Què us pareix si recapitulàvem un poc sobre la situació politica local i pensàvem en lo que sabem i en lo que ignoram? Au idò, anem-hi.
En principi, crec que sabem algunes coses del nou organigrama de la Corporació llorencina: Sabem que Onofre García formarà part de l’Equip de Govern, de la junta d’administració de Bellver SA i que serà el representant de l’Ajuntament a la Federació de Municipis. També sabem que Dolors Sánchez formarà part de tots els òrgans de gestió de l’Ajuntament i que se’n cuidarà de diverses àrees, sense especificar quines. Així mateix, sabem –perquè ens ho han dit– que el PSOE, a través dels dirigents de Ciutat, intentarà –potser que avui diumenge ja ho hagi fet– parlar amb en Mateu Puigròs per tal d’arribar a un acord amb els seus quatre regidors, el que suposaria que 11 persones formassin part de l’Equip de Govern i 2, de l’oposició. Ho veieu com sabem algunes coses?
El que no sabem és a quina part del propi programa han hagut de renunciar GISC, PI i MÉS per tal d’arribar a un acord amb els altres grups; fins i tot no sabem si tan sols n’han parlat, de programes, o si només s’han limitat a tractar el tema dels càrrecs. I dels càrrecs, també desconeixem qui serà el segon batle, quina serà la tasca de cadascú i quines prioritats s’han marcat per als vinents quatre anys. I posats a desconèixer, tampoc sabem quant ens costarien cada mes els sous d’11 regidors governant, si és que el PSOE arriba a entrar a rotlo. La veritat és, ara que ho deis, que també hi ha moltes coses que no sabem, i això que disposam d’un programa de Participació Ciutadana o de Transparència, o com sigui que s’anomeni, ara no me’n record i em fa peresa aixecar-me per mirar-ho; ja ho comentava en Guillem Pont feia poc en un comentari recent.
També desconeixem si els quatre regidors del PSOE es consolidaran a les pròximes eleccions, perquè tant poden pujar com baixar, com li va passar al Partit Popular, que va passar de tenir-ne 5 el 2011, 3 el 2015 i 2 el 2019. El que pot succeir en el futur és una incògnita i depèn de molts paràmetres, com assenyala en Pep Gall, molts dels quals fugen de les mans dels seus militants.
Algunes altres coses les intuïm, tot i que no les sabem. Intuïm, per exemple, que el GISC passa un poc de pena de què en el futur el PSOE li volti cama, i per això li manté les regnes ben estirades i per ventura pretengui restar-li un poc de protagonisme, encara que hagi duplicat el nombre de regidors… , o precisament per això! I quan diem GISC no ens referim només al batle… i aquí ho deixam, com sol dir Gonzalo Boye.
També intuïm que dins el Partit Popular les relacions no van gaire fluïdes, perquè na Manuela ens va dir que només repartia els sobres de Sant Llorenç, però no els de la resta d’eleccions. I si a la Comunitat Autònoma va treure 647 vots, al Consell de Mallorca 626, al Parlament Europeu 621 i a Sant Llorenç 540, alguna lectura se n’hauria de fer, no?
Per acabar, i tornant a lo de la transparència, a les primeres eleccions municipals, el 1979 –fa 40 anys, eh?, ja ha plogut–, els Grups Independents de Sant Llorenç i Son Carrió signaren un pacte de govern amb el PSOE, que el GISLL va publicar íntegrament a la revista Flor de Card del juliol-agost del mateix any, i això que no hi havia programa de Participació Ciutadana ni Portal de Transparència, o com sigui que s’anomeni.