Pedro Servera ens torna a fer arribar una nova col·laboració. En aquest cas en forma d’instrument ja en desús, concretament una arma que remet a l’antic tir en fona.

Significat: Arma de tir, composta d’una trena de cànem, de lli, de pell o d’una altra matèria flexible i forta, amb un ullet o bosseta enmig, on es posa una pedra, i girant ràpidament la trena i amollant-la d’un cap, surt amb força el projectil (Cat., Bal.); cast. honda.

Grafies documentades: “Y roda qui roda s’horrible passetja”, Roq. 4.

Etimologia:  desconeguda. En aràbic hi ha el mot waḍāfa, mat. sign., però no es veu la possibilitat fonètica que sia la base del cat. bassetja.

Curositat: Antigament era molt usual a Mallorca i Menorca l’ús de la bassetja entre la gent del camp. Avui en dia encara empren la bassetja els pastors mallorquins, per tirar a les ovelles fugisseres o saltadores. La passetja mallorquina és una trena de tres caps de cànem o de cuiro, amb una ansa a un extrem per passar-hi el dit de la man dreta; la llatra o trena té devers nou pams de llargària, i a mitjan lloc es destrena en tres llatrons o cames, que passat un forc es tornen replegar fent una sola llatra que es va aprimant i acaba en forma de coa de rata; damunt els llatrons o cames posen el mac, i agafant la trena pels dos caps la fan voltar veloçment, i en voler desparar amollen el cap de la coa de rata, i el mac parteix amb gran força. Els al·lots també fan, per jugar i per barallar-se, una classe de passetges consistents en dues cordellines fermades una a cada cap d’una tireta de pell, on posen la pedra.

(Fonts: dicc Alcover Moll)