Caparrut a nivell general,  rebec en sentit més afinat o el castellanisme “reaci” han anat substituint, per extensió, aquest bell mot.

Quan na Bel el va suggerir em sonà, ja l’havia sentit altres vegades, però fins a mirar el diccionari no li vaig conèixer la definició.

El en nostre entorn, els porcell de llet tenen fama de repropis

Ben mirat tots en som una mica de repropis, encara que acostumem a atribuir la qualitat als altres.

El DCVB mostra

REPROPI, -ÒPIAadj.
|| 1. Indòcil, guit; (animal) que no obeeix, que en lloc d’avançar recula (Ribagorça, Segarra, Conca de Barberà, País Valencià, Bal.); cast. receloso, repropio. En axí com la bèstia repròpria [sic] que, on més hom la fér que vaja en avant, e ella més torna a rera, Llull Arbre Sc. i, 232. Fer repropi: resistir-se a obeir un animal al qui el guia (Al.). «Eixe cavall fa repropi». a) usat com a subst. m., Moviment de retrocés violent d’un animal poruc o indòmit (val.); cast. reparada. Tot el ramat dreçà les orelles, i esbufegaren els bocs, i jo no sabia, en veure les seues cabrioles i repropis, si és que veien un sacre, Valor Narr. 57.
|| 2. Poc o gens disposat a fer una cosa; que es resisteix a fer-la (or., occ., val.); cast. reacio. «Després d’haver parlat, estic repropi». «No sé si anar-hi o no; estic repropi, per ara». L’om contra Mort esser no vol repropi | ans cometrà gran perill sens peresa, Ausiàs March cxii. És talment negre i sens nom mon traïment, que a tot perdó me fas repropi, Colom Nerto 23. Repropi d’amor: (ant.) que es resisteix a l’amor. Per a què voleu sperar lo lit…? Car si a sa Altesa sperau que’s sia despullada, de ací al matí n’hi ha; aprés nostre Senyor poria-us demanar les penes de caualler repropi d’amor si en semblant cars fallíeu, Tirant, c. 265.
|| 3. Indòcil, que es resisteix a fer el que altres volen (or., bal.); cast. terco, displicente, orgulloso. En parlar-te dels meus, ho he fet amb l’urc del repropi, amb la complaença del fatxender, Víct. Cat., Vida 38. a) No disposat a donar allò que li demanen; avar (Men.); cast. avaro, mezquino. S’esser repropi i fins cric | és do de la pagesia, Ballester Xèx.
Fon.: rəpɾɔ́pi (or.); repɾɔ́pi (occ.); repɾɔ̞́pi (val.); rəpɾɔ̞́pi (bal.).
Etim.: probablement d’una forma de llatí vg. *repropium, procedent de opprobium amb creuament de improperium, segons Corominas DECast, iii, 1090.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Viquipedia