Durant uns minuts havia sortit publicat  a la revista el mot tastalejar, però després de molt discutir i investigar hem arribat a la conclusió que se tracta més d’una deformació personal del mot “destralejar” i no col·lectiva. Ens sap greu la precipitació i esperem que accepteu la nostra rectificació.

Igualment aprofit l’avinentesa per acomiadar-me d’aquesta secció  fent la meva darrera aportació. Ha estat un llarg camí del qual he passat molt de gust. Feia temps que tenia arxivades centenars de paraules antigues que anava arreplegant sense cap ambició concreta i, aprofitant la secció oberta a Card.cat per Guillem Pont, vaig poder compartir amb tots vosaltres, a part d’altres mots que molt amablement m’ha fet arribar altra gent. Però tot té un final i per la meva part no tenc més paraules per apòrtar a la secció. A partir d’ara us deix en mans (en bones mans) d’en Guillem Pont que segur que encara té moltes paraules per compartir.

Vos deix amb la informació de ventura, mot potser no del tot en desús però sí que ha estat substituït `per altres d’ús més general com sort o destí.

Significat:

1. Esdeveniment bo o dolent o sèrie d’esdeveniments bons o dolents impossibles de preveure amb certesa; cast. ventura. Bona ventura: cas o casos fortuïts favorables, feliços

2. ant. Cas perillós o ple de peripècies extraordinàries; cast. aventura. Cavaller de ventura: cavaller errant que cerca casos extraordinaris.

3. Per ventura: per casualitat, per una circumstància impensada; potser, tal vegada; cast. acaso, por ventura, quizá.

Grafies documentades: “Per açò, per ventura si jo hauia fill qui fos rey aprés ma mort, e aquell rey era mal acustumat…, faria molt de mal”, Llull Felix, pt. i, c. 7

Etimologia: del llatí ventūra, ‘coses que han de venir’

(Fonts: diccionari Alcover-Moll)

PD: Que tengueu tots bona ventura!