Arran de l’oferta dels cursos d’autodefensa dirigits a dones que ha dut a terme l’ajuntament de Sant Llorenç arreu del municipi –impartits per l’IPA i que ens semblen tot un despropòsit i un insult al feminisme– i de la lectura de l’article “Autodefensa feminista versus femenina”, escrit per Ana Agúndez Basterra (teniu l’enllaç aquí: https://www.naiz.eus/es/hemeroteca/gara/editions/2022-08-26/hemeroteca_articles/autodefensa-feminista-versus-femenina) ens han sorgit unes quantes reflexions que hem reflexat en el següent article:
A la vista de l’auge dels tallers d’autodefensa dirigits a dones, creiem que és important plantejar-nos algunes qüestions. L’autodefensa no s’hauria d’entendre només com un conjunt de tècniques per a protegir-se d’una agressió física, sinó com a part del propi concepte d’apoderament de la dona. Treballar tècniques en el pla físic, mental i emocional ens permet anar desmuntant la idea arrelada que sustenta que la dona, per a defensar-se, ha de comptar amb algú que la protegeixi, així com tenir cura dels seus moviments, adequar la seva vestidura i complir amb un grapat de normes, rols i estereotips per a no esdevenir “una d’aquelles que s’ho cerquen”.
La societat avança i es van rompent murs erigits pedra a pedra i de generació a generació sobre la base de fer-nos creure i sentir que l’únic que podem fer per a protegir-nos és complir les normes.
És cert que reunir-nos amb altres dones que pensen i senten igual mentre cridem “ja n’hi ha prou” ens fa sentir millor. Ens donem suport i lluitem permetent que la nostra veu rompi aquesta opressió que sentim i patim. Una opressió que s’alimenta amb un fregament a l’autobús, un comentari inadecuat del nostre cap o la incertesa i la por que ens genera tornar a casa amb un grup al darrere que va fent gala de la seva virilitat a costes de la nostra dignitat.
Aquest mur intern de por i culpa encara roman i no es destruirà perquè sapiguem pegar una coça que ens van ensenyar (uns homes, per a més inri) en un curs de tres hores. Necessitem entrenament i, com a qualsevol formació, aquesta ha de ser impartida per a professionals que, de manera transversal, puguin dotar-nos de les eines necessàries per a no tenir por. No oblidem que l’urgent i necessari és que es dediquin més esforços i recursos per a ensenyar i reeducar a aquells que ens agredeixen a no fer-ho. Els tallers d’autodefensa poden ser útils i complementaris, però no podem obviar el fet que són les dones les que dediquen unes hores de la seva vida a assistir a aquests cursos (i moltes vegades dediquen també els seus diners), mentre els agressors (o potencials agressors) no dediquen el seu temps (i molt manco els seus diners) en formar-se per no agredir, és a dir, en reconstruir-se, deconstruir-se o el que actualment s’anomena “nova masculinitat”. No deixa de ser irònic que siguin les dones que dediquen els seus recursos econòmics i el seu temps a la pròpia defensa, quan seria molt més efectiu posar el focus en l’agressor i en aturar les violències masclistes des d’aquest prisma. I molt més irònic és, sens dubte, que aquests recursos econòmics vagin destinats a formadors (homes) sense perspectiva de gènere que ensenyen a les dones (revictimització) a defensar-se d’ells mateixos. Un despropòsit. Com s’ha dit a alguns tallers d’autodefensa feminista, les dones tenim por dels homes. És un fet. I aquí és on s’ha de lluitar, que poguem caminar pels carrers de nit, soles, borratxes si fa falta i sense tenir por (dels homes).
No és una guerra dels homes contra les dones, no és un entrenament per donar-los una pallissa. No parlem d’ells, sinó de nosaltres, de la nostra LLIBERTAT per ballar com ens doni la gana a un concert, de tornar sola a casa sense haver de tornar-hi acompanyada o d’enviar un missatge de “he arribat bé”. Si tornes acompanyada, que sigui perquè vols i no perquè ho necessites.
Al cap i a la fi, es tracta de defensar el nostre dret a rebre una formació digna i que la igualtat i els drets de les dones no es converteixin en un reclam del mercat per omplir les butxaques de segons qui.
Gran part d’aquest article està escrit per la nostra companya Joanna, hi hem afegit algunes idees i el signem com a Figues de cosines.
Al marge de que em pugui sorprendre més o menys aquest article em sorprenen algunes dades, frases, que es deixen caure no sé amb quina intenció, però que m’agradaria aclarir.
