El cap de setmana passat la Banda de Música de Manacor i Serafín Zubiri van oferir dos espectaculars concerts a l’Auditori de Manacor.Després del concert de diumenge i gràcies a les gestions fetes pel gerent de l’auditori, Tomeu Amengual, vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar breument el cantant, ja que hi havia una multitud de gent esperant al final del concert per felicitar i fotografiar-se amb el músic. Aquesta és la tercera ocasió que Zubiri triomfa amb els seus espectaculars concerts a l’Auditori Manacor.

Serafín, després d’aquests dos concerts a Manacor, quines diferències hi ha hagut entre el públic de dissabte i diumenge?
Són dos concerts diferents perquè són en directe, però no veig diferències entre el públic d’ahir i el d’avui. Mai un concert no és igual a un altre, mai, sempre hi ha alguna cosa que els diferencia, però els dos concerts han estat meravellosos.

T’has guanyat el públic des del primer concert enhorabona. Quina cançó ha estat més difícil per a tu?
Les cançons de Nino Bravo són totes difícils, no és un repertori fàcil per cantar, no sabria dir-te’n alguna en concret. El muntant de totes les cançons seguides al final és una pallissa. És l’espectacle que em dóna més satisfaccions, però és el que més m’exigeix.

Parla’ns dels teus projectes per al futur…
Tinc una productora amb el meu germà i portem sis espectacles diferents. Aquest, de Nino Bravo, ho fem en tres formats diferents: amb bandes de música, amb orquestres simfòniques i un d’especial. Després fem un espectacle que es diu “Música dels 70. Concert sentit”, que està molt bé perquè abasta tota la música dels 70. També tenim un espectacle dedicat a Eurovisió, amb què em sento molt satisfet. Ara estem muntant un espectacle sobre la trajectòria de Miguel Rios, força basat en el Rock and Rios del 82 però en format simfònic per a banda de música. Crec que és un projecte nou força interessant perquè surt del format habitual a les bandes. Després estem muntant un nou espectacle amb la Big Band de David Pastor La música kruner és la dels estàndards americans, la que feia amb Frank Sinatra. I per acabar, tinc en marxa un espectacle en què estic jo sol al piano i a veu.

Tinc aquí al meu costat Eduardo Bernabéu, com ho ha fet el director?
El director és el que imprimeix caràcter a una banda. La banda sona en funció de com n’és el director, i una mateixa banda no sona igual depèn de qui la dirigeixi. Aquesta banda té caràcter perquè Eduardo és un gran músic i sap dirigir molt bé i el resultat hi és.

Moltes gràcies per la teva amabilitat, i enhorabona pels magnífics concerts oferts a Manacor.