Una de les imatges estiuenques de fora vila la presenten pades i caragolins que, en situació de repòs s’aferren, amb gran nombre a fenolleres, pals i soques dels arbres.
Una de les qüestions es que no sempre resulta fàcil navegar per les fonts d’informació.
El caragolí punxegut que nosaltres coneixem com a “pada”, segons el DCVB correspon a l’espècie Stenogyra decolata, “de closca cònica molt aguda, que habita pels jardins i camps on hi ha humitat” o la “pada de tap” que correspon a Clausilia bidens,”que es cria per soques d’arbres i parets”. Però al contrastar la recerca en altres fonts -per exemple la Història Natural dels Països Catalans- no hi ha manera de treure’n suc ni sabó.
Guaitar a l’apartat del mol·luscs amb més de 100.000 espècies vivents representa guaitar a l’immens pou del desconeixement. Molts de semblants però cap de ben igual.
A la Història Natural dels Països Catalans es parla de l’endemisme mallorquí Rupestrella moraguesii però no podem assegurar amb certesa que es tracti de les pades de la imatge.
Cercar informacions és semblant a anar a cercar esclata-sangs, a vegades en trobes i altres no. Avui el paner és sobrer
Informacions:
Viquipèdia (Theba pisana)