En un parell d’ocasions deixa caure expressions com “dediquen el seus diners”, “reclam de mercat” “omplir les butxeques” “formació digna”, etc. M’agradaria assenyalar que han estat dos tallers impartit de forma gratuïta i voluntària per membres de l’IPA (Associació Internacional de Policia), tots ells professionals de la Policia i de la Guàrdia Civil amb anys d’experiència, concretament un d’ells a la Policia Local des del 1987 i l’altra com a membre de la Guardia Civil des del 2017, i que les dones, més de 30, que van decidir apuntar-s’hi, no sols ho van fer lliurament, faltaria d’atra, sinó també de forma completament gratuïta.
Aquests tallers d’autodefensa són sols dues les actuacions que hem dut a terme durant el poc més de mig any que duim a l’Ajuntament: al novembre vam constituir la Taula Local de coordinació per a l’abordatge de les violències masclistes, aquest proper dia 20 es constituirà la Taula de Prevenció, el passat 23 de novembre vam tenir el plaer de comptar a l’Espai 36 amb la catedràtica de dret civil, la professora Beatriz Verdera Izquierdo, el passat 8 de març vam celebrar un acte de reconeixement a un seguit de “dones pioneres a Sant Llorenç”, dia 21 de Març comptarem amb la doctora Rosa Isabel Rodríguez Rodríguez que impartirà una xerrada sota el títol “Nines i dones invisibles. Gènere i altes capacitats intel·lectuals”, dia 26 comptarem amb l’excapitana de la selecció espanyola de futbol, Virginia Torrecilla. Totes elles dones que han contribuit amb la seva tasca i esforç a tomar barreres
És més que obvi que els murs dels que parlau no cauran “per aprendre a pegar quatre cosses”, però la nostra voluntat és seguir treballant per aportar el nostre granet d’arena, per això hem contactat ja amb d’altres professionals per seguir treballant en l’autodefensa (el pressupost que tenim és de dia 28 de febrer, no és acció-reacció a l’article ni molt menys). Així mateix, treballarem en la difusió i formació de la campanya No i Punt!; hem creat, cosa que no té pràcticament cap ajuntament, un enllaç on trobar recomanacions literàries, cinematogràfiques, musicals que contribueixen a rompre els estereotips de gènere i que s’ha nodrit de les aportacions de les diferents entitats, del personal municipal i persones a títol individual a qui vull agrair la seva col·laboració
Aquests són sols els actes més visibles, d’altres, molts, queden ocults en reunions, formacions, etc., però són igualment necessaris per seguir treballant per la consecució d’una societat més justa, igualitària i lliure.
Aprofito, de nou, per convidar-vos a participar i assistir a tots els actes.
Bon dia Catalina, lamentam molt el malentès, que segur és fruit de la falta de costum que tenim actualment per trobar-nos a fer un café en conjunt, debatre i xerrar, deixant tot en mans de les xarxes digitals. Primer de tot, et convidem a llegir l’article que hem citat que és molt interessant i explica la diferència entre autodefensa personal i autodefensa feminista.
El nostre article no s’ha fet per criticar ningú, ni la teva tasca, ni la de serveis socials, ni la de l’ajuntament, ni els esforços que es fan amb totes les activitats que heu programat al voltant del 8M. És una reflexió perquè, com esteu fent (amb la taula local, amb els tallers i més coses…), obrim les portes a qüestionar-nos i a debatre altres punts de vista. Com tu dius, hi ha molt camí per fer i ens hem d’avesar a poder criticar i a ser criticades i a opinar, sense que això es prengui com una ruptura, perquè això és la democràcia i allò que fa que el món i nosaltres com a persones avancem.
A part d’això, ja ens vam reunir i traslladar-te el que pensàvem d’aquests cursos. Ens podem reunir per tornar parlar tranquil·lament del tema i de tot el que faci falta i les vegades que facin falta. També vam donar-te la informació de la formadora d’autodefensa feminista i agraïm que ho estiguis gestionant. Crec que no hi ha més intenció que fer una reflexió molt clara i és que la formació, sigui la que sigui, ha de sortir de professionals en les matèries. No tenim cap dubte de la labor professional que poden fer els cossos de la policia, tant homes com dones, municipals, nacionals, locals o civils. I menys posaríem en dubte la seva carrera profesional, però quan parlem de tallers d’autodefensa volem qualque cosa més específica que eines de defensa i creiem que s’ha de fer des d’una perspectiva de gènere, perquè, bàsicament, patim violències masclistes pel fet de ser dones.
Assistirem i participarem a tot el que puguem per a combatre el masclisme i la misogínia i, en definitiva, fer una societat i un poble millor.
Aquesta resposta és de la nostra companya Joanna, hi hem afegit algunes idees i la signem com a Figues de cosines.