La glosa de Maribel Servera (103)

Gràcies, per sempre,
mestre Antoni Artigues

Per què no en prenc consciència?
Per què em costa aquesta mort?
Et cerc a dins el record
i és tan present la vivència…
Quin regal de l’existència
compartir amb tu temps i espai!

Ara entenc el meu esglai,
tanmateix no ens abandones,
ets una de les persones
que no poden morir mai.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.