Quasi 21,000 mallorquinistes a la Cartuja i els que sa quedaren a la roqueta el podien veure a bars, places, pantalles gegants (com a Espai 36 o al poliesportiu de Son Carrió) o a ca seva. De fet el pobe s’havia inundat de banderes vermell i negres (ajuntament i església inclosos, vos deix les fotos més a baix).
El Mallorca era un equip inferior futbolísticament però il·lusió n’hii havia de dur la copa cap a l’illa. La denominada “operació Cartuja” tenia un pla i quasi sortí a la perfecció. Corria devers el minut vint i el trige de Betanzos (D.Rodriguez) il·lusionava encara més els mallorquinistes fent el 0-1 amb què s’arribava al descans. A la segona part els bascs empataven i va ser d’autèntic patiment però el pla era fer el partit llarg i s’arribà a la pròrroga, una altra part del pla crec que era fr sortir el dimoni d’Artà (ABDÓN) i que fes el gol de la victòria que donàs la segona copa al Mallorqueta però la inoportuna lesió de Lato va fer entrar Van de Herdein i deixà sense minuts a Abdon a la final ja que era l’últim canvi permès. El pla seguia però i s’arribà a la loteria dels penals amb un desenllaç que tots coneixem: aquest cop sortí creu i la copa volà cap a Bilbao.
Aquest cop el bo d’Aguirre no podrà dir allò de “me gusta que los planes salgan bien” però hi ha per estar orgullosos: el Bilbao feia ni més ni manco 40 anys que no alçava la copa. El Mallorca esper no estigui tant.
SEMPRE AMUNT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Vamos Mallorca!!!
L’església també va voler animar
L’ajuntament tot engalonat