El 1972 es va descobrir que el president Richard Nixon, del Partit Republicà, disposava d’un sistema de gravació amb el qual espiava els seus adversaris polítics, del Partit Demòcrata, a la seva seu del Comitè Nacional, situada a l’hotel Watergate. La cosa es va engrescar tant que, dos anys més tard, Nixon va haver de dimitir per evitar l’impeachment, que probablement l’hagués fet fora del càrrec tant a la Cambra de Representants com al Senat.

Fa uns anys, el CNI va comprar per sis milions d’euros el sistema Pegasus a l’empresa israelí NSO, amb el qual pot llegir missatges de text, rastrejar cridades, aconseguir contrasenyes, seguir la ubicació del telèfon i veure quines aplicacions s’estan emprant. Aquest programa només es ven als governs i l’ha emprat per espiar polítics independentistes catalans, alguns dels seus advocats, membres de l’ANC i d’Omnium Cultural, informàtics i activistes, a més de dos membres de Bildu. La investigació ha anat a càrrec de l’empresa canadenca independent Citizen Lab, ha estat ratificada per Amnistia Internacional i es tractarà en el Parlament Europeu.

Si Nixon va haver de dimitir per haver espiat i Espanya «és una democràcia plena», segons va assegurar Pedro Sánchez el febrer de 2021, probablement un dia d’aquests deixarà el càrrec i convocarà eleccions, perquè ell –i Margarita Robles, ministra de Defensa, i Isabel Rodríguez, portaveu del Gobierno– són persones íntegres que mai no juguen brut contra els seus adversaris, no és ver?

Nota a part: M’estranya no haver llegit cap crònica comparativa entre els afers Watergate i Pegasus