Mesures mallorquines antigues

Normalment per whatsapp sempre dic que el 90 per cent que te reenvien és brossa (no me referesc als missatges personals), però alguna vegada te’n dus alguna agradable sorpresa. A mon pare li van reenviar precisament aquesta foto que ara vos compartesc de les diverses mesures que hi havia fa un temps a Mallorca (unça, quartó, quarterada…), les quals he trobat interessants publicar:

7 pensaments a “Mesures mallorquines antigues

  1. En tot cas, sempre convé comprovar la font (les notícies aparentment bones i certes també poden ser falses). La imatge correspon a un tuit de l’investigadoer Rafel Perelló. Posteriormnent hi va fer una rectificació: a les mesures de vi on diu “1/2 quartó”, hauria de dir “1 quartó…1/2 litre”

  2. No es devia mirar gaire prim. Record de petit anar a comprar tres unces de cafè que feien 100 gr, o una lliura de carn que eren 400 gr.

    • Hi tant que miraven prim,sempre anaven al seu favor els venedors.El que va pesar es que al passar al sistema decimal varen aplicar “tres uncçes =100gr; tres lliures un Kg”
      Recordar que la llire son 12 unçes.
      Com a curiositat per comprar carn demanaven una terça ,que era el mateix pes que una lliure.

  3. Jo als meus mots antics tenc documentat “una petita” en sentit de mesura. A la foto no veig aquesta mesura, sí al diciconari Alcover: Mesura d’oli equivalent a un quart de litre (Valldemossa). «Una petita d’oli».

    Sabeu si se deia per aquí també?

  4. Bon dia.
    Les mesures que mostrau són molt interessants però hi ha dades confuses i encara hi havia moltes més mesures!
    S’ha de tenir en compte que hi havia dues castes de lliures, per exemple, i també hi havia dues castes de pams (el pam de destre – per a longituds llargues – i el pam de cana – per a longituds curtes -).
    Ajuda molt, per a aclarir-se, anar a les fonts originals.
    Les mesures autòctones, majoritàriament vengudes amb els nostros avantpassats catalans, són anteriors, evidentment, a l’implantació del sistema mètric decimal a la monarquia hispànica (segona meitat dels s. XIX).
    L’any 1852 una comissió de científics castellans determinaren i publicaren unes taules d’equivalències entre els patrons de mesures de totes les províncies i les castellanes, expressades majoritàriament en metres, litres i grams.
    Desgraciadament, per mor de que aquells cientifics castellans no coneixien en profunditat el sistema propi de les altres nacions (la catalana, la basca, etc.) i de que els patrons enviats a Madrid per al seu mesuratge degueren ser bastant incomplets, aquelles taules resulten insuficients per a tenir una bona mostra que ens permeti, als hereus de la nostra cultura, entendre i conèixer amb més facilitat el nostre sistema tradicional de pesos i mesures (i també de monedatge).
    També s’ha de tenir en compte que els patrons enviats foren els de Ciutat, els de la Part Forana no sempre eren equivalents.
    Si no volem quedar sense els nostros propis referents haurem de fer molta feina encara!
    Salut

Respon a antoni font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.