De pensaments i sentiments

En el seu llibre «21 lliçons per al segle XXI», Yuval Noah Harari diu que «les eleccions i els referèndums no tracten del que pensam. Tracten del que sentim». Vists els resultats de les darreres, no puc estar-hi més d’acord.

Així, mentres el PSOE intentava recordar a la gent que durant la darrera legislatura s’ha recuperat l’economia, s’ha augmentat el salari mínim, s’han reconegut els drets de les minories, s’ha potenciat la memòria històrica…, el centre de la campanya del Partit Popular s’ha basat principalment en què Pedro Sánchez estava al poder gràcies als vots dels hereus d’ETA. Era igual que el Tribunal Constitucional hagués sentenciat que el grup terrorista –extingit el 2011– no tenia res a veure amb Bildu i que la seva presentació a Euskadi no tenia cap influència amb les candidatures municipals i autonòmiques de la resta de l’Estat. L’important era lligar el PSOE amb ETA i els independentistes catalans per assustar la gent, i ho han aconseguit.

Tampoc no ha afectat als resultats el gran nombre de morts de les residències d’ancians a Madrid durant la pandèmia, ni les mobilitzacions del personal sanitari, ni els casos de corrupció. L’important era assumir que amb la dreta tenien llibertat per anar als bars, i la llibertat, entesa així, era un sentiment molt més poderós que qualsevol altra promesa que pogués fer l’esquerra.

Harari acaba el paràgraf dient que «Aquesta confiança en el cor humà pot esser el taló d’Aquil·les de la democràcia liberal. Perquè una vegada que qualcú disposi de la capacitat tecnològica d’accedir al cor humà i manipular-lo, la política democràtica es transformarà en un espectacle de titelles emocional».

Per ventura ja ho és.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.