De jove sentia a dir expressions divertides com: “Aquell duia una sól·lera l’altre vespre…” o “Li va pegar una sól·lera a mig camí i ja no va arribar”. Ara ja se sent més borratxera, “pájara”…
Curiosament el diccionari posa que aquests significats que he indicat són més propis de Menorca. Potser el mot després va evolucionar o potser el bo d’Alcover no pensàs a indicar que també era propi de la nostra zona. No ho sabrem mai… el que sí que m’ha redescobert aquest petit tresor del geni de Manacor és l’altre significat que pot tenir en sentit despectiu referit a una dona. Persoanlemt ja no el recordava…
Significat:
1. Cruixidell (Mall., Men.); cast. triguero
2. Dona dolenta o poc digna de confiança (Mall.); cast. pájara.
|| 3. Vessa, peresa forta (Men.); cast. galvana.
|| 4. Refredat fort (Men.); cast. melopea.
|| 5. Embriaguesa, gatera forta (Men.); cast. borrachera, papalina.
Grafies documentades: “Estàrem un raig d’hores a boca de sól.lera (16), ben creguts que se n’aniria. Pots pensar si se’n va anar!” (Entrevista a l’artenenc Pere Lliteras, revist Cent per Cent)
Etimologia: incerta. Coromines ha proposat (RFH, v, 4) una etimologia enginyosa, però atrevida, suposant que sól·lera és un derivat d’una forma hipotètica *sol·la que s’hauria format d’aquesta manera: el llatí alaudŭla ‘alosa’, reduït a lódola, degué passar per les etapes *lodla i *lol·la: aquesta darrera forma, precedida de l’article sa (sa lol·la), degué sofrir una metàtesi afavorida pel canvi de l’article sa en la, resultant-ne la sol·la. Quant a la forma actual sól·lera, si realment ha existit sol·la, seria un cas d’increment –era semblant a ferla > fèl·lera, guatla > guàtlera, etc.
