Certament, i com ens recorda  A. Lozano no en sabem res de quasi tot.
No en sabem res del funcionament dels 86.000 milions de neutones del cervell. I encara manco dels 500 milions de neurones en el tub digestiu o de les 40.000 del cor.

Per què havia de sortir una ferrada en un dels somnis habituals?. Ni idea.

L’ús de ferrades correspon al Sant Llorenç preturístic, quan a moltes cases de fora vila disposaven d’una o vàries vaques. Proporcionaven llet per beure i fer formatge i entrades econòmiques derivades dels excedents.

El DCVB mostra:

1.FERRADAf.
|| 1. Recipient cilíndric o troncocònic, fet de dogues de fusta voltades de cércols de ferro, per a tenir aigua, vi, llet, etc.; cast. herrada. Una farrada o galleda de fust, doc. a. 1403 (Aguiló Dicc.). Estaven sobre lo pou dos ferrades en una corda ab què trahien aygua, Faules Isòp. 129. En un ban la ferrada, en l’altra el pallaçó, Berga MT 15. A certes regions, com Mallorca, les ferrades s’usen gairebé exclusivament per a munyir; a Catalunya és freqüent emprar-les per a tenir aigua i per a treure-la del pou. A l’Horta de València, Xàtiva, Alacant, la ferrada és més ampla que alta i serveix per a rentar l’escurada, fregar els pisos i tenir la roba en remull.
|| 2. per ext., Galleda de metall o de terrissa que serveix per als mateixos usos indicats (or., occ., val., bal.); cast. cubo, balde.
|| 3. Mesura antiga de líquids, que era el contingut d’una ferrada mitjancera. Lo quarter del vin a mesura de València en què ha tres ferrades de cort a sis persones lo dia, Ordin. Palat. 172. Per fer dos pitxers grans cascun de una ferrada, Inv. Anfós V, 187.
Cult. pop.—Ball de la ferrada: dansa carnavalesca en la qual un fadrí armat d’un fuet se situa al costat d’una ferrada plena de llet o de calç, posada en terra, i la defensa a fuetades contra els altres fadrins que, fent rodona i dansant, procuren acostar-se a la ferrada i apoderar-se’n (Gòsol). Cf. Dicc. Dansa, i, 255.
Loc.—a) Tenir el cap com una ferrada:tenir el cap molt carregat, marejat, dolorit.—b) Cagar dins sa ferrada: fer una cosa desencertada, quedar malament (Bal.).
Refr.
—«Sa càgola més petita caga dins sa ferrada» (Ciutadella); «Sa cabra més ronyosa caga dins sa ferrada» (Mall., Men.): vol dir que sovint l’individu més insignificant té més gosadia que el més capacitat.
Fon.: fəráðə (pir-or., or., bal.); faráða (Andorra, Esterri, Tortosa); faráðɛ (Sort, Tremp, Ll., Pla d’Urgell); ferá (val.).
Intens.—a) Augm.: ferradassa (doc. a. 1380, ap. BABL, vi, 472).—b) Dim.: ferradeta, ferradetxa, ferradeua, ferradiua.—c) Pejor.: ferradota, ferradot.
Etim.: del llatí ferrāta, ‘guarnida de ferro’.

Imatge del DCVB