L’altre dia parlàvem de la valentia del bomber Toni Jaume, partint de Sant Llorenç cap a Turquia a intentar salvar vides entre les runes del gran terratrèmol que va afectar la zona turca i part de Síria. Una vegada retornat, des de Card.cat hem volgut conèixer de prop la seva experiència i compartir-la amb els nostres els lectors. Vos deixam, idò, amb l’entrevista, no sense abans donar de nou l’enhorabona a en Toni per la seva mostra de solidaritat:
1. Explica’ns primer de tot com una persona se pot aixecar un bon dia i decidir així com així partir cap a Turquia a ajudar.
Bé, no ve d’un dia per l’altre. Sóc membre d’un equip USAR lleuger des de fa uns 5 anys. I que és aixó? Idò un equip multidisciplinar de recerca i rescat en estructures colapsades i catàstrofes naturals. Aquest equip (no, millor dit aquesta família) tots som professionals d’emergències: bombers, infermeres, metges, guies canins (k9). En total una trentena.
Cada any intentam realitzar exercicis per millorar les nostres capacitats. Intentam fer-ne de 3 a 5. Aquests exercicis són simulacres del que ens trobarem a la realitat. A més, a nivell sanitari, comptam amb la col·laboració d’una parella de metgessa i infermer, especialistes en emergència extrahospitalària que fan d’observadors. La seva tasca consisteix a veure com treballa el sanitari i si realitza de manera correcta la intervenció.
2. Això teu és vocació. Dus l’ofici de bomber ben a dins. Veritat?
Es un tòpic dir, tal vegada, que ho duc a dins, però no va ser fins al final de la carrera que em vaig plantejar per on tirar el meu camí professional.
El sector de les emergències sempre m’ha cridat l’atenció així com una feina activa, dinàmica i també l’esport d’aventures. Quina millor manera de combinar-ho?
3. I pel que m’han dit no és el primer pic que ho has fet. Explica’ns la teva primera experiència.
La primera vegada va ser al 2007. Al terratrèmol de Pisco a Perú. Va ser el darrer gran sisme el dia 15 d’agost del 2007. va tenir una magnitud de 7.0 punts escala Richter. Allá vaig anar-hi amb missió postemergència, és a dir, per donar una mà en el tema logístic com ara facilitar potabilitzadores d’aigua i muntatge de tendes de campanya.
4. I aquesta a Turquia ha estat per l’estil o molt pitjor?
Res a veure. A Perú, segons l’avaluació de danys, el sisme va llevar la vida a 600 persones, va generar lesions a 1300 habitants, va deixar uns 450.000 damnificats i 48000 vivendes destruïdes.
En canvi, els sismes de magnitud 7,8 i 7,5 que varen fer tremolar les plaques a Turquia i Síria la matinada de dilluns han ocasionat fins ara més de 30.000 baixes humanes, segons el Centre de Coordinació d’Emergències turc SAKO. Les regions de Gaziantep i Kahramanmaras foren els epicentres. És el terratrèmol més fort registrat a Turquia des de 1939.
Com bé diu en Toni, allà es va trobar amb un caos desolador.
5. Pots descriu-nos, així com puguis, la impressió que te va donar el lloc de la tragèdia.
Plou sobre banyat. Ja tenien una crisi humanitària per l’entrada de refugiats, i ara s’ha afegit la destrucció de molta infraestrucutra i de vides. La població viu al carrer, encenen foguerons per escalfar-se, ja que tenen temperatures inferiors a 0ºC. Hi ha campaments habilitats per tot arreu, màquines com pales, retroexcavadores, grues, fent feina sense aturar, així com grups de gent, entre ells equips de rescat de totes parts del món llevant amb les pròpies mans, pales o el que sigui, les runes, com si fos una feina d’arqueologia. Ara la paraula que se’m ve a la ment és CAOS.
6. Esperaves una cosa parescuda o per la tele la cosa es veia un poc millor?
Em vaig assabentar del sisme per la ràdio anant cap a la feina el mateix dilluns. No havia vist cap imatge, però em podia fer una idea de com podria ser, sobretot sabent a quina zona ha succeït, el tipus d’infraestructures i qualitat de les edificacions, però fins que no hi ets en persona… És quan comences a circular pels llocs on ha afectat el terratrèmol que veus el desastre, ja no només és la part material, sinó, també la pobresa, falta d’aliments… Però el que sí que tenen que és un poble que fa pinya.
7. T’has sentit impotent de no poder treure ningú amb vida?
Efectivament, hi ha moments d’impotència, de frustració, de ràbia, has de saber gestionar totes aquestes emocions. La veritat, però, és que amb l’equip que som tot és més bo de dur.
