s’han de complir les normes laborals, de seguretat social i de prevenció de riscs laborals, així com el conveni col·lectiu que sigui d’aplicació.

– Per dur a terme la comercialització turística a habitatges sotmesos al règim de propietat horitzontal és necessita un acord de la junta de propietaris que accepti aquesta comercialització.

– Es presumeix que hi ha comercialització d’estades turístiques si es comercialitzen en condicions d’ús immediat, per períodes de curta durada i no es pot acreditar que la finalitat de la comercialització és diferent a la turística.

Antoni Sansó

Assessor de Vicepresidència i Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme.