El dilluns 31 de gener es va celebrar a Manacor a «Els dilluns de l’Obra», una interessant i documentada conferència titulada “La Banda de Música de Manacor, del carrer a l’Auditori”. La presentació va anar a càrrec de Sebastià Riera, i començà dient que Antònia Bassa, és una al·lota molt vinculada a la música de Manacor, presidenta de l’Associació Banda de Música de Manacor, subdirectora de la Banda i directora de la Banda Jove del Conservatori de Manacor.
La conferència va començar amb l’actuació d’un trio de trompeta, fliscorn i trompa interpretant una versió del “Bàmbols” del “Ai Quaquín que has vengut de prim”. Seguidament Antònia, va començar dient que ella xerrava en representació de tots els músics. Va explicar què era una banda de música i els seus orígens. Llavors es va centrar en la Banda de Manacor des de que Rafel Nadal va assumir la direcció, i va contar la tasca feta amb ell i els directors posteriors: Tomeu Nadal, Miquel Bauçà, Pere Siquier i Eduardo Bernabéu. Quan va explicar les relacions amb l’Escola de Música (la Banda beca als estudiants proporcionant instruments), hi va haver una intervenció d’un trio de saxos, estudiants de l’Escola, que interpretaren “Summer nights” de la pel·lícula “Grease”. Finalment Antònia va xerrar de la part més social de la Banda. Per acabar la trobada, un quintet (tuba, trompa, trombó i 2 trompetes) varen interpretar dues cançonetes: “Viva la vida” de Cold Play i “Just a Closer Walkwith Thee”, adaptació d’un cançó gospel. Llavors, tots els músics varen interpretar “16 de Gener”.
Conferència l’Obra Cultural Balear
Bon vespre. Estam agraïts de poder estar aquí avui amb tots voltros. M’ha tocat parlar a jo, però és una xerrada que hem preparat conjuntament tots els membres de la banda.
Hem començat amb una intervenció de tres músics, que han interpretat el tango “Bàmbols” de “Ai Quaquín que has vengut de prim”. Això és una formació bandística? Partim de que són instruments que formen part d’una banda. Diríem que és un grup de cambra que sorgeix, en aquest cas, de la Banda de Música de Manacor.
I quins són els instruments que formen una banda? Les bandes de música són formacions més o manco nombroses de músics de vent i percussió. Un factor important és que la banda ha d’estar constituïda per instruments que se poden tocar mentre el músic va caminant, en desfilades, batalles o processons religioses.
La paraula “banda” pel seu significat referit a la faixa o insígnia militar pot haver acabat relacionant-se amb aquest tipus de formació musical, per què als seus orígens les bandes estaven íntimament lligades al món militar.
Les bandes de música tenen una llarga història, tan antiga com la de la pròpia música, ja que en textos sumeris, egipcis, hebreus, xinesos i d’altres civilitzacions antigues se troben referències a agrupacions d’instruments de vent i percussió que servien per acompanyar el combat o durant el culte religiós.
El concepte de banda a l’actualitat està més lligat, pels seus instruments més evolucionats i la seva estructura, a les bandes que varen existir en el segle XVII. Aquestes bandes complien una funció organitzativa en el combat, a més de ser inspiradores de les tropes amb himnes o cançons nacionals o fins i tot animar els actes oficials. L’espai natural d’actuació d’aquestes formacions és l’aire lliure, normalment el carrer i la plaça. Les bandes posen el fil musical a cercaviles, processons, oficis de festa major, etc.
A Manacor, concretament, se troben referències que el 1812 ja hi havia una banda “bien o mal organizada”.
Cap a l’any 1864 a Manacor hi havia dues bandes, lligades als partits polítics de l’època: una era coneguda com la banda “d’en Punxes”, de caire conservador; l’altre era la banda “d’en Contreres”, de caire liberal. Es creu que ambdues bandes es dissolgueren abans de 1870.
Sebastià Ribot, el compositor de “La Rival”, al 1870 va formar la seva pròpia banda. Des de llavors es formaven bandes, tenien uns anys de vida i es dissolien. Així fins al segle XX i la dècada dels 30. Entre els anys 1932 i 1933 l’Ajuntament de Manacor tornà organitzar la banda i l’escola de música
Va ésser al 1955 quan Rafel Nadal, el padrí del tenista manacorí més famós de la història, va ser el director de la banda des d’aquell any fins el 1995. A part de dirigir la banda, va treballar amb molta gent que era professional de la música, dirigint puntualment la simfònica o acompanyants cantants d’alt nivell. Potser per aquest motiu tenia la idea que la banda hauria de ser un grup de músics professionals o, si més no, que tingués una remuneració, encara que fos petita, per la feina que es feia. De fet, els músics que en formaven part, cobraven. En els darrers anys com a director, la banda es limitava a fer les funcions que li manava l’Ajuntament, la majoria emmarcades en festes religioses: passa-carrers dins les festes de Sant Antoni, processons de Setmana Santa, el corpus, la mare de Déu del Carme, passa-carrers a diferents barriades i alguns concerts a les barriades que ho sol·licitaven (es Convent, Crist Rei i sa Torre) o concerts a Porto Cristo, Cala Murada, Son Macià, S’Illot i Cales de Mallorca.
Com veis, a la majoria de sortides la banda és un component més de la festa que moltes vegades passa desapercebuda. El cas de les processons de setmana santa n’és un clar exemple: la Banda sempre tanca la processó i, moltes vegades, els espectadors parteixen abans que acabi de passar.
Rafael Nadal arriba a l’edat de jubilació i agafa el relleu Tomeu Nadal, nebot seu i músic professional de la Banda Municipal de Palma.
Quan Tomeu agafà la batuta seguí les passes de Rafel. Tomeu formava part de la Banda Municipal de Música de Palma i per tant, coneixia molt bé el món de les bandes i el repertori que es podia interpretar. Va voler millorar la qualitat dels concerts i per això, convidava companys de la banda de Palma a venir a tocar a Manacor. El problema d’aquells anys és que l’escola de música era pràcticament inexistent i no entraven músics novells. La banda es mantenia pels músics de “sempre”, la majoria dels quals tenien uns estudis mínims. A poc a poc, hi va haver músics que, per diverses raons deixaren la banda i cada vegada era més necessari convidar músics d’altres llocs ja que els manacorins amb prou feines arribàvem a una vintena de músics. Tomeu Nadal introdueix un concert a principis de desembre per encendre els llums de Nadal on la banda n’és la protagonista única. Els primers anys l’afluència de públic era més aviat discreta però a poc a poc es va anar consolidant el concert i la gent ja l’esperava, sobretot després de la peatonització de sa Bassa.
El 2004 Tomeu Nadal deixa la direcció de la banda i l’agafa Miquel Bauçà. Es troba una banda amb pocs músics (no arribaven a la vintena) i una escola de música amb pocs alumnes i els que hi havia no tocaven a la banda. El 2006 es crea l’associació “Banda de Música de Manacor” que serà l’encarregada de la gestió de la banda i que com a primer president tingué el mateix Miquel Bauçà, que assumia les funcions de president i director musical. Pel que fa a les sortides de la banda, es continuen fent les sortides manades per l’Ajuntament (passa-carrers, processons i concerts a les barriades o a les zones costaneres) però s’introdueixen alguns concerts fora del conveni amb l’ajuntament. Així, el febrer de 2009 s’interpreta “Es pou de la Lluna”, rondalla musicada per Derek Bourgeois, comptant amb la col·laboració de Magdalena Gelabert com a narradora i dels alumnes de dansa de l’Escola de Música de Manacor, que representaren els diferents personatges de la rondalla al so de la banda. El concert es va fer al Convent de Sant Vicenç Ferrer. Era la primera vegada que la banda col·laborava amb una altra entitat des de feia molts d’anys. Els músics de la banda s’implicaren i es decorà l’església per ambientar i es feren camisetes per recordar el concert. La Junta Directiva estava formada per joves que tenien ganes d’organitzar actes i sortir del que s’havia fet sempre. Aquell any, la banda va celebrar el 75è aniversari de la fundació de la banda municipal i es va fer un sopar on es varen convidar tots els músics que n’havien format part amb la idea que es tornessin enganxar. La veritat és que no es va reincorporar ningú, però l’organització de l’acte demostrava que la banda era viva i volia anar a més.
