Per els que, adesiara, en portam alguna, és mot ben viu. Però es va perdent. L’ús de guants de feina i la precaució fan que sigui una paraula en situació de desús.
El DCVB mostra diverses accepcions. A la banca de Llevant masculinitzam la primera; a l’animal li diem “mostel”.
El Normatiu deriva la nostra “mostela” a sangtraït.
El DCVB mostra:
MOSTELAf.
|| 1. Mamífer carnisser de la família dels mustèlids, espècie Mustela vulgaris, d’uns 25 cm. de llargària, cos llarguer, potes curtes, pèl bru rogenc amb les parts inferiors blanques; és animal molt viu i lleuger i s’alimenta de mamífers i aus casolanes; cast. mustela, comadreja. La mostela e tots los altres qui eren del hostal del leopart, foren en gran tristícia, Llull Felix, pt. vii, c. 5. La mustela mata los leons entrant los pel nars, Eximenis Terç, c. 116. Que’l gran leó vençut de la mustela | vem cascun jorn, si bé vist real toga, Scachs d’amor. Més viu que una mostela: es diu de la persona molt deixondida i viva de potències. Dues peixetaires… més fines que mosteles, Ruyra Parada 47.
|| 2. Peix sense escata, d’uns sis pams de llarg, que té la boca col·locada a la part inferior del cap, de manera que per a fer-ne ús ha de posar-se boca per amunt; cast. mustela (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 3.Sangtraït; taca negrosa produïda per extravasació de la sang a conseqüència d’un cop (Vic, Camp de Tarr., Tortosa, Mall., Men.); cast. roncha. Un cavall de pèl negre, un stel en el front y mostela al morro, doc. a. 1700 (BSAL, xxiv, 240). Tench un germà que té un remey per curar mosteles, cops y ferides, Ignor. 41.
Fon.: mustέlə (pir-or., or.); mustέlɛ (Gir., Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); mustέla (Calasseit, Tortosa, Maestrat, Cast., Val.); mostə́lə (Mall.); mustə́lə (Ciutadella).
Intens.:—a) Augm.: mostelassa, mostelarra.—b) Dim.: mosteleta, mosteletxa, mosteleua, mosteliua, mostelona, mosteló, mosteloia.—c) Pejor.: mostelota.
Var. ort. ant.: mustella (Alegre Transf. 78).
Sinòn.:— || 1, mostel.
Etim.: del llatí mustēla, mat. sign. || 1.
Aportació de Bel Alemany