A petició nostra, en Pau Tomàs Ramis (vegeu curriculum al final) molt amablement ens fa a mà aquests interessant aportació sobre els gegants de Sant Llorenç i sonbre “En Puput”, “el primer gegant mallorquí del qual en coneixem el nom”.
“D’on ve la tradició dels gegants? Quan sorgeix? Fa molt d’anys que a Mallorca tenim gegants integrats a les nostres festes? Qui els va introduir a la nostra illa? Quina és la tradició gegantera de Sant Llorenç des Cardassar?
Pot ser que alguna vegada us hagueu fet aquestes preguntes, i per ventura moltes més, al voltant d’aquestes fantàstiques i gegantines figures i el paper que al llarg dels segles han jugat a les nostres fetes i celebracions. Els gegants no són simples figurots de cartró, de fibra de vidre, d’alumini o de fusta, són qualcom més. Des del segle XVII quan es coneix la primera notícia de gegants a les festes a Mallorca fins a dia d’avui, aquests éssers, amb tota la seva esplendorositat, han estat presents a les nostres celebracions, de vegades amb més força i d’altres d’una forma més apaivagada, inclús havent de superar restriccions i prohibicions reials.
La història dels gegants com a figures festives començà a Barcelona l’any 1424 quan a la processó del Corpus d’aquell any es recull la participació d’un entremés (representació d’un passatge bíblic) que consistia en Lo Rey David i lo giguant, evidentment referit a la història de David i Goliat. A partir d’aquí la figura del gegant es començarà a estendre per varis territoris, Castella, València, França, Bèlgica, Itàlia… A Mallorca, però, haurem d’esperar fins al segle XVII per trobar la primera notícia de gegants integrats a alguna de les nostres festivitats. L’any 1630, a Sóller, i un altre cop a les festes i processó de Corpus Christi, tal i com havia passat a Barcelona més de dos segles enrera, hi prenen part unes figures de gegants. En aquest cas, i degut a l’evolució que durant aquest temps ja havien tengut aquestes figures, probablement no representaven ja cap passatge bíblic. El que sabem cert és que el gegant ja no es trobava tot sol, anava acompanyat per una geganta o gegantesa, tal i com es recull a l’època. Després d’aquesta parella sollerica trobam gegants a varis punts de l’illa; Sineu, Alcúdia, Palma, on hi ha fins a nou gegants que participen a les festes del Corpus, Pollença,… fins que arribam al primer gegant conegut que hi hagué a Sant Llorenç des Cardassar. Ens haurem de situar a l’any 1762 quan una d’aquelles figures apareix al llogaret, encara depenent de Manacor, i ho fa també durant les festes i processó del Corpus. La importància d’aquesta figura llorencina radica en el fet que és el primer gegant mallorquí del qual en coneixem el nom. Era en Puput. Segons recullen els investigadors manacorins A. Carvajal, J. Lliteras i A. Gomila en el seu estudi Balls i entremesos de Manacor, editat l’any 2000, el 28 de juliol d’aquell 1762 el clavari de Manacor pagava al mestre corder Jeroni Mulet la quantitat de 18 sous per vestí aquest gegant de tela.
D’aquests gegants, tal i com veim, n’hi ha, com el llorencí, que encara s’ubiquen en el marc de les processons del Corpus, però d’altres es van deslligant d’aquesta festivitat i apareixen a celebracions locals o patronals.
Però no tot foren flors i violes. Els gegants i altres entremesos hagueren de fer front a vàries prohibicions per creure’s indignes al culte a Jesucrist. Les prohibicions culminaren amb la Reial Cèdula de Carles III de 1780 on es prohibia qualsevol participació de gegants i altres figures a les processons religioses i altres actes. Per fortuna moltes figures esquivaren i superaren les prohibicions, emperò d’altres es perderen per sempre.
Ja al segle XIX, pareix que els gegants de Sóller segueixen sortint pel Corpus. A Palma també coneixem l’existència d’algunes figures, tot i que es sap que algunes també desapareixeren. Al 1823 es fan gegants a Manacor per celebrar el retorn de Ferran VII. L’Arxiduc Lluis Salvador ens parla al Die Balearen dels gegants de Felanitx. Al 1881 coneixem que ja hi havia gegants a Llucmajor durant les festes de Santa Càndida, una data descoberta recentment ja que fins fa relativament poc temps la notícia més reculada dels gegants llucmajorers era de 1893. A Porreres pareix que també hi va haver gegants a finals d’aquet segle XIX. Durant el següent segle, el XX, Palma, al 1904, recupera les figures que havia perdut i encarrega a La Roqueta la construcció de dos gegants pagesos, unes figures que desapareixeren al 1936 a Barcelona quan anaren a participar a l’Olimpíada Popular que s’havia organitzat a la ciutat. La història d’aquesta desaparició està recollida al llibre publicat aquest 2021 El mallorquins a l’Olimpíada que no fou que fou guardonat amb el Premi Mallorca d’assaig 2020. A Inca, al 1928, també s’introdueixen dos gegants a les seves festes patronals. Mentre tant Mancor, Llucmajor o Felanitx continuen treient les figures al carrer.
