Gràcies, per sempre,
mestre Antoni Artigues
Per què no en prenc consciència?
Per què em costa aquesta mort?
Et cerc a dins el record
i és tan present la vivència…
Quin regal de l’existència
compartir amb tu temps i espai!
Ara entenc el meu esglai,
tanmateix no ens abandones,
ets una de les persones
que no poden morir mai.