Quan es cap de baix s’engalaverna, es de dalt no governa.

Certament la consideració del refrany no entrava en el programa inicial de “recreació de refranys” que pretén cercar caires positius i de desenvolupament. Les vegades que l’havia sentit era per justificar alguna andanada de tipus sexual i masclista: si el cap de dalt no governa, algú podria entendre que justificació allò de tot és permès.

Vaig recordar el refrany quan llegia els experiments sobre comportament humà en cas d’excitació de Dan Ariely i George Loewenstein a la universitat de California (Berkeley 2001).

El vaig cercar (DCVB, Corpus de fraseologia…) però no el trobava. Va ser amb l’ajuda de l’excel·lent eina de V. Pàmies, Paremiologia catalana comparada digital que el vaig poder localitzar. Justament apareix en el recull de Miquel Fuster, Refranyer popular de l’Illa de Mallorca”. Volum II (1981), de qui va ser mestre de Sant Joan.

Les investigacions esmentats assenyalen que, d’alguna manera, tots som una mica com el personatge descrit per Stevenson que passa de ser el Dr. Jekyll i Mr.Hyde. La persona seria, honesta, raonable, lògica… en cas d’excitació es transforma en una altra persona diferent i més irracional. La calentor de cap va més enllà del que podíem suposar.

La investigació es fa en base a les respostes d’un col·lectiu d’universitaris a un ampli qüestionari; primer fetes amb el cap fred i després comparant-les amb les respostes fetes en moments d’excitació sexual.

Els investigadors extrapolen, però, -i aquí l’interès del refrany- els resultat de l’estudi a altres estats emocionals com la ira, la fam, la gelosia, i altres possibles situacions d’alteració nerviosa…

El que podríem anomenar “sortida de botador”, per suposat, afecta a totes les persones, tant si són homes com si son a dones, i el que varia és el grau d’afectació, sempre personal.

En definitiva, i aquest és el bessó de la qüestió, no sempre i en tot moment som aquelles persones equilibrades, lúcides i raonables que pensam ser.