Coses de l’atzar. Justament avui, dimarts i dia d’entorn s’esdevé , a la mateixa hora que es publica ,els solstici d’estiu. El dia més llarg de l’any.

Quan els raig solars, del sol més llunyà, arriben a l’hemisferi nord, en la seva màxima rectitud.

Voldria enfocar el comentari en la universalitat, en la globalització de determinats costums humans. Tots tan igual i alhora tots tan diferents.

Tenim tendència a l’home centrisme, però, si mes no des de principis de segle, sabem que les coses no són del tot així. Els estudiosos de l’etologia, i dels costums humans anaren descobrint (“Arxiu de Tradicions Populars” a Catalunya, el “Tresor dels Avis” del mestre artanenc Andreu Ferrer, Joan Amades, el Pare Ginard…) que moltes de les festes i tradicions que avui celebram -com aquest proper Sant Joan Pelut- arrelen en el pre cristianisme. No de bades, com a humans, tenim una història de 200.000 anys, mentre que que ara estem a l’any 2020 de l’era cristiana.

I tot per arribar a una necessitat que a molts ens sembla òbvia: seria bo retrobar aquells lligams que ens fermen a la Terra i que ens fan, com a humans, part d’un tot.

Potser si ens imaginàssim abelles d’una casera, la relació entre nosaltres i la relació de nosaltres amb l’entorn que ens volta, seria més harmònica.

Informacions:
Viquipèdia/El tresor dels avis
Viquipèdia/ Solstici
Viquipèdia/Moviments de la terra

(Imatge: Sortida de sol en dia boirós. Serà dia calorós, humit i pesat