8. I la coordinació entre tanta gent com se feia exactament?
Quan hi ha una emergència d’aquest nivell és coordinada per les autoritats supranacionals de les Nacions Unides a través de les autoritats locals. El primer equip de rescat que arriba a la zona calenta (epicentre del seïsme) és l’encarregat de muntar l’RCD, que seria el centre de recepció i sortida dels equips de rescat, que en aquest cas es va muntar a l’aeroport d’Adana. Nosaltres abans de ser activats vàrem demanar a l’ambaixada turca a través del seu homònim espanyol si requerien la nostra ajuda. A les 8 h del dilluns vàrem rebre la resposta afirmativa. Aquest tràmit significa estar registrats de manera oficial i les autoritats tenen constància de la nostra arribada. Una vegada arribes a l’RCD t’assignen un sector, al nostre equip varen assignar-li el sector 4, província de Gaziantep, Hatai.
Allà era molt important la coordinació i la feina en equip.
9. Les autoritats d’allà vos han rebut bé?
De manera exquisita. Són un poble extremadament hospitalari i agraït.
10. I la gent del poble?
Quan anàvem pel carrer, o dins l’aeroport mateix, la gent local s’acostava i s’interessava per tu, donant-te les gràcies pel suport, t’oferien menjar i beure, fins i tot es volien fer fotos amb nosaltres.
11. He llegit en la premsa que comentaves que tornàveu ja que “en molts casos ja declinaven la nostra ajuda”. Ens ho pots explicar bé?
A la província on ens ubicàvem nosaltres estava a tocar amb Síria, allà habita el poble kurd. La població és majoritàriament musulmana, Nosaltres anàvem amb dos intèrprets, dos joves de 21 anys estudiants, provinents d’Estambul. ells ens feien les traduccions de l’anglès al turc. Hem de pensar que tenen una altra cultura, manera de pensar, i que nosaltres som infidels, com si fossim yankees amb els indis. Per tant, sempre anàvem amb molt de respecte i mà esquerre, però un cop els nostres cans havien fet la feina, o just en els moments a punt de treure les víctimes, ens demanaven molt educadament que ens féssim enrere, o clarament que no érem útils.
Els dos intèrprets mencionats que els ajudaven a la zona.
12. Com ha estat el teu dia a dia allà?
El nostre principal objectiu era trobar worksites, que són punts calents amb signes de vida. No teníem horaris de cap classe, ni per dormir, ni menjar. Com anècdota, puc dir que un dia, després de treballar tot el vespre, a les 8 del matí vàrem trobar una residència d’estudiants. Aquest edifici estava també fet malbé. però les ganes de descansar ens podien. Amb l’equip havíem quedat a les 12:00 per reiniciar la tasca, però vàrem tenir dues rèpliques de 4,6 i 4,8 punts (de la primera ni em vaig assabentar), així que a les 10:00 érem tots a fora. Els dies següents habilitàrem en una esplanada de ciment, on també hi havia la UME (Unitat Militar d’Emergències), el nostre campament.
13. Com s’entra exactament en un edifici en runes per intentar salvar algú? Quin és el procés i quina maquinària o instruments se necessiten?
En primer lloc es realitza una valoració 360º, que consisteix de manera ràpida detectar els punts més febles, amb risc i amenaça. Aquesta tasca la realitza el tècnic. En segon lloc, passen a l’acció els cans amb els seus guies. He de dir que els nostres cans estan entrenats per detectar possibles vícitmes vives. Sense localització no hi ha rescat. Una vegada feta la localització, estudiem de quina manera arribam a la possible víctima. Per la particularitat dels edificis en aquest terratrèmol, es tractava de desescombrar capa per capa, com si fos un treball de cirugià. Altres eines que empram són els geòfons, càmeres tèrmiques, càmera fibroscòpica, material de rescat de muntanya…
14. Ara que ja has tornat i pots mirar la vista enrere, com veus el futur d’aquesta zona turca tan afectada?
No som cap expert en el tema. Com deia abans Pau, l’escenari és desolador, tot està destruït. el terratrèmol ha afectat a les regions més pobres del país. No tenen aigua, ni electricitat, no tenen vivendes, ni menjar. Les situacions personals són dramàtiques.
15. I la part síria és la gran abandonada?
Aquí es suma la guerra interna per part del control del nord de Síria per grups rebels kurds i el propi govern. Des del punt de vista d’ajuda humanitària no arribava l’ajuda a Síria i, si ho feia, era tard.
16. T’empenedeixes de res o ho tornaries fer talment?
Són experiències duríssimes, que des del prisma d’un ciutadà mallorquí com jo, t’ajuden a relativitzar molt. De la importància de la família, els amics i valorar cada instant de vida. És un creixement personal i professional molt fort. Sense cap dubte que repetiria.
17. Vols afegir res més Toni?
Les fotos són de les zones de feina i també del campament parlant amb els intèrprets i un company de l’equip.
Una altra foto de la zona de feina.