Dijous dia 5 d’agost, a les 20 hores, hi haurà la inauguració de la reforma de la sala dels exvots i promeses a la Mare de Déu al Santuari de Sant Salvador d’Artà. A l’acte, a més dels dos rectors solidaris, Fra Tomeu Pastor i Fra Pere Vallespir, hi participaran Mm. Francesc Vicencs, Vicari Episcopal per al Patrimoni Històric i Cultural; l’Excel. Bisbe Sebastià Taltavull; el batle d’Artà Manolo Galán; i altres preveres i persones lligades al Santuari. Entre els assistents mancarà Fra Miquel Fornés, que ha estat membre de la comunitat dels Franciscans d’Artà i que el passat mes de gener va morir. Era gran devot de la Mare de Déu de Sant Salvador i va ajudar a dur aquesta tasca endavant.
Després de la inauguració, l’exposició romandrà oberta de dia 6 a dia 8 d’agost, de les 10h a les 20h de forma ininterrompuda. A més, aquesta exposició quedarà de forma permanent al Santuari, exceptuant les peces més valuoses, que es guardaran en una entitat bancària.

Fra Tomeu, Fra Pere, per què es va decidir fer aquesta reforma de la sala del Santuari de Sant Salvador d’Artà?
Els tres germans que l’any passat formàvem la comunitat de franciscans d’Artà acollírem amb gust la tasca de ser els rectors solidaris de la Parròquia d’Artà, després de la jubilació del fins llavors rector, Mossèn Joan Servera. Entre les tasques que vàrem creure convenient dur endavant a la parròquia el temps que seríem els seus responsables, fou restaurar la sala de les promeses i exvots de la Mare de Déu de Sant Salvador, ja que s’hi havien anat acumulant peces que no tenien res a veure amb la devoció a la Mare de Déu, que és l’objectiu d’aquesta sala, i recollir totes les mostres d’estima i veneració que les persones d’Artà i els seus voltants tenen a la que consideren la seva mare.

Què hi trobaran els visitants a la sala de les promeses?
En la sala hi trobam els objectes que s’han pogut salvar i rescatar de diferents llocs del Santuari de les donacions que han fet les persones que havien demanat la intercessió de la Mare de Déu per tal que els ajudàs en algun menester, bé sigui una malaltia, que és la gran majoria, però també proteccions de viatges, etc. S’ha intentat posar els objectes en un cert ordre cronològic de donació, així els primers objectes regalats a la Mare de Déu són pintures que representen l’ajuda rebuda per ella, després venen tota una sèrie d’exvots de plata i algun d’or, on un dels més antics té més de 300 anys, i evoquen allò que la Mare de Déu els ha curat o ajudat, el que més comú són peus, cames, mans, però també figures personals senceres, mostrant així la vestimenta de l’època. Seguidament trobam les fotografies, algunes d’elles des del començament d’aquest mitjà, donant així una mirada històrica a la vida i costums de la nostra vila i les del voltants, les fotografies però arriben a l’actualitat, algunes d’elles de persones que han passat per malalties greus i posant-se en mans de la Mare de Déu, la nostra llum primera, encara es troben entre nosaltres gràcies a la seva intercessió. Una altra part important d’objectes que s’hi troben són les joies i els vestits que duia la mare de Déu.

Però, com pot tenir vestits i joies aquesta talla de la Mare de Déu quan ara no en du cap?
Precisament un dels objectius de la remodelació de la sala ha estat explicar la història de la imatge de la Mare de Déu actual de Sant Salvador. Segons ens explica Don Toni Gili al seu llibre «Història de Sant Salvador» entre les pàgines 31 a la 34, l’actual talla de la Mare de Déu la portaren de Catalunya els monjos Premonstratesos que s’establiren a Bellpuig. La nostra talla compleix amb els cànons artístics de les verges romàniques de l’època, però no és fins al segle XVI que apareix documentada la verge dins el santuari. Així doncs aquesta talla, com l’actual no duia vestits, però al segle XV la imatge (la figura de la Verge i el nin) va ser objectes d’una gran mutilació per tal de poder-los acomodar els ro-patges postissos de la re-vestició. És en aquesta època, des del segle XV al XX, que la imatge acumula la donació de vestits i joies com a ofrena de la seva intercessió per part del nostre poble d’Artà, però també de la Colònia de Sant Pere, Son Servera i Capdepera. Finalment, l’any 1952 i per iniciativa de Don Llorenç Lliteres, en aquell moment el rector de la parròquia, veient el deteriorament de la imatge, amb ajuda d’experts i amb el consentiment diocesà es procedí a la seva restauració a Madrid, i fou llavors que es va descobrir la vàlua de la talla romànica, decidint així restablir la imatge original.