Moltes d’aquests localitats renovaren les seves colles fins a arribar a avui dia, tot i trobar-se en el seu camí la dictadura franquista i una política cultural que va estar apunt d’acabar amb els nostres trets identitaris propis, entre ells gegants, cossiers, etc…
Actualment són més de cent les figures de gegants que hi ha a l’illa. Entre elles en Jaume Belluguins i n’Angelina Trebolina, els dos gegants pagesos llorencins que l’any 1989 va fer el constructor de Gènova Pep Fluixà i que va vestir el sastre Tomeu Massanet Gaià a partir de les indicacions de l’alcudienc Antoni Bibiloni, expert en indumentària tradicional i que ens va deixar recentment. Els gegants prengueren el nom dels dos adolescents festejadors que protagonitzen l’obra Flor de card, escrita l’any 1911 per Mn. Salvador Galmés.
Aquests dos gegants es feren en un moment en que els ajuntaments d’Alcúdia i Llucmajor també havien encarregat parelles de gegants pagesos a Fluixà. Els d’Alcúdia, fets el 1988, foren batejats amb els noms de Rampell i Pipella, tot i que molts anys després, el 2006, els canviaren el nom als actuals L’amo en Jaume Panxa-roja i Madò Aina. Els de Llucmajor, construïts el 1989, com els llorencins, foren nomenats Miquel i Càndida. Algunes de les figures d’aquestes tres parelles de 1988-89 estan fetes utilitzant els mateixos motlles per les cares, mans i peus. Així els gegants pagesos de Llucmajor i de Sant Llorenç són idèntics i les gegantes pageses d’Alcúdia i de Llucmajor també. Els únics diferents són el gegants d’Alcúdia i la geganta de Santa Llorenç. Una anècdota que, precisament pel fet que hi hagi algunes figures idèntiques entre si, fa que es converteixin en gegants excepcionals i singulars a la festa gegantera de Mallorca.
De manera més recent, l’artista Damià Arnau Pont Pons va ser l’encarregat de fer créixer la família gegantera de Sant Llorenç amb la construcció d’una figura que representa a Mn. Salvador Galmés, construïda l’any 2016, i d’un gegantó anomenat el Jai Rosset Baió, construït el 2018 i que, com n’Angelina i en Belluguins, sorgeix de la novel·la Flor de Card.
Tots aquests gegants llorencins conformen i conformaran part de l’important cos geganter que creix dia a dia demostrant que Mallorca es sent una illa gegantera i que els gegants formen part de la nostra cultura popular més arrelada i estimada.
Si us interessa, us intriga o us agraden les històries de gegants festius de la nostra illa no podem deixar de recomanar-vos el llibre Els gegants de Mallorca, escrit per Pau Tomàs Ramis i editat pel Gall Editor l’any 2010. Allà hi trobareu de tot, bons i mals moments, partitures de balls de gegants, fotografies i la història gegantera de la nostra illa. Visquen els gegants i visca la festa gegantera!”
Pau Tomàs Ramis, nascut el 1975, és de Llucmajor (Mallorca) i mestre d’escola d’Educació Infantil.
Autor dels llibres Els gegants de Mallorca, Els gegants de Llucmajor un per un, La cultura popular a l’escola o S’Arenal durant la II República. Una visió municipal, entre d’altres publicacions. Aficionat a la història i a l’estudi de la cultura mallorquina, sobretot al món geganter, i a temes relacionats amb la II República i la Guerra Civil.
També ha fet publicacions a diversos llibres d’altres temàtiques relacionades amb Mallorca; toponímia, propietat de la terra, ritus festius, material didàctic per escoles d’adaptació de la cultura popular, reculls bibliogràfics, etc… A més ha col·laborat amb més d’una quinzena de revistes i altres publicacions sempre escrivint articles relacionats amb la història, la cultura o les tradicions de la nostra illa.
És col·laborador habitual de la publicació Llucmajor de pinte en ample i membre del Col·lectiu Recerca i del Grup de Treball Temps de Memòria de l’Institut d’Antropologia de les Illes Balears, ambdós de recent creació, dedicats a l’estudi des d’una vessant històrica i antropològica dels períodes de la II República, Guerra Civil i posterior repressió i dictadura.
L’any 2020 ha estat guardonat amb el Premi Mallorca de Creació Literària en la categoria d’assaig, concedit pel Consell de Mallorca, per l’obra Els mallorquins a l’Olimpíada que no fou. Expedició a l’Olimpíada Popular de Barcelona, 1936.
Foto1: N’Angelina Trevolina i en Jaume Belluguins passejant pels carrers de l’illa (Fotografia de Pau Tomàs Ramis)
Foto2: El gegant de Mn. Salvador Galmés i el gegantó del Jai Rosset Baió (Fotografia de Damià Arnau Pont)