El 2009 es canvia el president: Toni Galmés assumeix el càrrec de president de l’Associació i a finals d’anys hi ha canvi de director. A principis de 2010 Pere Siquier agafa la direcció de la banda. El nou director va millorar les relacions amb l’Escola de Música i va convidar entrar a la banda tots els alumnes que hi havia, encara que el seu nivell fos baix. Va canviar l’horari dels assajos per tal que els joves estudiants poguessin anar a dormir més d’hora i en lloc de començar a les 21 i acabar a les 23, es començava a les 20:30 i s’acabava a les 22:30. Però el més important és que va canviar la filosofia de la banda: els músics deixarien de cobrar i la banda invertiria aquests doblers en comprar instruments i organitzar viatges i sopars; en definitiva, dinamitzar socialment la banda. Ara, qui venia a la banda, ho feia perquè passava gust i no pel sobre que podia rebre a final d’any. Es va agafar el costum que quan algú feia festa ho celebrava després de l’assaig, encara que fos només amb una capseta de galletes dolces i la banda li feia festa tocat l’aniversari o la cançó corresponent al sant. Aquell any varen entrar una dotzena d’alumnes de l’escola a la banda, amb una mitjana d’edat molt baixa, 10-12 anys, però es varen implicar molt amb la banda, tant ells com les famílies i l’ambient va canviar molt positivament.
És molt important la relació amb l’Escola de Música ja que és d’allà on surt la cantera dels futurs músics. Permeteu-nos un breu parèntesi i explicarem la tasca educativa de l’escola.
L’Escola de Música és una entitat que es dedica a educar i a formar músics. Els nins es poden iniciar des de ben jovenets a sensibilitzar-se amb la música i la iniciació amb algun instrument. Al 8 anys, poden passar a cursar els estudis reglats de música, que consisteixen en quatre anys de grau elemental, sis anys de grau mitjà i després si volen seguir la seva formació poden fer el nivell superior a qualsevol conservatori superior.
Des de fa uns anys que l’Escola de Música de Manacor passà a ser Conservatori. És un fet molt important ja què significa que els alumnes no fa falta que vagin a Palma al Conservatori de Mallorca per cursar els estudis de grau mitjà i obtenir la titulació.
Aquí tenim un exemple de tres alumnes que estan cursant els cursos de grau mitjà al conservatori de Manacor.
(Interpretació del trio saxos)
El fet de tenir una escola de música amb molts alumnes i una millor comunicació va permetre la incorporació dels alumnes de l’Escola de Música a la Banda i es va convidar que tots els músics de Manacor o els voltants venguessin a la banda. Quan algú de la banda coneixia algú que tocava un instrument, automàticament el convidava a venir, encara que fossin d’altres pobles. En dos anys es va passar de tenir una banda de 15 persones a una de 30, on la majoria eren joves i es va crear un ambient molt sa, on tothom s’hi sentia bé. Ja se sap que els joves no tenen por de res i s’apunten a un bombardeig: qualsevol fos el projecte que proposava en Pere, per difícil que fos el repertori, els joves i la banda l’afrontaven de cara i el concert sortia endavant. A poc a poc el nivell anava pujant.
Quan en Pere assumeix la direcció de la banda proposa fer dos concerts que no s’havien fet fins aquell moment: el primer, titulat “Concert de Primavera”, en el mes de març que actualment, s’ha convertit en el concert de setmana santa. i el segon, en el mes de juny. Als dos concerts es varen convidar les corals de l’Escola de Música a participar i en el concert de juny també hi participaren els alumnes de dansa de l’escola. La idea era convidar el màxim de gent a col·laborar amb la banda per fer-la més visible.
El 2011 Pere Siquier proposà fer l’espectacle “Siau qui Sou”, la rapsòdia de Guillem d’Efak, un dels més importants cantautors en llengua catalana de la història de Manacor, amb músiques i arranjaments de Biel Oliver “Torres”, i la col·laboració de Biel Majoral, Delfí Mulet, Maria Rosselló i Bartomeu Mestre “Balutxo” com a rapsoda. Per aquest projecte es va sol·licitar poder fer el concert al Teatre de Manacor. Fins aquell moment els concerts quasi sempre s’havien fet a l’aire lliure o dins una església. El teatre és un escenari més adequat per l’espectacle. L’espectacle tingué molt bona acollida i les entrades s’exhauriren als pocs dies de posar-se a la venda, obligant a fer un segon concert el dia següent de l’estrena. Era la primera vegada que la banda havia de repetir un concert. I no només es va fer a Manacor, també es va fer al teatre Xesc Fortesa de Palma. Tot un èxit! El projecte es presentà al Govern Balear i aquest en patrocinà l’enregistrament en un CD. La banda havia gravat el seu primer CD que es presentà en el mes de novembre del mateix any.
