Exposicions recomanades… Amador Magraner i Olimpia Velasco

A l’hotel Protur Playa de Cala Millor es pot visitar durant tot el mes d’octubre l’exposició de n’Amador Magraner i a l’hotel Hipotels Hipocampo Palace la de l’artista madrilenya Olimpia Velasco.

AMADOR MAGRANER (Pollença 1957)

Amador treballa l’art com una recerca del més profund i ha explorat una gran varietat de temàtiques, materials i procediments dins la llarga trajectòria que ja dur com artista compromès amb la identitat humana i la seva presència, plasmada amb imatges rotundes, inquietants, impactants… Fa estona que la seva obra va superar els límits de la pintura i d’una manera o altra la matèria ha tingut i té tot el protagonisme com a part essencial del procés creatiu. El seu treball adquireix una força i una contundència expressiva poc comuna.

Les creacions reflecteixen temes diversos on la petjada humana és una constant. A l’escultura s’interessa per la figura de l’home anònim com a protagonista, com un cos viu d’una gran potència física que adopta un aire d’imperfecció a través de certes deformacions alterant la perspectiva i l’escala per mostrar encara més la soledat de l’individu.

També treballa amb fotografies que ens situen a llocs reals, integrades dins la resina de polièster, un dels materials industrials que acompanyen la seva obra des de fa temps i que els dona una il·lusió de realitat distorsionada i congelada en el temps que ens recorda aquella fotografia antiga, borrosa, diferent…

Amador, que s’interessa pels elements orgànics fa feina com un alquimista i ens captiva amb aquest joc de transparències que enriqueixen el seu discurs a la recerca de noves identitats dins el pluralisme global.

OLIMPIA VELASCO (Madrid 1970)

A la seva obra manté viva la bellesa de la naturalesa però també ens mostra la seva fragilitat a través d’un paisatge en transformació constant i la duresa de l’entorn. Metàfores que expressen les seves preocupacions immediates davant tantes ferides obertes per la petjada humana. Pens que Olimpia, artista compromesa amb el seu temps i la seva condició ens transmet, a través d’un treball que abraça diferents llenguatges artístics, una resposta apassionada sobre les contradiccions de la civilització moderna.

Una obra molt treballada, de factura minuciosa que enfronta conceptes com art i natura, cercant l’equilibri i un retorn a l’ordre. Però també trobam històries contades des d’un punt de vista molt personal dins un simbolisme femení i sensual on el rol de la dona hi és molt present. Partint de la força del dibuix, que esdevé imprescindible i aporta plasticitat a la creació, aconsegueix aquesta base pictòrica per crear una expressivitat que ens sedueix per la seva llibertat. Imatges senzilles, sensibles, directes… dins un ordre compositiu on Olimpia n’extreu fragments, detalls, instants… per destacar tot el seu potencial expressiu.

La imaginació traspassa la interpretació que en feim dins un joc d’insinuacions on el conceptes temps, vida, mort… en formen part com els mateixos cicles de la naturalesa, sempre plena de sorpreses. Estam davant una pintura sincera que realitzada dins la dimensió espiritual del paisatge aconsegueix uns efectes visuals molt poètics.

Antoni Sansó

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.