Continuam amb la mostra de gloses del concurs de Card.cat. En aquesta ocasió toca les gloses categoria general adult. Recordeu que els guanyadors o guanyadores d’aquesta categoria no se donaran fins al 3 de febrer a l’Espai 36. Però en podeu fer les vostres pròpies travesses… Qui sap? Potser l’endevineu!
1
Dins la fredor de la por
Escalfes la melangia
I amb el crec crec del teu cor
Ballen, desig i alegria
Dins cada flama respires
Nodrint-te d’il·lusions
I amb el foc de les espires
Alenen gernacions
Amb cada calfred engendres
Un qué sé jo i no sé com
Resguardant entre les cendres
La magnitud del teu nom
Ramon Reus Brunet
2
Volen que sigui un ermàs
el sementer on vaig néixer
que només hi puguin créixer
cugula, cards i fenàs.
No hi ha festa, ningú balla,
no s’hi senten les cançons
on retronen els canons
i rebenta la metralla.
Som el poble palestí,
com un retrat sense vasa
com un infant sense casa
cercant poder-ne tenir.
Antoni Riera Vives
3
Quan es fred ‘rriba a la fi
I ja hem paït es Nadal
sentim s’emoció bollir
que s’acosta es gran regal
Tot es poble s’engalana
Ple de mata i olivera
Fins i tot entre setmana
Ja mos pega sa glosera
Tornarem cantar amb passió
fins que se colgui sa lluna
per sentir aquella escalfor
quant nostres veus se fan una
ANDREU GELABERT GALMES
4
Sant Antoni quin turment!
Mallorca està saturada
que hi arriba una gentada
i encara hi posen ciment.
Sant Antoni quin lament!
no hi ha pluja, sols calor
sense futur ni horitzó
l’esguerro és ben evident.
Sant Antoni fe’t present!
el desastre has d’aturar
Mallorca has de millorar
perquè hi visqui bé la gent.
Bernat Calafat i Vich
5
Sant Antoni deixà escrit
que viuria de ses sobres
perque donava an es pobres
lo que havia posseït.
Així és com se fonamenta
sa forma de ser immortals:
crear adeptes i iguals
d’allò que mos representa.
Un poble se mor si pensa
que sa expressió cultural
se podrà mantenir sense
relleu generacional.
Pau Riera Picó
6
Escalfats ran de fogueres
al so batent de ximbomba
afinades gargamelles
fan la revetla pregona.
A Sant Antoni es demana
empara a qui manté viva
la parla d’aquesta illa,
que és la llengua catalana.
Si fidel roman el poble
a la nostrada avior
vol dir sembrar altra llavor
per fer-lo florir més noble.
Antoni Bauçà Andreu
7
D’anys en tenc una desena
i ja m’he aprés sa lliçó
per ser un bon glosador
s’ha d’estar amb la panxa plena.
Tu no has de tenir cap do
cal estimar el patrimoni,
també has de tenir bon cor,
i dir: visca sant Antoni!
Carn xulla botifarró
van bé per omplir la panxa
per ser un dimonió
només falta donar manxa
Martí Garí Sans
8
El porquet de Sant Antoni
ja no es troba a si mateix.
No vol carn, sopes, ni peix,
ni tampoc vol matrimoni
Solia anar de beneïdes
quan el duien amb corretja.
Però, just ara es passetja;
no veu sol, ni veu sortides
Tothom diu que només plora
i que tot li fa peresa.
Alegria és la tristesa
per qui la mira d’enfora
Jordi Tornila Canals
9
Es dimoni balla i balla
Brandejant es seu bastó
Ha guanyat una batalla
Fent de Gaza un fogueró
Feixisme esfereïdor
I encalentiment mundial
Revifen sa lluentor
En es ulls d’aquest pardal
Si Satan sa terra enforna
Segur s’en penedirà
Farà sopes des seu pa
I se cremarà sa corna
Lise Dufour
10
Barbacoes, foguerons
Inflamen sa nostra nit.
Dimonis i dimonions
Els carrers han envaït.
Si celebrar Sant Antoni
Com un costum ancestral
És el nostre patrimoni,
El Dimoni és actual.
Sa guerra i s’escalfament,
S’injustícia i sa pobresa,
Obres de sa seva empresa,
S’en riu quan plora sa gent.
Vincent Dufour
11
Quan em mires a la cara
sent que s’accelera el cor
i m’aixopluc de la por
rere l’anca de mumare.
Quan tu gires en rodó
sent un repicar d’ovella
que em xiuxiua a cau d’orella:
Sigues valenta, fes-ho.
Venc amb tu dins el redol
i ja me sent campiona.
La meva mà polissona
t’ha tocat el picarol.
Tià Adrover
12
Com surt una flamarada
de la boca de l’infern
surt l’odi d’aquest govern
cap a la llengua nostrada.
És igual el panorama
que tanmateix cantarem,
sonarem i glosarem
fins que s’apagui la flama.
Sant Antoni de Viana
guardau-mos dels traïdors,
renegats i desertors
de la llengua catalana.
Maribel Servera Matamalas
13
S’eixamplen tots els camins
quan glosam i arriba l’hora
de sentir els venguts d’enfora
cantar com els llorencins.
És l’esforç que es fa present
per poder expressar l’estima
a la llengua i a la rima
del poble d’acolliment.
Aquesta és la integració
de tot un poble qui canta
i els seus dimonis espanta
amb respecte i germanor
Alicia olivares