A part del projecte “Siau qui sou” i les funcions tradicionals, aquell any la Banda va interpretar el rèquiem de Mozart amb la Banda de Felanitx, amb la col·laboració de les corals Ars Antiqua, cor de Felanitx, l’Alzinar de Capdepera, la coral de Sant Joan i el cor de Son Servera, tot sota la direcció de Xavier Gelabert. S’havien obert més portes i la banda col·laborava amb entitats fora de Manacor, cosa molt positiva que feia que el nivell i l’ambient de la banda anàs amb augment.
Els dies 22 i 23 de desembre de 2012 la banda interpreta “Rua Fosca”, una cantata de Miquel Brunet amb les mateixes corals que havia interpretat el rèquiem un any abans. Era el primer concert que la banda feia a l’Auditori de Manacor inaugurat a l’octubre del mateix any: tot un luxe poder disposar de les noves instal·lacions amb un escenari enorme (hi havia uns 200 cantaires i una cinquantena de músics) i amb un aforament que quasi 800 persones. En aquella ocasió també es va haver de repetir el concert per la demanda d’entrades.
Al febrer de 2014 Pere deixa la direcció de la banda i Eduardo Bernabéu n’agafa el relleu. Pels músics de la banda el canvi de direcció va costar d’assimilar, ja que la gent estava molt contenta amb la tasca que s’havia duit a terme fins aleshores. Però el bon caràcter d’Eduard i les seves ganes emprenedores d’experimentar nous projectes ho posà molt fàcil per ésser acceptat per a tots els músics de la banda.
Amb Eduard Bernabéu, la banda ha continuat fent totes les actuacions proposades per l’Ajuntament, però ha anat aportant i afegint el seu granet d’arena en el moviment musical manacorí. En primer lloc cal destacar la nova visió que ha donat: molt més dinàmica i d’interacció amb el públic quan la banda passeja pel carrer. Un exemple molt clar, és a les beneïdes de Manacor, on tots els músics amb cansament i ressaca, segueixen les instruccions del director per anar fent coreografies mentre estan tocant. Alguns comentaris de la gent del poble, era que fèiem de majorets. Però La gent es demostra sorpresa i contenta i es deixen dur per les ganes de fer festa.
Una altre projecte innovador que va iniciar i impulsar juntament amb el treball i suport del gerent del Teatre de Manacor, és una temporada de 4 concerts anuals a l’Auditori de Manacor. Quatre concerts repartits durant tot l’any de diferents estils musicals i repertoris molts diferents. Concerts amb diferents artistes d’alt nivell que conviden al públic manacorí a venir a escoltar la Banda. Entre ells podem anomenar a Zubiri, el maestro Luis Cobos, Francisco, Jaume Anglada…. També cal anomenar altres compositors i directors, que potser no són tan coneguts popularment, però que tenen una gran trajectòria bandística i musical a nivell nacional i internacional com Óscar Navarro, Ferrer Ferran… Aquest fet ens ha permès interpretar obres musicals de gran envergadura escrites concretament per banda. D’aquesta manera es podria fer una comparació amb el repertori que interpretava la banda anteriorment al de ara. Abans les obres de concert eren valsos, alguns fragments de sarsuela, pasdobles, obres escrites per orquestra i transcrites per a banda… Ara hi ha un repertori molt més ampli de música escrita expressament per ser interpretada per bandes.
Per Santa Cecília, ara fa uns anys que es realitza la Setmana Cultural de la Banda de Música. Consisteix en fer dos concerts en petit format amb les diferents formacions de cambra que sorgeixen. És una manera de tocar en grups més reduïts i d’escoltar-mos entre noltros, ja que escoltant als companys com toquen també s’aprèn molt.
Com hem dit abans el lligam entre l’Escola de Música i la Banda i la seva cohesió és molt important, perquè aquest col·lectiu es pugui nodrir de joves i així mantenir-se viu. Una idea que va presentar Edu des del primer moment que arribà a Manacor, va ésser la creació d’una Banda Juvenil, a part de la banda gran. Aquesta iniciativa s’havia de dur a terme juntament amb l’Escola de Música. Amb el seu consentiment i ajuda es va a dur a terme i fou a inicis de l’any 2016 que va néixer la criatura. Es varen estrenar el més de novembre al concert de Santa Cecília, i aquest mateix any ja sortiren de Manacor a fer el seu primer concert al centre cultural de Sa Nostra de Palma. Va ésser una iniciativa encertada ja que va tenir afecte crida i va motivar a més joves de Manacor volguessin aprendre a tocar un instrument. La banda arribà a un acord amb l’escola de música i de llavors ençà beca a tots els nous alumnes que es volien iniciar en els seus estudis musicals amb la banda proporcionant el préstec de l’instrument. La cantera va anar amb augment i ara fa dos anys que es va crear la banda infantil. Són dues formacions de joves músics que inicien l’estudi de l’instrument i van adquirint nivell i sobretot, poden experimentar la sensació de tocar amb grup i aprendre tot el que suposa formar part d’un conjunt instrumental. Aquestes dues formacions tenen molta importància ja que aquests joves quan ja tenen un cert nivell passen a ésser membres de la banda gran. Els seus estudis i el treball diari ajuden a augmentar el nivell de la banda. En resum: són el futur de la banda.