La tornada de la Verge a Sant Salvador va tenir una gran rebuda. Però , és veritat què aquesta restauració no va agradar a la gent del poble?
És sabut i documentat la gran rebuda que va tenir la Verge de Sant Salvador després de la restauració, la gran acollida a l’estació del tren que li va fer tot el poble, però la història oral ens conta que la gent del poble va quedar decebuda amb la imatge, ja que ells esperaven la Mare de Déu vestida que se n’havia anat i va tornar una talla “despullada”, i davant aquest fet es varen enretirar tot el conjunt de vestidures i joies de la imatge, ja que amb la restauració, la nova talla no les podia lluir, i hem cregut oportú, després de quasi 70 anys de la seva retirada, mostrar el valor artístic i de fe que tenen totes aquestes mostres de devoció del poble d’Artà i els seus voltants cap a la seva Mare.

Romandran exposades totes les donacions que s’han fet al llarg dels anys?
S’ha de dir també que, tal com explica el mateix llibre a la pàgina 40, no ens ha arribat tot el que s’ha regalat a la Mare de Déu, ja que al llarg dels anys s’han fet algunes vendes per poder ajudar a la restauració del mateix Santuari o de la Parròquia, però sí que hi ha una gran mostra de la fe del poble envers aquella que per molts és la nostra llum primera. També s’ha de recordar que el Santuari fou cremat després de servís d’hospital duran la pesta del 1820 i, segurament, moltes coses es perderen, però moltes també es conservaren.

De tot aquest llegat, què es pot destacar?
S’ha de tenir en compte que són moltes les mostres d’afecte vers la Verge que hi ha recollides a la sala, i per qui les dóna té tot el valor del món, ja que són una mostra de la seva fe i devoció, així que es pot destacar igual una peça de molt valor econòmic, com les trunyelles d’una jove o un rosari de fusta; totes elles són igual d’importants. Sí que és veritat que hi ha alguns vestits de la Mare de Déu que tenen, no tan sols un valor econòmic, sinó també artístic per les filigranes que duen els vestits. A més, llegint algun dels escrits que porten algunes ofrenes -sobretot es troben en les fotografies- un s’emociona veient la fe i la història que hi ha en cadascuna d’elles. Igualment, en la sala s’hi recullen ofrenes fetes pels mateixos capellans que han servit a la Mare de Déu, especialment, vestits de capellans de l’època, casulles, camis, calzes i altres objectes de capellans que han estat d’Artà, especialment de Don Llorenç Lliteres.

Com vos heu sentit duent a terme aquesta tasca i que els diríeu al poble d’Artà?
Dur endavant aquest tipus de tasques no sempre és fàcil, perquè no sempre es fa feina a gust de tothom, però l’equip parroquial vàrem considerar oportú donar visibilitat i dignitat a tot el conjunt d’ofrenes, exvots, joies i tots els objectes que la fe d’un poble ha fet regal a la seva patrona. Pensàvem que dignificar i mostrar tot aquest llegat, encara que no tot sempre pugui estar exposat, pagava molt la pena. És un esforç que hem fet gustosos. A més, quan un passeja per la sala, s’adona que la devoció és molt particular, que cadascú la fa a la seva mesura i possibilitat i aquí es troba la riquesa del poble de Déu, i en aquest cas, veim la fe d’un poble en la seva Mare, en la Verge de Sant Salvador, on com diu el seu himne, on la nostra mare ens escoltarà.

Fa un any que Mossèn Francesc Vicencs, va ser anomenat vicari episcopal per al Patrimoni Històric i Cultural. Què ha trobat del treball i de la reforma de la sala dels exvots que heu dut a terme?
Estam molt contents, ja que és una persona exigent amb ell mateix i amb el demès, i a més és va néixer a Artà, i ens va dir que estava molt satisfet amb el treball, i les restauracions que s’han dut a terme. D’ençà del seu nomenament, hem anant informant-lo i consultant les diferents restauracions que quedaven pendents i que eren necessaris per tal de deixar l’exposició amb les millors condicions possibles.

Fra Pere, Fra Tomeu, moltes gràcies pel seu temps, i enhorabona pel treball dut a terme i pels resultats d’aquesta reforma, que a ben segur serà un èxit, i que quedarà de forma permanent l’exposició dels exvots en honor Mare de Déu del Santuari de Sant Salvador per a ser visitada.