Mots perduts: estafeta

Un d’aquests mots que surt espontàniament un dia qualsevol. Així ha estat quan mon pare avui ha arribat carregat de fruita de l’hort a casa nostra i ha exclamat: “Au, ja ha arribat s’estafeta…”. Estafeta? Au idò paraula al sac per analitzar a la nostra secció de la revista “Mots perduts”.

I és que personalment no l’havia sentit a dir mai (o almanco no en tenc constància). Rebuscant al diccionari Alcover-Moll i demanant-ho als companys de la revista sí que he trobat cosa:

Significat:

1. Correu que va a cavall d’un lloc a un altre; cast. estafeta.
|| 2. Correu especial per al servei diplomàtic; cast. estafeta.
|| 3. Oficina on es lliuren i recullen les cartes que es trameten per correu; cast. estafeta. Estafeta ambulant: oficina constituïda dins un tren, per recollir i lliurar la correspondència en les estacions de trànsit.

4. |Persona informal, que procura enganyar i estafar (Mall., Men.); cast. estafa. 

Grafies documentades: «Davall i torn
atravessar les tendes de la festa, i he afinat que hi
ha una Guardia de la Policia; una Estafeta de
Correus i una Estació telegráfica i telefónica, i prou
que funcionen. Els alemanys són així» (p. 256).

(Dietari de l’eixida de Mn. Antoni M. Alcover a Alemania y altres
nacions l’any del Senyor 1907
Bolletí del diccionari de la llengua catalana, Tom V)

Etimologia: de l’italià staffetta, mat. sign.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.