El fet que a nivell de poble hi hagi molt més demanda d’estudis musicals és molt positiu ja que significa que aquest esperit musical manacorí es manté viu i en moviment. Això ens satisfà molt i ens fa sentir orgullosos d’ésser manacorins. Però per altre banda ens crea una inquietud i preocupació ja que el Conservatori de Manacor ha quedat petit. És una llàstima que hi hagi gent que vulgui iniciar els seus estudis i que hagin de quedar en llista d’espera perquè no hi ha hores disponibles a l’Escola de Música. Ens entristeix i ens fa pensar, en algunes ocasions de crear una escola de música pròpia per crear cantera.
Així com hem dit, l’escola ha quedat petita, i per tant, la sala d’assaig també. La pandèmia, i les mesures sanitàries exigides varen empitjorar la situació ja que havíem de mantenir distàncies i el local quedava encara més petit. Afortunadament la gerència de l’Auditori de Manacor ens obrí les portes i ens ajudà proporcionant-nos una sala més gran i més espaiosa a l’edifici de l’Auditori de Manacor. Des d’aquí agrair la bona predisposició del gerent del Teatre ja que la Banda ha pogut continuar la seva activitat.
Els diferents projectes que s’han duit a terme al teatre i a l’Auditori han estat molts. Cal destacar també les sortides i actuacions a fora de Mallorca. Edu, amb la seva empenta i coratge, ens va proposar participar en un certamen de bandes. Els músics a l’inici d’aquesta proposta es vàrem mostrar reticents ja que la idea de competir no ens agradava, però acceptarem la idea i per primera vegada la Banda va participar al Certament internacional de Lleida, on resultà guanyadora. L’eufòria ens enfortí i ens va omplir de coratge per continuar el treball musical. Després de dos anys participàrem al certamen de València, un dels més reconeguts. No vàrem obtenir premi, però el treball realitzat i duit a terme ens va proporcionar moltes altres coses positives que ens va ajudar a créixer a cada un dels membres tant musicalment com personalment i encara en collim fruits. Possiblement vàrem aprendre més que en el de Lleida on vàrem resultar guanyadors.
L’any 2018, l’Ajuntament de Manacor ens va convidar a realitzar el pregó de les Fires i festes de primavera. Fou aquí on vàrem ser conscients del canvi que s’havia anat produint en la manera de veure la banda i ens adonàrem de l’estimació i valoració que té la gent del poble de Manacor cap a la nostra banda .
Per anar acabant, permeteu-me comentar la part més social de la banda. Els membres de la banda , a més d’un grup de músics, som una gran família: Un col·lectiu de persones de diferents edats, maneres de ser, ideologies… però que tenim una cosa en comú que ens uneix, una cosa que ens marca el camí: la música! Aquesta socialització i fer feina amb grup és molt important per sentir-te part del col·lectiu i poder anar adquirint i treballant els diferents valors que ens dóna la vida, tant a nivell individual com a nivell grupal.
Diferents activitats de caire social duites a terme en el dia a dia ens fan gaudir de la música i de formar part d’aquest col·lectiu. Per això anam a acabar aquesta petita història de la Banda amb la intervenció del “Quintet Mingo”, que ja va actuar a la Setmana cultura del mes de novembre. Ja podeu pensar com va sorgir el nom…
Esperam que hàgim sabut transmetre el que significa la Banda per a nosaltres, agrair la vostra presència i sobretot la convidada a l’OCB. Ens veurem al carrer o a l’Auditori en el pròxim concert del dia 13 de març.
Gràcies a tots. Amb tots voltros, el “Quintet Mingo”.
Antònia Bassa Sureda
Sala La Fornal, 31 de gener de 2022.
